21 febr. 2009
Un nuc de circuits
Avui havia pensat que podria agradar simultaniejar diferents circuits, aprofitant els llocs bonics d’aquests . N’hi ha que estan millor, però una alternativa era aquesta: sortir pel costat de la masia, per evitar allò d’anar pel mig del carrer, on ara una vegada asfaltat hi ha molt més trànsit. Després baixar en direcció al torrent de la Betzuca, una miqueta accidentat pel arbre que encara entorpeix passar pel camí. Anar per corriols i buscar un magnífic camp, on en re-agrupem i anem mica en mica a enfilar el camí de baixada que ens duu a l’encreaument dels quatre camins, amb el primer canvi de pujada que fem, fins al pla, on tots junts tornem a baixar, ja entrant al terme municipal de Sabadell. Aquí una forta pujada ens porta fins el dipòsit d’aigua de Cassà i a l’aparcament ampli del bosc de Can Deu, anem a buscar la recta on farem el segon canvi, i diria un tercer que fem amb en Pasqual Vicente, que avui venia després d’haver fer un podi al campionat Català de Cros en la seva vessant de veterà. Tornava a fer-nos costal en Manel Murillo, que havia animat venir la Mari Pau.
La fotografia la fem a l’àrea de lleure de Sant Julià, on es diu que el grup aquí acaba la seva forma compacte, donat que a la pujada tothom tingui plena llibertat en retornar al punt de sortida el més aviat possible o a gust del consumidor.
Bon entrenament i de nou, nous mossenaires de la ma d’en Lluis. Sembla, a més en Victor ha enviat el track que penjaré. És una assignatura que tinc pendent, d’anar penjant els recorreguts que fem per tenir encara més informació.
Dos nous amics mossenaires: si no poso bé els noms em renyeu: Victor i Antoni
Primer terme la Marta, en millor forma que la setmana passada. Desp´res l’Anna (nova mossenaire), la Pili, la Juani
Teresa, Toti i Mirabet, els darrers feia dies que no els veiem, seguits per tota la colla amb en Joan Carles, David
Aquí el track que m’ha passat el nou mossenaire Victor.
En Marc Roure ens coneixem des de que vaig conèixer la meva dona, donat que les nostres dones son cosines i podem dir que al mateix temps ens vam conèixer. Hem compartit molt moments familiars i ara tinc la sort de que molts dissabtes amb l’excusa de l’entrenament, podem xerrar una estona.
Bé, de fet aquesta és la part familiar, l’altre és que, i com dic moltes vegades, va ser un dels fundadors de Minyons de Terrassa, va ser cap de colla en la primera etapa gloriosa i durant força anys. En els àpats que periòdicament tenim, parlàvem de les nostres aficions i vet aquí que un dia va venir a rodar amb nosaltres i ara d’això en fa una bon grapat d’anys. Recordo la seva primera cursa, que va ser a Cardedeu, que ja va córrer a ritme de 4:30, sense tenir-ne massa experiència. Llavors ja ha fet la mitja marató de Terrassa en diverses ocasions, una vegada amb en Roger, un dels seus fills, i a més ja és un habitual de la “Pujada a la Mola”, a més continua molt actiu amb minyons i practica altres esports, com el futbol, l’esquí i segur que moltíssimes coses que em deixo. Això si: és una gran persona amb les idees clares i que inspira confiança. Fantàstic que ja sigui dels mossenaires més antics.
Comentaris tancats a Un nuc de circuits
