Arxivar per gener de 2010

07 gen. 2010


Per festes també es corre

Classificat com a General

Aquest dies festius es fa difícil seguir un entrenament. Vaig aprofitar que podia anar a un bonic invent que sembla sorgit d’un compte de fades que és una trobada el mateix dia de Sant Silvestre on s’ajunten les ganes de fer una esdeveniment diferent per una de les persones, la Mari Pau, que més creu en el projecte de Torre Mossèn Homs; tant que s’inventa per quarta vegada i a la que vaig per primer cop.Consisteix en un símil amb les gran curses i de fet tots els detalls t’ho recorden. El xip és un botó gros, els pitralls un número envoltat de detalls com la mateixa masia de Mossèn Homs, préssecs fent un símil amb corredors que fan el préssec, el nom de la botiga especialitzada que cada any fa aportacions en material esportiu, Running Vallès de Sant Cugat i en definitiva una mostra acolorida i impresa que ens col·locarem degudament durant tot el desenvolupament de la prova en la sovintejaràs els comentaris i rialles.amb cròniques a:http://mossenhoms.netfreehost.com/viewtopic.php?p=9259&mforum=mossenhoms#9259Dissabte i com és habitual una bona trobada amb gent de tot arreu per fer un entrenament que ens duu al circuït que més fèiem a l’antigó.http://mossenhoms.netfreehost.com/viewtopic.php?p=9323&mforum=mossenhoms#9323Diumenge, sense massa motivació pensava que aniria amb el gps a mesurar la pujada a La Pineda, un lloc molt bonic que va en direcció als Caus. Abans penso passar-me per la plaça de Can Roca per si hi ha algun amic que també entreni i la sorpresa és que em trobo tota una colla a la que m’afegeixo per fer un entrenament força atractiu. L’ascensió al Pic de l’Àliga amb autèntics muntanyers. Venien en Joan, Folch, Ortega, Serret, Cabanes, Agustinjr, Mirabet, Barato, l’Alex. Pel camí ens deixen amics i seguim fins al capdamunt on trobem coneguts de l’Agus i tot baixant fins al troncó ens topem amb l’Esteban; per mi el millor atleta de muntanya que conec en aquest moment. Tot plegat per fer un entrenament que recordaré per ho bé que ens ho vam passar.en Mirabet ens el mostrahttp://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=682151Ja fins el dia de Reis no vaig fer res i com que l’Agus va dir de pujar al Turó de les Roques Blanques de nou des de la Plaça de Can Roca,http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=682150Vaig repetir d’anar de Can Palet al punt de trobada i va tornar a ser un bon entrenament. Molt interessant i amb moments de patiment, sobretot quan intento anar una mica al ritme de l’Alex.Tinc la sort que molta de la gent amb la que entreno, molts amics, escriuen les seves sensacions i puc reviure moments que son del tot recomanables per continuar mantenint la flama d’aquesta afició ben viva.

Comentaris tancats a Per festes també es corre

02 gen. 2010


El Gener ens porta a córrer de nou

Classificat com a Entrenaments

Encetem els dissabtes de l’any 2010 fent l’entrenament d’un dels circuïts més antics, que ens porta fins a Can Oriach, a les portes de Sabadell, tot travessant els Boscos de Can Deu. Sempre és un plaer compartir aquesta estona amb tanta gent que els agrada el mateix que nosaltres.
La idea era, arribats a aquest punt, que està aproximadament al quilòmetre cinc i escaig i lloc més baix del nostre entrenament, pujar fins el punt on desenvolupava l’històric Cros de Sant Sebastià que actualment es fa al Parc de Catalunya de Sabadell.
És un circuït molt bonic, encara que amb tanta colla costar d’anar plegats, donat que hi ha molts encreuaments i molts ritmes. Tot i així aconseguim anar fins a aquest punt.
Només sortir un home embolcallat amb roba fins les celles i dalt de la bicicleta ens anava seguint, aquest bon home es va oferir per fer la fotografia de grup; en Mariano ! un mossenaire bon amic de’n Casi.

Fotografies de record del primer dissabte

Després de gairebé un any tenim la gran sort de tornar a veure en Cisco, que com sabeu va portar tan el vestir als mossenaires amb una bonica samarreta. En Cisco sigui a on sigui sempre ens fa costat i encara que no havia pogut venir fins aquest dissabte, ens porta al cor.
La Dolors també portava força temps sense poder córrer i avui ha fet tot el circuït.
Avui tots els mossenaires havien repetit i el bon ambient caracterísitc de la trobada ha estat el de sempre.
Després de la fotografia: via lliure per qui tingués pressa per marxar.
A partir d’aquí el grup es dona via lliure a tot el grup, uns quants vetllem per què ningú es perdi, i ho dic per què no penseu que ens oblidem dels que porten un ritme més lent.

Boniques vistes de la sortida

Anna, Casi, 6q i en Mirabet

Quina colla més maca

Albert i Tiet Agusti

La Rosa i en Jordi.

El grup de darrera



Antoni Jurado, Ramirez i un amic
Ens vam creuar i son coneguts. Esperem que algun dia ens vinguin a fer companyia


La Tensi una gran ultrafondista.


Ferran, amb un calendari de no se on…

Després d’un bon entrenament, un interessant estirament


Bons moments per riure !



En Jordi Mangot, ha estat vinculat amb temes culturals i d’esport tota la vida i li vam demanar que fes de mossenaire de la setmana. La seva biografia atlètica ompliria varies estanteries, com era habitual veure al Gimnàs Can Palet, que regentava i on impartia classe. Hi havia un munt de trofeigs que havia aconseguit a la seva joventut i es podien veure al carrer Maresme, lloc des d’on tenia sortida una de les curses més antigues de la ciutat i que sempre ha tingut a en Jordi al capdavant per mantenir-la com una de les més prestigioses. Ha ajudat a molta gent a que el córrer fos l’afició preferida, com jo mateix, i sempre en duu una de cap per inventar-se un tema esportiu o cultural.
Una mica de memòria, a part de la cursa de Can Palet, l’homenatge a la Carmen Gómez Florido, els cent quilòmetres de pista, curses de resistència pel barri, i va estar ajudant en gairebé tots els esdeveniments atlètics de molts barris. Quan corria o feia a gran nivell. Hores d’ara segueix corrent, i a més va fer la circular d’Ègara, que son uns camins que envolten la nostra ciutat i està referenciat en un llibre.
Segur que té innumerables proves realitzades i va ser el pioner com a Egarenc en córrer els cent quilòmetres i sovintejava les proves de marató que li servien d’entrenament. També em va dir que estava en la formació del primer equip femení del món que es va formar de hockey sobre patins, junt el seu germà Eudald Mangot.
Segur que molts dels que llegim correm gràcies a persones com ell, que quan era un esport poc conegut, ens ho van portar i van introduir com element esportiu a les nostres ciutats: l’aletisme al carrer.

Comentaris tancats a El Gener ens porta a córrer de nou

« Següents