02 gen. 2009

Caminant per Barcelona i l’endemà a la Mola

Publicat en 15:53 sota General

La muntanya va bé per pensar. El dia abans, per allò de les tradicions que baixem a passejar per Barcelona, aparquem al passeig de Sant Joan fins a Plaça Catalunya, la porta de l’Àngel, la Catedral, La Plaça de Sant Jaume, Palau de la Generalitat, el carrer Ferran, la plaça Reial, les Rambles fins el monument a Colom, la passarel·la fins el maremàgnum i retorn, pujant de nou les rambles i passejant pel bell-mig de la gran capital que és Barcelona. . Avui necessitava enfilar-me dalt i ves per on feia un dia plujós, però una vegada visitat el meteocat, decideixo fer-ho igual. La Marisol treballa i els nens no estan per fer caminades de lluïment. En Nuck, en canvi quan veu les espardenyes de caminar no para de fer bots. Anem fins a Can Robert i d’aquí anem per dreceres conegudes fins a Can Poble. El meu amic de passejada, se’l veu feliç i puc anar pensant i respirant aires nets de la nostra muntanya estimada. Paro per fer fotografies i em sorprèn veure baixar els animals de carga de la Mola, que baixen les escombraries del Restaurant. Observo el procés: animals ensenyats a fer el camí fins a can Poble, amb un home i un parell de gossos, que es saluden amb en Nuck. Ens aturem a observar i aviat reprenem la marxa fins dalt. Triguem al voltant d’una hora. El camí és maco, com sempre i arribats dalt, i com que m’agrada col·leccionar records, ens retratem tots dos. Ens creuem amb en Salvador Cardús, que no ens coneixem, però que escolto a la ràdio i llegeixo al diari. Li poso aigua a en Nuck, però sembla no tenir sed. Gaudim de les impressionants vistes tan i tan conegudes i sempre sorprenents i aviat desfem el camí. De baixada m’agrada fer-ho més llarg i vaig fent més volta però millor camí i des de Can Poble, àdhuc baixo per la pista. En un racó del camí, observo un naixement fet amb pastelina, on es veu l’escena de la representació del naixement del nen Jesús al pessebre. Aquest cop la pista no està gents polsinosa, per la pluja que xiuxiueja. Després de tota una vida, és la primera vegada que faig una excursió com aquesta amb paraigua i m’agrada. Anar sentint les gotetes i de passada de mullar-me gents, va bé. Passant per sota Can Poble, sento unes passes preocupants, i se’ns apropa esverat un gos pastor Alemany magnífic i a la vegada molt manso, que ve a mirar que coi fa el yorshire amb jersei. Una vegada petonejats, ens deixa sense cap problema. Una mica després ens torna a visitar i aprofito per fer-li alguna fotografia. Un gos magnífic i de la raça que més m’agrada. Si tingués lloc, aniria al darrera de tenir-ne un. Un matí molt bonic, que a la vegada que un bon entrenament, moments per pensar amb tot el que bull pel cervell i ganes de tornar-hi a la primera ocasió.

2 respostes

2 respostes a “Caminant per Barcelona i l’endemà a la Mola”

  1. jrrofen 04 gen. 2009 en 12:14 1

    -amic Pep llegint la teva descripció de la passejada m’hi he sentit transportat a la Mola, hi he fet el camí amb tu, rar que no m’hagis vist! Era la fina pluja que queia del cel, era a sota el paraigua a costat teu, era el camí de la pista, era a les pedres, era al naixement fet de pastelina, era el manso pastor alemany, era en la pau trobada al llarg de la passejada! Gràcies Pep per deixar-m’hi ser!

    Nuck el yorshire amb jersei: avui he descobert el nom del gos on he vist en varies fotografies abrigadet, abrigadet

    Salvador Cardús: vell conegut a casa (va ser professor dels meus dos fills del 1969 i 1970) sempre l’he seguit, amb cau simpàtic, és coherent i sol escriure molt bé, un excel•lent contertulià.
    Les fotos precioses! ai! Mola ai! Pep t’ho dit en josep

  2. Pepen 04 gen. 2009 en 17:26 2

    Sabia que venies amb mi, i estic content.
    D’aquí una estona descobrirem que el dia quatre estàvem a Sant Jeroni, com si res.

    Gràcies, Josep !!!!