22 ag. 2011
Sant Jeroni amb en Manel Bernal
Com cada any, m’agrada pujar almenys una vegada a l’any a Sant Jeroni, des de que he triat córrer com a hobbie favorit. Dimecres vaig fer un recorregut nou per mi i em va encantar. Ho vaig comentar al meu entorn, amb la sorpresa que en Manel volia compartir amb mi de nou pujar-hi i va ser un encert, com podeu comprovar tant a les fotografies com en el temps que vam fer aquesta visita a uns entorns tan esplèndids. Com en Manel te penjat tant el ritme, temps, ruta etc., ho afegeixo a la mini-crònica que poso per animar a la gent a provar aquests tipus d’entrenaments diferents.
per construir la nostra història, un record del començament amb en Manel Bernal i jo al punt de sortida a les 07:30, una bona hora per començar el nostre repte
al fons Collbató i en Manel ben provist de líquid
prop de les coves de Salnitre, a les escales que ens hi apropen
En Manel m’ofereix la possibilitat d’introduïrme també a l’entorn per oferir les boniques vistes a Collbató, que estem a punt de perdre de vista.
Curiosament hi ha alguna baixada que s’agraeix després de la forta pujada prèvia.
Passem per un encreuament que ens diu que a 2h10′ a peu tenim Olesa de Montserrat, que segur un dia provarem
amb el bell entorn, en Manel segueix la seva ascensió
Endur-se’n algun record a casa per poder compartir més tard amb els éssers estimats i amics.
prop de Sant Joan, tenim aquest camí encimentat, però que puja fortament i on caminem més que correm
En Manel em torna de donar la possibilitat de posar
Tot és tan bonic que sembla que no cansa, però si que anem desgastant-nos, encara que fem bona cara.
En Manel observa l’estació del funicular de Sant Joan
Aquests senyals, que estan farcits d’informació de situació i marca camins i ens proposa rutes
Els camins, amb bones proteccions per disminuir la perillositat del tallats
Veiem el Monestir de Montserrat des d’un un lloc privilegiat
L’objectiu a l’abast d’en Manel
Ens ho hem passat tan bé, tot xerrint xerrant que la pujada ens ha semblat fàcil
A 1240 metres es poden imaginar les vistes en un dia tan clar com el d’avui
Molta informació del que ens envolta i mirant a l’oest sabem reconèixer alguna muntanya o lloc
donant l’esquena del punt cardinal d’on venim
Senyal d’identitat que ens toca el cor
Un cop gaudit i amb ganes de tornar-hi, ja marxem
L’ermita de Sant Jeroni. Una muntanya amb forces símbols religiosos
En Manel comprova si la informació coincideix, sobretot amb alçada quan estem entorn al Pla dels Ocells
Aquí, una mica més endavant hi ha moltes possibilitats per seguir a la muntanya
L’objectiu de Montserrat a tocar
moments de refresc
Era necessari immortalitzar el moment únic i intransferible
I ara cap al cami de la Santa Cova
La calor ens fa patir una mica, però sabíem que aquest moment tard o d’hora tenia d’arribar
la vista ja ens torna a donar el darrer el penúltim objectiu: Collbató
l’alegria es reflexa a l’arribada
http://connect.garmin.com/activity/108257991#.TlEm3M9QNcs.facebook
La merescuda cel·lebració amb un molt bon esmorzar: gràcies Manel
hi tornarem ? vindràs amb nosaltres ?
No hi ha resposta
