Arxivar per 29, desembre de 2009

29 des. 2009


La Sansi de Lloret 20′40″

Classificat com a General

Lloret: el meu lloc d’estiueig durant molts anys on hi anava primer amb els avis, més tard amb tota la família i dels sis als dinou anys de manera continuada. Córrer pels seus carrers em desperta records.
Anem a la cursa; l’any passat la vaig córrer i em va agradar i avui repetia: senyal que me’n van quedar ganes.
Sabia que es feien cues importants a l’hora de recollir els regals i això motiva a anar a l’idea com vaig fer. Vaig sol, donat que no aconsegueixo convèncer a ningú a casa i tenint en compte que la Marisol treballava.
Noto mal d’esquena, que em deu venir de les Castellasses del dia vint-i-quatre. Miro curses infantils on hi corren fills d’amics, com els d’en Paco i en Joan. En Joan em dona una forta abraçada. Ara no ens veiem tant com abans.
Escalfo un xic i veig a més amics, com en Rafa i en Jeroni. També l’Albert.
Propòsit: 21′ i escaig.
Surto sense ritme còmode, tot i que al final surt un temps de 20’40”. Vol dir que quedem contents.
A l’entrar al tartà, esgarrapo alguns segons passant força gent. Recullo regals i aviat al cotxe que toca arribar a casa per un dinar familiar.


La darrera recta a ritme interessant, obrin per carrils exteriors

Per poc m’atrapa en Xavi Bonastre i segur que si dura una mic més ho fa. Ara sempre li agrada donar-ho tot el final i és un tret característic. Per cert, que és una persona molt agradable. La nòia de la gorra es diu Alexia, que tot i no coneixe-la, m’ha animat quan ha tingut ocasió. Les fotografies son de Antonio Marquez.


Els resultats;

http://www.atletisme.com/classificacions/lloret/

Prova del tot recomenable.

No hi ha resposta

29 des. 2009


La Sansi de Lloret 20’40”

Classificat com a General

Lloret: el meu lloc d’estiueig durant molts anys on hi anava primer amb els avis, més tard amb tota la família i dels sis als dinou anys de manera continuada. Córrer pels seus carrers em desperta records.
Anem a la cursa; l’any passat la vaig córrer i em va agradar i avui repetia: senyal que me’n van quedar ganes.
Sabia que es feien cues importants a l’hora de recollir els regals i això motiva a anar a l’idea com vaig fer. Vaig sol, donat que no aconsegueixo convèncer a ningú a casa i tenint en compte que la Marisol treballava.
Noto mal d’esquena, que em deu venir de les Castellasses del dia vint-i-quatre. Miro curses infantils on hi corren fills d’amics, com els d’en Paco i en Joan. En Joan em dona una forta abraçada. Ara no ens veiem tant com abans.
Escalfo un xic i veig a més amics, com en Rafa i en Jeroni. També l’Albert.
Propòsit: 21′ i escaig.
Surto sense ritme còmode, tot i que al final surt un temps de 20’40”. Vol dir que quedem contents.
A l’entrar al tartà, esgarrapo alguns segons passant força gent. Recullo regals i aviat al cotxe que toca arribar a casa per un dinar familiar.


La darrera recta a ritme interessant, obrin per carrils exteriors

Per poc m’atrapa en Xavi Bonastre i segur que si dura una mic més ho fa. Ara sempre li agrada donar-ho tot el final i és un tret característic. Per cert, que és una persona molt agradable. La nòia de la gorra es diu Alexia, que tot i no coneixe-la, m’ha animat quan ha tingut ocasió. Les fotografies son de Antonio Marquez.


Els resultats;

http://www.atletisme.com/classificacions/lloret/

Prova del tot recomenable.

No hi ha resposta