10 abr. 2009

Montserrat amb quatre ermites

Publicat en 16:29 sota General

Montserrat, muntanya per descobrir i avui m’he adonat ben bé. Al costat d’un explorador nat, com en Ricard i la seva experiència davant un mapa, que fa de les troballes muntanyenques un plaer i que qualsevol pedra cobra vida davant la seva mirada. Amb dos alumnes al costat, com la Teresa i jo, atents a les seves explicacions: un matí per recordar per despertar aquell cuquet que tenim els que ens agrada anar a conviure amb la muntanya. Hem aparcat el cotxe a Santa Cecília i d’aqui sortia un GR, que prèviament havia previst en Ricard, que hem anat corrent fins arribar a les ermites, tot i que la boira ens ha difós les vistes que segur que haurem d’anar a confirmar que tenien que ser esplèndides. Hem acordat buscar un nou dia per acabar la feina començada. Personalment anar amb vosaltres ha estat un plaer. Esperaré les vostres cròniques per arrodonir aquest sentiment d’haver vist, per exemple l’ermita de Sant Benet, on ens ha vingut a rebre un gos enorme, encara que molt pacífic, on hem llegit el llatí de la llosa adherida a la façana, o la caseta que al damunt tenia una placa de captació solar, i amb el sostre malmès per alguna roca, però que s’hi feia evident la presència humana. Arribar al conegut camí que porta a Sant Jeroni, baixar fins al funicular de Sant Joan, travessar les per sota les roques en llocs on abans hi havia assentada gent vivint-t’hi, i el descens fins al monestir, on immensitat de lloc i la quantitat de gent ens recorda que estem en un lloc molt concorregut i visitat. Els darrers quilòmetres pel marge de la carretera fins el punt de partida ara d’arribada. Gràcies pel matí que m’heu regalat. Ricard i Teresa. Instants previs a la sortida Tot i la boira, llocs molt bonics Moments per pensar cap on anar i gaudir d’alguna vista que encara es véia Recolsats pel mapa de l’Alpina, que en Ricard coneix prou bé. Teresa, prop en l’entorn bonic Ermita o el que queda Moments d’observació I el pou Caseta en un lloc idoni per estar aillat del sorollós mon, això si provista de la seva plaqueta de captació solar de recerca Fotografia de record de l’estada l’ermita de Sant Benet, on hi dormia algú Notes a la porta que hi posa la gent Imagino que llatí, per si voleu llegir Que hi posa Ricard ? Llocs i racons agradables a la vista i bonics per estar-s’hi, i el de la gorra Aqui, a Sant Joan, hem de tornar-hi a veure-ho amb tot el seu esplendor Persones com en Ricard que tan estima la muntanya i fa encomanar aquest sentiment.

Crònica que podeu veure al blog de’ n RicardIl·luminats a la cerca del Sant Grial

Publicat per ricard | 13 Abr, 2009

Des de la lectura d’un post en el bloc de l’amic Pep que havíem decidit que un dia el portaria a donar un tomb per les ermites de Montserrat. Però quan seria això ? Què millor que aprofitar els dies de Setmana Santa ? I posats a fer que sigui un dia significatiu: el Divendres Sant.

    Segons es diu, en aquesta data en la muntanya de Montserrat s’il·lumina el lloc on hi ha amagat el Sant Grial.

    Les previsions meteorològiques no auguren res de bo, però allà ens plantem tres il·luminats (en Pep, la Teresa i jo) disposats a desafiar a les forces de la natura. Deixem el carro al costat de Santa Cecília i just al davant trobem les primeres senyals que ens marcaran l’inici del nostre camí. Fa fresca i una lleugera roina ens crea dubtes en la tria del nostre vestuari.

     

    El camí és estret, però ben marcat. Va pujant lleugerament. El contacte constant amb les branques i matolls ens va humitejant, però aviat entrem en calor. De tant en tant el pas per algunes zones de pedres mullades ens fa prendre precaucions per evitar perilloses relliscades. Entre boires deixem enrere el majestuós Cavall Bernat i per un moment podem albirar el paisatge que tenim als nostres peus.

     

    A falta de trobar la llum que ens il·lumini en el nostre camí l’oracle de l’Alpina ens fa un bon servei en alguns moments. Estem a sobre el monestir i podem visitar la primera ermita, la de Santa Trinitat que en la seva època de més esplendor era la més gran de totes.

    Ens apropem a la de Sant Dimes i de la Santa Creu però no les podem veure. La boira ens juga una mala passada. Intuïm que estem a prop, però els cingles que també tenim propers ens fan ser prudents i ens retirem a la cerca de Sant Benet, aquesta més fàcil de trobar.

    Camí cap a Sant Joan passem pel costat de Santa Anna, però no sabem veure els pocs murs que encara resten dempeus. Avui els designis divins no ens volen ser propicis i ens amaguen els preuats tresors que anaven cercant. Podem visitar Sant Joan i Sant Onofre, unides per un estret passadís penjat al mig de la roca i deixem per un altre dia les misterioses escales que al mig de la boira s’enfilen amunt. Potser cap el cel ?

     

    Agafem el camí de tornada, ara si ja a bon ritme, pels camins de la cursa de l’Alba, cap el Monestir i a partir d’aquí per la carretera fins el cotxe, amb el ferm propòsit de cercar una dia més propici que ens permeti tornar amb millors garanties de poder assolir el nostre objectiu de visitar les 13 ermites, i no tan sols 4, i per què no, potser localitzar el Sant Grial

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.