Arxivar per gener de 2009

31 gen. 2009


Entrenament Humitejat

Classificat com a General


Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L’una de la mà de’n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d’aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar “operatiu”. A veure si un dia ens pot fer l’horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d’una bona colla de dies de no veure’l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m’agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d’un arbre per terra, fruit de la ventolera de l’anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l’hípica i després d’anar tots plegats, fins l’ecreuament típic, pugem pel camí de l’esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba’l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.
Quina boira tenia l’objectiu. En primer terme la Clàudia, que s’estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada


Josep Casasola i l’Albert Ureta, amb el mateix ambient d’humitat


Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica


Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica


Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l’Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d’una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l’alta muntanya, que tant li agrada


Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s’ho hagin passat bé

Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l’estona i van fer el “tradicional” que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé


En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d’elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d’èxits esportius.

Comentaris tancats a Entrenament Humitejat

26 gen. 2009


Can Palet – La Mata

Classificat com a General

Sembla que no tinguem res més que fer, però aprofitar el cap de setmana per anar a córrer, significa molt. Treure’t la mandra i tenir la natura prop, tot i més d’un m’ha renyat per haver anat a entrenar per una carretera amb poca vorera o gairebé gens. La carretera de Talamanca m’agrada des de ben jove, quan amb un troç de ferro que li deia bicicleta anava fins a Coll d’Estenalles, li diem la Mata, i un cop arribar allí a uns vuit-cents-metres sobre el nivell del mar, et deixaves anar direcció a casa, amb poques pedalades i baixant a tota castanya. M’ho passava diví.Ara, d’ençà no hi pujo en bicicleta, alguna vegada i vaig tot corrent, com ahir que hi anava també amb un aparell d’aquests que et diuen la distància exacte, un gps. Vaig pujar molt content de tenir tanta informació al meu abast i escoltant música, concretament Flash fm. A casa em marcava tres-cents i a dalt vuit-cents quaranta. Déu n’hi do. Vaig estirar una mica prenent el sol, em begué mitja botelleta de aquarius de taronja, una barreta energètica i tornada avall. Mentre pujava vaig adonar-me de la quantitat de coneguts que vas veient dins dels cotxes: l’Eugeni Guarch que aparcava a Torre de L’Àngel per fer camins.Unes cabretes que se li van escapar al pastor, també. De fet jo que no soc massa de camp, quan veig aquestes bestioles amb els banyots recargolats, no les tinc totes. Quan el vaig veure al bon home amb la resta del ramat, li vaig comentar. Es va desesperar una mica. Estàvem al costat del Mas de la Barata i els animalons un quilòmetre i mig més avall. Bé, una matinal que vaig córrer a un promig de sis minuts per quiòmetre i em van sortir 32,39 quiòmetres i 3h06′ de temps invertit. Molt content.

Comentaris tancats a Can Palet – La Mata

Anteriors »