22 febr. 2010
Disfressar-se
Carles, el meu germà
Un dia per tot, i és això. Disfressar-se i mostrar-se diferent a un mateix per unes hores i ensenyar-ho als demés. Bé, en el meu cas impossible. No recordo haver-me disfressat a no ser en èpoques infantils, però vagament alguna vegada i sense ser massa participatiu. Això, en canvi, és un tret característic del meu germà: en Carles; l’he vist un munt de vegades anar a gaudir i ho fa amb autèntic plaer. He rigut veient com feia “l’indi“, mai millor dit.
Vaig anar a veure’l, com altres anys, per la crida que em va fer, donat que a ell si que li van els temes festius d’aquesta índole. És sorprenent la quantitat de vilatans que els agrada. Jo, com a públic passiu, vaig gaudir de la imaginació que te tantíssima gent i continuaré veient-ho des de la vorera i vestit de jo.
Penjo unes quantes fotografies que vaig fer i trobo genial la imaginació que hi posa tothom i ho ben fetes que estan les disfresses de la rua en general i la gràcia del to crític que mès d’una era basada. El sexe, l’exageració, les imitacions, la mofa per molts temes d’actualitat.
De mostra un botó
No hi ha resposta
