07 febr. 2009
Fins al capdavall de Can Deu
Circuït;
• El més antic de tots; que és aquell que arriba fins a Sabadell, al capdavall del bosc de Can Deu.
• Nous amics i retornats, després de molts dies. Com a nous van fer la vessant córrer i caminar, que van fer una mica més curt. Que feia dies que no venien: Jaume, Rafel, Casasola, Pedro. La gent molt en forma, bons reagrupaments i fotografia a Sant Julià. Magnífiques converses i ganes de tornar-hi, i agraïts de compartir aquesta estona plegats.
La Montse Vila, a punt d’entrenar
En Jordi, un massatgista esportiu de luxe
En Josep en una postura que li conec de fa molts anys: estirar sobre una bomba d’aigua. Ja ho fèiem quan quedàvem a l’avinguda 22 de juliol, ara fa una bona colla d’anys.
L’Albert a cua de grup, recuperant-se de lesió.
Moment d’esforç.
Aqui es fa la divisió del grup
En Jordi anava a investigar camins
En Xavi Miquel se li nota que tot aquest entorn és el seu.
Fer amics, sempre de bon rotllo, esmorzars, proves molt dures, maratons i sempre que pot va amb qui li doni una bona proposta a entrenar: això si i primordial que s’acabi amb un esmorzar. És conegut com l’amo i senyor i promotor d’una lliga gastronòmica que porta i fa puntuar a tot aquell que li comunica que després d’un entrenament hi ha un tiberi. Encomana la seva alegria allà on va.
Comentaris tancats a Fins al capdavall de Can Deu
