22 ag. 2011

Sant Jeroni amb en Manel Bernal

Publicat en 17:21 sota Entrenaments,General

Com cada any, m’agrada pujar almenys una vegada a l’any a Sant Jeroni, des de que he triat córrer com a hobbie favorit. Dimecres vaig fer un recorregut nou per mi i em va encantar. Ho vaig comentar al meu entorn, amb la sorpresa que en Manel volia compartir amb mi de nou pujar-hi i va ser un encert, com podeu comprovar tant a les fotografies com en el temps que vam fer aquesta visita a uns entorns tan esplèndids. Com en Manel te penjat tant el ritme, temps, ruta etc., ho afegeixo a la mini-crònica que poso per animar a la gent a provar aquests tipus d’entrenaments diferents.


per construir la nostra història, un record del començament amb en Manel Bernal i jo al punt de sortida a les 07:30, una bona hora per començar el nostre repte


al fons Collbató i en Manel ben provist de líquid


prop de les coves de Salnitre, a les escales que ens hi apropen


En Manel m’ofereix la possibilitat d’introduïrme també a l’entorn per oferir les boniques vistes a Collbató, que estem a punt de perdre de vista.


Curiosament hi ha alguna baixada que s’agraeix després de la forta pujada prèvia.


Passem per un encreuament que ens diu que a 2h10′ a peu tenim Olesa de Montserrat, que segur un dia provarem


amb el bell entorn, en Manel segueix la seva ascensió


Endur-se’n algun record a casa per poder compartir més tard amb els éssers estimats i amics.


prop de Sant Joan, tenim aquest camí encimentat, però que puja fortament i on caminem més que correm


En Manel em torna de donar la possibilitat de posar


Tot és tan bonic que sembla que no cansa, però si que anem desgastant-nos, encara que fem bona cara.


En Manel observa l’estació del funicular de Sant Joan


Aquests senyals, que estan farcits d’informació de situació i marca camins i ens proposa rutes


Els camins, amb bones proteccions per disminuir la perillositat del tallats


Veiem el Monestir de Montserrat des d’un un lloc privilegiat


L’objectiu a l’abast d’en Manel


Ens ho hem passat tan bé, tot xerrint xerrant que la pujada ens ha semblat fàcil


A 1240 metres es poden imaginar les vistes en un dia tan clar com el d’avui


Molta informació del que ens envolta i mirant a l’oest sabem reconèixer alguna muntanya o lloc


donant l’esquena del punt cardinal d’on venim


Senyal d’identitat que ens toca el cor


Un cop gaudit i amb ganes de tornar-hi, ja marxem


L’ermita de Sant Jeroni. Una muntanya amb forces símbols religiosos


En Manel comprova si la informació coincideix, sobretot amb alçada quan estem entorn al Pla dels Ocells


Aquí, una mica més endavant hi ha moltes possibilitats per seguir a la muntanya


L’objectiu de Montserrat a tocar


moments de refresc


Era necessari immortalitzar el moment únic i intransferible


I ara cap al cami de la Santa Cova


La calor ens fa patir una mica, però sabíem que aquest moment tard o d’hora tenia d’arribar


la vista ja ens torna a donar el darrer el penúltim objectiu: Collbató


l’alegria es reflexa a l’arribada

http://connect.garmin.com/activity/108257991#.TlEm3M9QNcs.facebook


La merescuda cel·lebració amb un molt bon esmorzar: gràcies Manel

hi tornarem ? vindràs amb nosaltres ?

No hi ha resposta

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*