Arxivar per 21, desembre de 2009

21 des. 2009


El fred no ens espanta

Classificat com a General

Fresc intens i grup una mica minvat, respecte altres setmanes, tot i ser una bona colla.
Seguint el tarannà mossenaire d’entrenament compartit en grup i amb la variació que ens permet sortir des de la Masia de Torre Mossèn Homs, l’objectiu era anar fins l’entrada de Sabadell, a Can Oriach i pujar pel bosc de Can Deu, passant prèviament per un lloc nou, tot travessant uns camps on la gent tot passant per un lloc on s’hi ha dibuixat un corriol pel bell-mig d’uns camps de conreu. Els colors de la natura estaven esplèndids, tot i sentir que la temperatura ambient era de força fred a la darrera setmana de la tardor del 2009.
Veiem,amb preocupació com els camps estant sent treballats per màquines que construeixen noves carreteres i gairebé podríem dir que estem fent camins que aviat només seran un bonic record en el nostre pensament.
Quan per un lloc que a tots semblava agradar improvisem la fotografia de grup, sempre amb el fidel testimoniatge del majestuós massís de Sant Llorenç amb la nostra Mola.
El recorregut ha estat de deu quilòmetres i escaig, gairebé com totes les setmanes. Ens congratulem de comptar amb nous amics, com han estat els Pantaurells: Jaume i Glòria. A més la Glòria és la muller de’n Climent, que també és mossenaire com molts de vosaltres.

L’Anna, que cada setmana té un èxit esportiu que celebrar és una de les mossenaires més actives i es diposa a retratar el grup.

Ahlam i Joan







Pau, Ahlam i Paco

Tots ben abrigadets, Josep, Ahlam, Jeroni, Tony

Jaume, un nou mossenaire i també Pantaurell

Qui és ? a !!

Natatxa, Xavi

Josep Mª, Jose i Jose

Glòri, Montse i Jaume


Cantant el Virolai

Amors apassionats: és a dir que estan molt plegats i s’estimen, no ?

Com es diuen ?

Com és habitual tenim la sort de comptar de gent que aporten la mateixa il·lusió en crear bon ambient a dojo, com és el cas del nostre mossenaire de la setmana que de fa temps entrena amb una colla de gent amiga i que surten des del carrer Pitàgores els dimarts, tot i que durant l’any han organitzat trobades des de diferents punts, inclús pujant de nit a la Mola.
Els podeu visitar i si hi esteu interessats tenen el seu propi racó a la xarxa:

http://panterescanaurell.blogspot.com/

El Panteres de Can Aurell (Pantaurells) i en Jordi ens regala el seu currículum esportiu per què el podem conèixer per ell mateix.


En Jordi ens diu:

.
“Bé, vaig començar a córrer fa uns quatre anys, tot i que sempre havia fet algun tipus d’esport. Em vaig aficionar veient com els meus fills entrenaven amb la Unió Atlètica, i com que els havia d’esperar… aprofitava per donar alguna volta. El 2006 vaig fer la cursa Santi Centelles de 5 km, i com que em va agradar l’ambient, la gent, i tot el que envoltava aquest món del córrer, em vaig animar l’any següent a fer la primera mitja marató.

I mai ho hagués dit uns anys abans, però el 2008, per celebrar el meu 42 aniversari, vaig pensar que no podia haver-hi res millor que córrer 42 km, així que vaig fer la primera marató (la de Barcelona). Des de llavors he fet unes quantes mitges, dues maratons, algunes altres curses i alguns triatlons, una disciplina molt divertida i que complementa molt bé el córrer.

Però el més important és que m’he trobat amb gent que comparteix la nostra “malaltia” amb qui ens sentim molt a gust. Som una colla cada cop més gran d’amics i amigues que sortim a córrer per la nit des del barri de Ca n’Aurell, i que ens fem dir Pantaurells. Moments com aquests, o com els que vivim els dissabtes al matí a Mossèn Homs, són els que fan que ens ho passem tan bé, i sempre tinguem ganes de tornar-hi, malgrat el cansament o les lesions.

Els darrers mesos ho he passat malament per problemes crònics amb l’articulació del fèmur i la cadera, però sembla que poc a poc me’n vaig sortint, i encara que no pugui fer grans marques, estic molt il·lusionat per tornar a córrer alguna mitja, espero que la propera sigui la de Terrassa al gener.

I res més: no sóc dels més fidels als Entrenaments de Mossèn Homs, però sí puc dir que sempre que vinc m’ho passo tan bé com el que més! Moltes felicitats a tots i espero de tot cor que mai es perdi aquest punt de trobada tan maco i entranyable que tenim els corredors de la comarca.”

No hi ha resposta