Arxivar per febrer de 2009

14 febr. 2009


Estrena de circuit fins a Castell Arnau

Classificat com a General


Soc sincer si de vegades intento ser original i sé que no ho aconsegueixo i tot i així m’hi esforço.
Fer un circuit nou, haver-lo preparat i esperar que a tothom li vaig prou bé com per quedar un bon record, penso que és complicat. Anar a una font d’aigua fresca a mig camí, una fotografia en un entorn prou bonic i que saps que algun dia pot ser només un record per culpa de la industrialització i l’urbanisme; que us he de dir. Que almenys podem compartir-ho mentre correm, amb gent que ens agrada, tot petant la xerrada i alguns patint més que altres, com la Marta que feia dies que no es provava i sembla que ha estat llarg per ella.
Ha estat fantàstic que des de Viladecavalls hagi vingut la Montse Mazorriaga i a més tota la colla de magnífiques que entrenen habitualment juntes, avui ens hagin vingut a entrenar plegades, com la Juani, Pili, .
Bé, baixant cinc quilòmetres fins un àrea de pic-ni de Castell Arnau, prop de la carretera de Sabadell i passant per davant dels Mossos, la Mancomunitat i el Consell Comarcal, per tornar a enfilar un camí que d’entrada ens ofereix una panoràmica de la nostra estimada Mola, amb una Masia que encara no li tenim el nom, i amb un dia de llums més properes a les primavera que a l’hivern, amb algun canvi oportú per fer bategar aquest muscle que nosaltres no deixem adormir.
Retornem pel camí paral·lel al golf, anem veient que encara queda algun pi tombat pels efectes de fa tres setmanes del vent.

Abans del primer re-agrupament, tots prou contents

Passant el torrent de la Betzuca, que portava una mica d’aigua. La Marta, Montse, Rosa, Juani, Pili, amic Lluis, i Lluis junior

A veure si ens passen el nom de l’amic, que jo tinc una memòria tocada. Els Lluisos tancant la colla

Ple canvi, Jose Antoni, Agustin, Juan Carlos en primer terme

Dolors i Casi, Josep Mari i Jaume, Jordi i Albert

Quatre amigues: Marta, Pili, Montse i Juani

En Carles bebent un aigua ben fresca i bona

Entorn bonic

La Montse d’ençà la conec no deixa de sorprendre’m. Té una capacitat atlètica que vaig descobrir ja fa temps. Enguany a Sant Climent va acabar amb un bon esprint i a la Matagalls-Granollers, per pujades llarguíssimes, un fred d’impressió i vam fer una excel·lent prova de quaranta quilòmetres. Ara està molt il·lusionada en portar molts projectes atlètics, junt amb el seu marit en Bernat i els seus fills: l’Arnau i l’Olivia. L’Arnau és un fora de sèrie. L’any passat vam fer una caminada llarguíssima i va aguantar com el que més, a part que fa atletisme i és molt competitiu. Molts d’èxits per tots quatre

Comentaris tancats a Estrena de circuit fins a Castell Arnau

07 febr. 2009


Fins al capdavall de Can Deu

Classificat com a General

Circuït;

• El més antic de tots; que és aquell que arriba fins a Sabadell, al capdavall del bosc de Can Deu.

• Nous amics i retornats, després de molts dies. Com a nous van fer la vessant córrer i caminar, que van fer una mica més curt. Que feia dies que no venien: Jaume, Rafel, Casasola, Pedro. La gent molt en forma, bons reagrupaments i fotografia a Sant Julià. Magnífiques converses i ganes de tornar-hi, i agraïts de compartir aquesta estona plegats.


La Montse Vila, a punt d’entrenar


En Jordi, un massatgista esportiu de luxe


En Josep en una postura que li conec de fa molts anys: estirar sobre una bomba d’aigua. Ja ho fèiem quan quedàvem a l’avinguda 22 de juliol, ara fa una bona colla d’anys.


L’Albert a cua de grup, recuperant-se de lesió.

Moment d’esforç.

Aqui es fa la divisió del grup

En Jordi anava a investigar camins

En Xavi Miquel se li nota que tot aquest entorn és el seu.
Fer amics, sempre de bon rotllo, esmorzars, proves molt dures, maratons i sempre que pot va amb qui li doni una bona proposta a entrenar: això si i primordial que s’acabi amb un esmorzar. És conegut com l’amo i senyor i promotor d’una lliga gastronòmica que porta i fa puntuar a tot aquell que li comunica que després d’un entrenament hi ha un tiberi. Encomana la seva alegria allà on va.

Comentaris tancats a Fins al capdavall de Can Deu

« Següents