Arxivar per juliol de 2011

26 jul. 2011


Gent de qualitat: “Mossenaires”

Classificat com a General

Hem tornat a tenir una temperatura ideal per entrenar pel camp, que s’ha escalfat per la bona companyia que ens fem els uns als altres. Una bona colla de gent que es disposa a entrenar plegats i fent-nos costat.

Com una petita família i que a força de trobar-se cada setmana s’acaba coneixent i que s’amplia mica en mica i es fa notar a l’hora de la fotografia. Fa molts anys només fèiem la fotografia de grup; llavors en fèiem tres o quatre per veure a les persones en acció i endur-nos el record cap a casa i ara a més recordem camins, paisatges, itineraris amb vosaltres inclosos. Si no ens ho passéssim bé, ben cert que el projecte d’entrenaments en grup es fondria, i encara que molts en sou habituals i ens regaleu la vostra companyia. Ens trobem què o bé per lesió, canvis a la vida o de costums, ja no poden venir i als qui des d’aquí desitgem el millor alhora que els saludem. De tots hem après coses i us recordem.

Amb aquesta prèvia, anem a descriure en que ha consistit l’entrenament: amb uns nou i escaig quilòmetres i corriolejant pels camps d’civada, arribem per la banda dreta a la font de l’Argelaguet i molt de passada baixarem fins el encreuament que tots coneixeu i on farem la variant de pujar cap a la dreta i per primera vegada.

Es nota que hi ha ganes de córrer, per què anem força ràpids i ens anem dirigint a la recta de l’hípica on en espera el primer canvi de ritme que alguns esperem. Recordeu que els canvis proporcionen un xic de millora en el nostre córrer, i que és important introduir-los en els vostres entrenaments. L’encapçala l’Adrià i anem fins a les portes del golf del Prat, al costat de l’hípica on avui farem la fotografia de grup de record. Encara que us assemblin totes iguals, no hi ha ni una de les mils que portem que ho sigui i de nou destaquem alguna cara nova, algun mossenaire nou.

Avui i en baixada, farem el segon canvi que enceta l’Adrià de nou i ens portarà aquest interessant ritme. La novetat és que hem fet una fotografia ràpida de les que la gent s’incorporava mica en mica i es veu com de la primera a la darrera i n’hi ha quatre, s’amplia i fa gràcia la cara que hi poseu.

Ara anirem cap l’estació de tren de Torrebonica, que encara que ara no va, havia funcionat i encara resta en peu.

Un nou canvi en pujada, amb el tiet Agustí i el nebot Joan Carles i per finalitzar l’eterna recta fins a Torre Mossèn Homs.


En Manolo, animador compulsiu, d’aquelles persones que sempre tenen alguna cosa divertida per dir i que no pot venir cada setmana. Segueix de ben prop a l’Adrià, que va dir que la setmana passada no va poder venir per què estava de convivències: ho diem per què junt amb el seu pare no falla mai, i ara també el seu germà mitjà en Nil

En Toni i en Fran, vestits de gala per l’ocasió

En Manel, que està molt actiu des de que va començar a córrer i amb el flamant equip Vacarisses Corre i corredors.cat , que compatibilitza

L’Antoni Gallardo i en Manel. També habituals. L’Antoni amb cura per què te el turmell delicat, però que entrena un munt. En Manel, també fidel al projecte d’entrenament en grup

La Irene, de Matadepera, seguida de prop per la nostre flamant Mossenaire de la setmana


Diu la teoria que: “el bon Mossenaire retorna a cercar el que ve més endarrerit”, però també és bonic fer una bona xerrada mentre ens reagrupem. Sense aquests moments, el grup es des-membreria

Re-iniciem amb en Casi de blanc i l’Emilio de taronja

I qui ens tanca el grup; la gran Tensi una atleta de campionat

Avui estrenàvem aquesta pujada per primera vegada amb uns bonics raigs de sol


I com no podia ser d’una altre manera: moments per esperar-nos


Alguna pujadeta per enfortir, les cames i el cor



A aquesta recta es proposava un bon canvi, que mès d’un hem seguit.

I ara el moment estelar de tot entrenament “MOSSENAIRE” : la foto característica del moment i ara per obre d’en Carles López que fa fotografies, es veu la preparació.




I ara la comprovació i nova posada en marxa


Ara l’engegada i la proposta d’un nou canvi tot baixant, que de nou a començat i molt fort el nostre Adrià


Al fons de co-capital del Vallès Occidental: Sabadell . Tenim molts mossenaires il·lustres a la població veïna


El tiet Agustí Martínez, de groc amb gorra, va tenir un petit ensurt a la cursa de Terrassa, patint una lipotímia i ens ha tranquilitzat quan ens ha dit que les proves mèdiques posteriors va confirmar que va ser un fet puntual, de la qual cosa ens fa feliços.

Avui ens ha regalat la seva presència un gran Mossenaire muntanyenc, en Ferran Sered “EL Kñera”


L’Ignasi, a l’esquerra, avui havia deixat la bicicleta amb la que havia fet vint quilòmetres, per venir a entrenar amb els mossenaires i tot seguit tornar a agafat la bici, i cap a Rellinars. Per la xarxa social estem seguit l’evolució de l’Ignasi, i és d’impresió.

De vert, l’Andreu Arias, que ja és un habitual les darreres setmanes amb l’Albert de corremonts.cat

L’Albert de corremonts.cat , totalment apassionat en tot el que es proposa. La seva pàgina web amb els entrenaments amb gent molt forta i tot tipus d’informació relacionada amb el nostre món esportiu. Us l’acosellem de totes, totes.


La seva muller, la Irene, seguida de prop per una bona colla d’amics, i la sempre present muntanya de Sant Llorenç tant nostre amb La Mola al dalt de tot





I avui “La foto dinàmica” neix avui i es farà on menys us espereu: i veureu com la fent s’hi va afegint.

Sense paraules






I aquí ja s’ha desfet la foto: innovació que comença avui.
Veidm la “frustació” de qui no ha arribat a temps: és que aquest Pep te unes coses !!! sap greu tristot





Aquí un nou canvi



En Pep Salmerón, cada dia millor, des del primer dia que va retornar i li va costar, ara ja se’l veu que va bé



M’he tingut de mirar tres vegades al Manel, i ens està dient que te fred: en ple juliol fa una fresqueta no gens d’aquesta època estival



En Joan Carles ultimant la prepació pels reptes de muntanya de l’agost

La Montse ens ha promès que ens farà ben aviat de “Mossenaire de la setmana”, estem ansiosos per llegir el seu currículum atlètic.

L’Ignasi, avui també ha estat una llarga jornada atlètica

En Lluis Garcia; Ara ha deixat de preocupar-se, però tem que el projecte no “progressi adequadament”. Tenir-lo és una garantia de que si.


Mossenaire que no li tinc el nom encara, sap greu i espero que repeteixi un munt de vegades.

La Mossenaire de la setmana , que en aquests moments encara no sabíem que ens regalaria poder-la conèixer tots una mica més.


Josep Casasola; concentrat i passant just pel pont de l’estació de tres Torrebonica.

Sempre que ve una persona nova, deu pensar que estem sonats amb tanta fotografia i donar tanta rellevància a aquest entrenament, però el temps demostra que val la pena.

I avui no hem parlat del Nil, però ara si que afirmem que estem molt contents de que una gran persona com ell li agradi venir amb nosaltres i tenim moltes ganes de veure’l créixer feliç i fent esport amb aquesta familia tan impressionant que te.


La Tensi: “no m’esperis, ves, ves”… aquesta frase, us sona ? avui m’ha dit l’edat i diu que està molt orgullosa de dir-la a tothom i que es troba la mar de bé i feliç; no la diem per què una vegada algú em va dir que les dones no els hi agradava: La Tensi us la dirà i és un referent per moltes nòies que es vulguin dedicar a córrer com a hobbie.

Què seria un bon entrenament mossenaire, sense una bona conversa com la que tenen l’Antoni i en Manel





jo, Ferran i Carles, en els darrers metres de l’entrenament. Destacar que en Carles va tota l’estona amunt i avall, fent “d’autèntic Mossenaire”






Les fotografies que tenen un data, son fetes pel nostre Mossenaire Carles López



I els nostres Mossenaires més joves: en Nil i l’Adrià, fent una bona refrescada a la “Font de les Canyes”


Quan se’ns va ocórrer fer el “Mossenaire de la setmana”, no vam pensar en que seria un dels apartats que més agraden. Córrer al costat d’una persona, t’apropa una mica a conèixer-la Si vas entrenant-hi sovint, vas coneixent més elements que d’aquella persona i amb el fil conductor que és córrer. Sense aquest fet, molts de nosaltres no sabríem ni que existim.

Quan apareix per primera vegada una persona a entrenar en grup, t’il·lusiona quan veus que repeteix una vega i un altre i en el cas de la Gemma va molt lligat de les seves amigues: Roser, Marta i Marga , que a més quan veus a una la relaciones amb les altres tres i només pel fet d’haver-les conegut, aquest projecte ja val la pena.

Per acabar-ho d’arrodonir; quan llegeixes el que ha fet la Gemma et quedes bocabadat de que existeixin persones com ella i per no influenciar amb la vostra lectura, llegiu i jutgeu amb qui tenim la sort d’entrenar.

Gràcies a tots per fer més gran aquesta trobada i no podeu saber suficient ho contents que estem.

LA MOSSENAIRE DE LA SETMANA

deia la Gemma;

Hola sóc la Gemma Franco, m´han proposat ser la mossenaire de la setmana i em fa molta “ilu”, la veritat. Ja fa un any que vaig amb vosaltres i va sent hora que em presenti, no? Començaré dient que sóc una enamorada de la natura. Des de joveneta que estic fent muntanya. Sóc escaladora, alpinista i amb el tema de córrer, em vaig aficionar després de tenir al Jan, el meu fill de 7 anys, al qui estic introduint des de ben petitó a aquest món muntanyenc.

Us explicaré algunes de les sortides que he fet… he estat pels Alps, fent el Montblanc du Tacul (4.248m), la Dent del Gegant (4013m), Gran Paraiso (4.061m), Mont Rosa (4.638m), La Grívola (4.100m), pel Marroc al Toubkal (4.167m) etc…. també per la Península, Catalunya tots els Pirineus i per l’illa de Còrsega. Algunes clàssiques com el Cavall Bernat de Montserrat, l´Aeri de Montserrat, per Sant Llorenç…i molta esportiva per la Serra de Prades, Sant Llorenç, Camarasa, Montserrat, Alps, Vilanova, etc…..Com podeu veure, no he parat de pujar muntanyes, d´escalar….i d´envoltar-me d´una natura molt salvatge per aquests indrets ¡!!

Vull destacar algunes escalades, sobretot a l´Himalaya, fent el treking del Baltoro, pujant al campament base del K2 i arribant a uns 6.700 mts d´altitud!! amb unes vistes al K2 (8.611m), Gasherbrums (8.068m)…..que t´impactava moltíssim, com si tinguessis una façana pintada de muntanyes tan aclaparadores.
També he estat pel Perú, per la Cordillera Blanca, fent un trekkin i pujant diverses muntanyes, d´altituds de 6.000mts com a altres…..un món fantàstic, on hi han un munt de muntanyes que no te les pots acabar, i que quan les tens aprop els hi has de tenir molt i molt de respecte.

Com veieu, la meva vida esportiva es transforma en muntanyes….a part, he estat fent marxes clàssiques com la Matagalls-Montserrat, Rupit – Taradell , i moltes d´altres. A part de tot això, he fet algun ral.li de muntanya per la vall fosca, en parella amb una bona amiga, i vem poder fer podi de fèmines, quedant les segones!!
Al ser mare, moltes coses et canvien a la vida i sobretot les prioritats, per tant, vaig començar a córrer una mica més en serio, fent curses (sobretot de muntanya), i alguna mitja marató, com la de Terrassa, Granollers, Montornès del Vallès, i una forta de munya de 26 km Alpens, acabant-les totes, que per mi era lo principal.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa, i fa dos anys que porto al secció infantil Coneixermón, on fem excursions familiars pels nens, per introduir-los al món de la muntanya, tot jugant i distraient-los suficient per no cansar-los i que s´ho passin bé.

Gràcies a un bon amic, vaig venir un dia a provar les sortides dels Mossenaires i em va encantar, aquest bon clima que hi ha, aquest acompanyament que feu, que et fa sentir tant a gust que només penses en tornar-hi. Gràcies als mossenaires , he pogut conèixer unes amigues meves les RUNINGS, que fins i tot tenim una samarreta amb aquest nom, tot motivant-nos unes amb les altres per sortir a córrer i poder “estar a l´alçada”.D´aquesta forma estem portant a altres amics a poder compartir una bona estona corrent els dissabtes.

M’ha agradat molt de coneix-us. Moltes gràcies per ser la mossenaire d´aquesta setmana Pep ¡!!!

Que no es perdi aquest bon rotllo de la gent corrent ¡!! Sobretot la filosofia del BON MOSSENAIRE ¡!

Comentaris tancats a Gent de qualitat: “Mossenaires”

19 jul. 2011


Què bé m’ho passo corrent amb vosaltres

Classificat com a General

Avui es feia més que evident que tenim molts amics mossenaires. Els que recordem anys anteriors, sabem que per aquest època molts estem de vacances i d’altres reposem de córrer, que també és interessant.

Es proposava baixar fins a Castellarnau en un circuït on la primera part es fa tot baixant per llocs amples i que han permès fer un parell de canvis que els que han volgut han fet, com sempre diem. Els canvis proporcionen aquell puntet de velocitat que de tant en tant ens agrada comprovar que tenim.

Arribats a l’àrea de Castellarnau comprovem que la font no raja, cosa que abans ens anava bé, però que sort que no fa massa calor.

Quaranta cinc mossenaires és un número elevat i s’agraeix que tingueu aquesta voluntat d’entrenar plegats: recordeu que no esperéssim als que van un xic més a poc a poc l’entrenament en grup es convertiria en individual, i és per això que us agraïm el gest de recolzar el projecte que tots portem entre-mans. Sempre diem que als encreuaments és interessant, els que aneu més ràpids, d’anar a buscar enrere per fer més esplèndid aquest entrenament.

Bé, tenim gairebé dues-centes fotografies que fa notar que us ho passeu molt bé i donat que aquest és l’objectiu, ens complau d’allò més.

Image
Fotografia representativa dels amics que volem entrenar plegats en aquest entorn esplèndid
Image
n’hi ha que anem des de casa i pugem com en Carles Salmeron, retratat per en Paco Utrera
Image
L’Antoni, Jaume, jo i l’Oriol des de Can Palet
Image
Image
I a l’arribada ens fem una xerradeta amb els amics i amigues
Image
Image
Image
La Roser arriba amb la moto, com una moto

Image
hi som tots, si… som-hi !!
Image
Image
Image
en Javi Colado fa la fotografia per que surti el de la gorra amb el gran Miquel Moreno de Sabadell, que fa uns entrenaments que posa al fòrum per que tothom tingui oportunitat d’aprendre d’ell.
Image
Image
Avui a en Nil l’he vist a patir una mica a l’entrenament; però és un crack
Image

Image
Image
l’Antoni, amb la samarreta de I Run With Leiva s’està recuperant d’una lesió al turmell.
Image
Image
en primer terme amb la samarreta mossenaire, el que serà el nostre mossenaire de la setmana: l’Albert Pérez
Image
Image
Image
Image

Image
Mossenaire nou: que ve aconsellat per la Gemma.
Image
Image
Image
Image
Image
Tan important com córrer és esperar als amics i amigues que venen mes endarrere
No aconseguim erò no defallim en l’intent: mica en mica.
Image
Paco Utrera: el dia abans vam estar a Guadalhorce veient actuacions i espectacles de centres esportius i en Paco és una de les persones més importants en el dinamisme del barri i la seva gent. A més un gran tri-atleta

Image
l’Antonio i l’Emilo encapçalant el grup
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image

Image
Image
+
+
+
Image
Image
Image
l’Andreu Aries, ve sovint i està sempre molt fort
Image
Joaquin Izquierdo, seguit de prop per en Vicente González: dos “vells amics”
Image
En Gaby mira el seu ritme, i és que hem aprofitat per fer una important canvi de ritme.
Image

Image
Image

Image
l’Ignasi Freixa, ha fet el segon canvi també i a més l’ha mesurat amb el seu gps . Se’l veu fort i a punt per gran gestes que te pendents ben aviat.
Image
Com veieu l’Oriol i en Jaume exerceixen de mossenaires i retornen: fantàstic .
El senyal de perill d’animals solts, no em feu cas: em sembla que a part de nosaltres no n’hi han a aquestes hores.

Image
En Gaby, rialler i gaudint de l’entrenament
Image
I seguint a en Diego Garcia: tot un campió de tots els temps
Image
I avui i després de fer quasi quatre-cents quilòmetres les darreres setmanes, el Lluís Garcia que sempre en te una per explicar

Image
La Montse i en José Antonio: fixeu-vos que engega i atura el crono . Vol dir que es guarden les dades reals del que es corre
Image
Image
Image
Image
Image
Al nostre pas per la Mancomunitat Terrassa-Sabadell amb el munt d’amics que entrenem plegats
Image
I l’arribada als gronxadors, on abans podíem veure i ara passem gairebé de llarg, just al quilòmetre 5
Image

Image
Image
Image
Image
Image
Aplaudint a en Nil, que avui li ha costat un xic

Image
I el Carles i en Rafel han fet un conjunt de fotografies per re-gaudir de l’entrenament i posar les dents llargues a tot aquell que no ha pogut venir i que convidem qualsevol dissabte

Image
l’Antoni i l’Oriol, que gràcies a la xarxes socials sabem exactament com entrenen, on i a quin ritme i confirmem que estan magníficament bé
Image
Paco Utrera i Joaquin Izquierdo, seguit per en Marti Roxa i el mossenaire de la setmana, l’Albert Pérez

Image
Joaquin, tot seriós i concentrat. També ha fet els canvis i torna a estar fort.
Image
En Manel, gairebé no falla mai i amb el senyal de la victòria ens demostra que és un mossenaire fantàstic
Image
tinc que aprendrem els noms dels mossenaires: sap greu. Però estem contents de que siguem una família tan gran
Image
i al mig l’Enric Mateu, que ja ens porta a amics
Image
A la mateixa hora i sovint ens creuem amb coneguts de Sabadell com son aquestes dues persones. Em sembla que no son mossenaires.
Image
Amb ulleres i pel mig, en Pascual que va venir una vegada a entrenar amb nosaltres quan ens va visitar la Maria José Pueyo i que ens envia informacions per email, seguint a una Roser molt concentrada avui
Image
Tancant el grup amb els Lluïsos, i en primer terme el júnior que avui anava justet, donat que havia dormit quatre hores tan sols
Image
En Lluís li ha anat la mar de bé el “Camino de Santiago” i se’l veu en molt bona forma. El de la gorra; que corra.

Image
Image
Image
L’Andreu amb una samarreta de finisher i que fa maratons per tot arreu amb molt bon ritme

Image
La creme de la creme: tres megacracks: Jaume, Diego i l’Oriol
Image
L’Antoni, que entrena per la ciutat en un recorregut que te totalment mesurat i que repeteix una vegada i un altre a un ritme que fa treu el sanglot, seguit per la Irene i en Martí
Image
Image
Image

Image
Image
Image
Image
En Pascual i el seu company: no venien amb la colla però hem pogut gaudir de la seva companyia
Image
Image
no recordo el nom: espero saber-lo ben aviat.
Image
Magnífic fotògraf: en Rafa
Image
Gaby

Image
En sembla que es diu Jose: però si no ho arreglo. Això si, després d’un temps amb poblemes d’otitis (oida) pot tornar a entrenar. Pels que no heu tingut: és molt dolorós. !!
Image
Image
Image
Observeu que el Nil està patint.
Image
El mossenaire més gran de la jornada i el més jove. seixanta-quatre anys d’en Casi pels nou d’en Nil
Image
Image
Cap aquí, cap allà: m’encanten aquest dubtes . Tenim oportunitat d’anar plegats. En Ramon, de groc, desconfia de quin camí seguir.

Image
Imageç
Fantàstic fotografia
Image
Image
Image
Avui hem comprovat que la Gemma està en una forma formidable, amb cap símptoma de cansament en cap moment i anant endavant i endarrere i amb molt bones sensacions. Enhorabona Gemma i gràcies per portar-nos a un nou mossenaire.

Image
Ja sabem el cami, anem-hi. Observeu que al mig hi ha un cor.
Image
Image

Image
Tot seguint a l’Ignasi i veieu com la Gemma va i ve
Image
Espera, anima. Fantàstic
Image
Image
Image
Image
Image
Image
El de la gorra no pot: mica en mica: fa poc que corre

Image
Image
Amb el mossenaire de la setmana

Image
Image
Image
Image
Ignasi i Ramón
Image
Image

Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image

Image
Image
Image
Image
Image
Image
Image
Interessant l’estirament d’en Fran, per terra
Image
les nostres joies: Casi i Nil

Image
i ara posarem a punt amb la muller de l’Albert, Irene, que és una muntanyenca que on va trepitja podi, com fa poc ens explicava.
Image
i el noidelabarba, que ara s’ha tingut d’apartar de córrer per un problemes físics que esperem aviat solventi
Image
Image
Es volia retratar amb els amics, per endur-se’n cap a casa un bon record del dia en que hem tingut la sort de torna’l a veure.
Image
I a uns doscents metres tenim aquesta font que ens ajuda a que el dia sigui rodó: la “font de les canyes”

Com sempre dic, darrera d’una imatge hi ha una gran persona amb moltes coses per explicar, i l’oportunitat del “MOSSENAIRE DE LA SETMANA” ens fa conèixer-vos un xic més. La veritat és que tots sou sorprenents i ara ho podreu veure també amb l’Albert, amb qui tinc la sort d’entrenar també entre-setmana i veure quina fortalesa física li ha donat el seu esforç constant i l’estimació a tot el que envolta a la muntanya i la natura. A més amb el seu recentment estrenat portal, on hi encabeix informacions que a molts de nosaltres ens ajuden a aprendre molt i que des del nostre modes racó agraim;

Image
Image

Ens deia l’Albert:

Em dic Albert Pérez Monfort. Alguns, però, em coneixem per Corremonts. Després explicaré perquè. Fa molts anys que em dedico a això de sortir a córrer per estar en forma. La meva principal passió és el món de la muntanya, mitjà on m’he bellugat des de que era ben petit. Recordo bé la meva primera travessa pel Pirineu, la qual es pot classificar com a important, donada la seva distància i nivell de dificultat. Aleshores només tenia catorze anys. Després d’aquesta en van venir moltes altres.

A l’inici de córrer em dedicava a les curses d’asfalt, però la muntanya seguia essent el meu mitjà i on em sentia realment còmode. A aquella època gairebé ningú corria per la muntanya, només s’hi anava a caminar. A l’edat de 23 anys se’m va acudir que havia de fer una marató i durant aquella temporada vaig fer moltes mitges i altres curses. Així, l’any olímpic vaig fer, amb un temps més que discret, la meva primera i última marató, la marató de Barcelona. Tot i que no em vaig cansar massa i m’ho vaig passar força bé, després d’aquella marató, no sé exactament perquè, vaig deixar de córrer. Va ser com haver aconseguit una fita i deixar-me d’interessar el tema de l’atletisme. A partir d’aquell moment l’alpinisme, l’esquí de muntanya, esport pel qual tinc una veritable passió, i la BTT van ser els meus esports. De tant en tant feia alguna que altra cursa, però sempre de muntanya i de forma irregular.

Per diferents raons durant un període llarg de temps vaig reduir considerablement la pràctica de l’esport i a guanyar quilos. Fa aproximadament un any, descontent d’aquest nou estat, vaig començar a tornar a córrer de forma més o menys regular i això va provocar la meva primera aparició a la Torre Mossèn Homs, aquest setembre passat. L’Anna Cos me n’havia parlat feia molts anys, però mai m’havia decidit a anar-hi. Aquell dissabte de començament de setembre allà estava, avergonyit perquè pensava que no coneixeria a ningú i en baixa forma, però amb la moral ben alta. El cas va ser que no només coneixia a diverses persones del grup, sinó que a més, em vaig sentir ben acollit per altra gent amb qui mai havia parlat. Fantàstic, acabo de trobar una gent amb qui sortir a córrer i que porta un ritme que em va bé. A més m’esperen!

Més o menys a aquesta època un conegut em va demanar ajuda en un projecte de portal d’Internet d’esquí de muntanya. Vaig trobar la proposta engrescadora i vaig acceptar col·laborar. El projecte no va funcionar. Em va suposar una despesa de temps enorme, però va despertar en mi una passió que havia estat amagada en algun lloc del meu subconscient. A més, per mitjà del portal, vaig entrar en contacte amb gent fantàstica del món de l’esquí de muntanya i l’skyrunning. Amb els millors del món que, per sort nostra, són catalans. Amb tots aquests ingredients em vaig posar a treballar, amb el recolzament i ajuda incondicional de la Irene, la meva dona que també és Mossenaire, en un portal d’Internet de muntanya, corremonts.cat. El vam estrenar l’1 de maig d’enguany i en aquest temps ha crescut considerablement. Us convido a tots a participar-hi i fer-vos-el vostre. En aquest portal hi tenim una secció anomenada “Entrenem amb…”. És la secció més divertida i interessant de totes. Es tracta de sortir de tant en tant a entrenar amb referents de la muntanya a casa nostra i fer un article de com ha anat l’entrenament. De moment he entrenat amb la campiona del món d’esquí de muntanya, la Mireia Miró, que també està sent imparable en les curses d’estiu, el gran Just Sociats, el Marc Pinsach, la Gemma Arró i el Genís Zapater. Tots ells gent molt preparada i increïblement forta que, a més, tot i la diferència d’edat, m’estan ensenyant un munt de coses. Són fantàstics! Això em motiva i fa que surti a córrer per muntanya més que mai. Noto que en poc temps he millorat considerablement la meva forma física i ara torno a fer curses. Ara, fins i tot m’estic plantejant fer una marató de muntanya i també un Ultra Trail.

Comentaris tancats a Què bé m’ho passo corrent amb vosaltres

Anteriors »