23 gen. 2010
Ben enfangats
Si. Avui se’ns han omplert les espardenyes de fang i esteu tots disculpats a casa; quan arribeu em doneu la culpa a mi, que us porto pel mal camí i almenys la bronca quan embruteu la catifa del cotxe, la de l’entrada del vostre rebedor o qui sap el que haureu embrutat.
L’objectiu era baixar fins a un punt d’un torrent que esta sec sempre que no plou i aquests dies poc o molt tenim l’ambient remullat. Mira que busco la fotografia amb algú fent una bona cabriola, però no s’ha produït.
Quan acabi la col·lecció dels mossenaires de la setmana en tinc una altre de cap. Ja en parlarem, que de moment tenim mossenaires per dies.
El circuït té l’avantatge que a la tornada tenim de cara muntanyes que ens inspiren i ens produeixen ganes de córrer.
Quan passem prop de l’hípica, no deixo d’admirar un dels animals que més m’agraden: el cavall
És magnífic la quantitat d’amics vinguts d’arreu.
La fotografia la fem al lloc on es fa el recull d’aigua per regar el camp de golf.
Laporta ens visita, tot vestit de carbassa, molt més prim i amb un amic, encara que ha anat a fer un entrenament més llarg pel seu compte. Ens ha agradat molt veure-us, encara que la fotografia no ha quedat bé. Haureu de tornar per repetir-la. Sap greu
La colla, disposada a fer un entrenament ben distès
I encara ens esperem aturats. De fet, gràcies a aquestes aturades el grup és tan bonic.
I no ha caigut ningú i avui, en primer terme i de gris en Robert, que feia molts dies que no podia venir i ara ja torna a estar recuperat.
Robert, en primer terme, seguit per la Joi, l’Albert i en José.
semblava fàcil però no les teníem totes
Najoua, Javi i Vicenç, amb molta traça
Cert risc, però res. Cap caiguda. Ho haurem de repetir.
La pega és que el tronc cada cop és més relliscós. Però tots son expertes en el tema
Potser ara….
Camp acabats de llaurar i olor a terra mullada, mmmmm m!!!
Rectes precioses !!
Estils magnífics.
I els mossenaires més incansables, en Miquel, l’Antonio i el tiet Agustí: amunt i avall, sense descuidar-se de ningú.
Quina colla !!!! quines vistes !!!!
Aquesta, a diferència de l’altre hi soc jo i a l’altre en Rafa. Tots contents.
De fa molt temps que ens venen amics corredors.cat, i en Ferran que vaig conèixer fa temps a un entrenament a la Mola, ve sovint per terres mossenaires junt amb la seva muller, la Tensi. És un atleta molt metòdic i li agrada entrenar fort, per obtenir marques importants allà on participa. És competitiu i inconformista, i li agrada entrenar.
Com fem darrerament, prefereixo que la gent s’autodefineixi, donat que segurament em deixo coses o us pot agradar més expressar allò que penseu.
En aquest cas en Ferran ens deia el següent:
“Hola, em dic Ferran. Sóc de Sabadell, tinc 47 anys i diria que des de que tenia 7 o 8 que corro. No he estat mai un corredor de nivell, la meva constitució és un handicap, però a força d’entrenar he pogut arribar a assolir unes marques força decents. Tinc 2h53’53” en marató, 1h21’30” en mitja i 37’37” en els deu mil. Des de fa poc que m’estic afeccionant a les curses de muntanya i d’ultratrail que reconec són força més divertides que les d’asfalt però també reconec que encara sóc una mica esclau del cronòmetre.
Fa uns quants anys que sóc un habitual de Mossèn Homs, tot i que de forma intermitent en funció de si estic preparant alguna marató de forma especial. M’encanta la filosofia que es traspua en aquestes sessions: córrer per córrer tot gaudint dels magnífics paisatges que tenim als rodals i de la companyia d’altres corredors.
El que més m’agrada de MH és que tothom pot córrer: un crack de l’asfalt o de la muntanya amb una persona novell que porta poc temps corrent. Tothom s’espera i es recula en busca dels més lents. Així que espero gaudir de Mossèn Homs i de tots vosaltres durant molt de temps.”
 |
Comentaris tancats a Ben enfangats
Com sabeu soc apassionat en tot el que faig i sobretot cabeçut i encara que m’ho prenc com un joc, de vegades em sotmeto a examen. Com que no us vull avorrir la crònica la faré dimecres al blog, quan hagi paït el que ha passat.
