Arxiu per a 'General' Categories

27 gen. 2010


Visita amb CDC Terrassenc a Lloret

Classificat com a General

Lloret un lloc que sempre recordo i que no hi ha any que deixi d’apropar-m’hi. Primer va ésser durant tota la infantesa amb els meus avis a l’Hostal Montecarmelo. Ara tots els estius a les seves cales, principalment a Cala Canyelles i un bon àpat al Raimons i passejades pels carrers, s’hi afegeix corre-hi a La Sansi, cursa de 5 quilòmetres que organitza en Josep Lluis Blanco i qui m’havia de dir que podria estar tan aprop de qui té la possibilitat per governar el poble. Poble o ciutat, donat que passa de quaranta mil a dos-cents cinquanta mil persones el mateix any.El CDC egarenc ha organitzat una sortida i hem estat convidats pel seu alcalde i molts dels seus regidors a visitar llocs com araEls Jardins Noucentistes de Santa Clotilde , anar a dirnar i fer un dinar boníssim amb molts detalls molt ben cuidats a restaurant el Trull i visitarVisites guiades al Museu del Mar , des d’on es pot saber el com es va situar Lloret al món, el per què ara és com és i amb una gràcia curiosa d’un guia molt agradable, en Marco, que combinava la seriositat de tot el que visitàvem amb notes altes de bon humor. Una combinació agradable. També hem visitat Església Parroquial de Sant Romà i els seus retaules.Al matí, tot passejant per uns jardins tan ben cuidats, que a ningú deixa indiferent, he creuat algunes paraules amb el Sr. Ignasi, el tinent d’alcalde, respecte a la regeneració de les platges. Una persona físicament, pròxima al perfil d’un actor elegant de pel·lícula. Ell mateix, que al seu cap porta totes les xifres que ens podem imaginar, ens donava bones explicacions fent el paper de guia dins l’autocar. Ens feia entendre la situació i futur de Lloret i he gaudit d’allò més de conèixer de primera mà que vol ser Lloret. M’ha encantat com s’explicava.Un detall per un esportista com jo, ha estat l’aposta per ser una poble que pensa amb l’esport i que vetlla per donar grans serveis. Soc dels que penso que l’esport fa a les persones millors i hi ha esports per a totes les característiques humanes.En Josep Rull i la seva vessant esportiva, sempre em presenta com aquella persona que juga amb les distàncies tot corrent. Imagino que com que dir que fas cent quilòmetres no deixa indiferent, ha estat un dels detalls en els que s’ha fixat el Sr. Xavier Crespo, alcalde de Lloret. M’impressiona estar prop de gent tan important. La conversa primera que he tingut ha estat als jardins on li feia observar que per mantenir tota aquella verdor, el rec tenia de ser acurat. Bé, era per dir algo. Ha estat tan implicat amb la nostra visita, que tot i tenir febre, ha estat al nostre costat i ens ha acompanyat a tot hora. Bé, alhora de dinar ha reposat a casa seva, i ha vingut a l’hora del cafè.M’ha preguntat pel que a mi més m’agrada, l’esport i m’ha dit que ara feia més caminades, per manteir una bona forma física.Bé, un jornada per ser prop de gent que m’ha agradat d’allò més i que recomanaria a tots els meus amics.ImageImageImageHi ha res millor que saber el per què son els jardins com son de la mà d’un guia com en MarcoImageImageImageEn Marco, ens ho va fer passar béImageImageImageCom pot haver-hi uns jardíns tan ben retallats !!ImageImageImageTan bonic tot plegatImageImageImageTots gaudint de les explicacions, que pert tot n’hi ha una i el mar sempre presentImageImageImageLloc on encara hi viuen i on vivia el senyor MarquèsImageImageImageEls arbres amb el mar de fons. Lloc per relaxar-se i inspirar-se, de ben segurImageImageImageEn familia, anem per tots els racons,ImageImageImageS’ha de mantenir aquests raconsImageImageImageEns comentaven, que és el lloc ideal per les parelles acabades de casar, fer-se unes fotografies d’allò més bonicImageImageImageTot transitant pel parc ens disposem a fer la fotografia de familiaImageImageImageImageImageEl grup en ple, amb les autoritats de Lloret.ImageImageImageImageImageImageDeixem el parc els jardins amb un bon regustImageImageEls parlamentsImageL’Alcalde Xavier CrespoImageImageImageTinc que dir que el dinar era exquisit.ImageImageBonic restaurant i molt recomanable.ImageImageImageI la visita que ens tenien preparada.ImageImageImageRicard, Josep Rull i Xavier CrespoImageLa font de Canaletes,ImageImageImageDavant mateix de l’AjuntamentImageImageNo em va quedar clar l’observació de l’escut. Si que Lloret i llaurer tenen molt a veure.ImageImageI veure els monuments de la ciutat.ImageImageImageI els important retaulesImageImagel’església de Sant Romà, d’estil gòtic catalàImageImageImageI al museu del mar, veurem en que estava basada l’economia del lloc.ImageHa estat una jornada memorable a Lloret, al costat de persones molt importants.Gràcies

Comentaris tancats a Visita amb CDC Terrassenc a Lloret

21 gen. 2010


Mitja de Terrassa – 1h27’43”

Classificat com a Competicions,General

La mitja de Terrassa és una oportunitat de fer una distància que conec prou a la ciutat que tinc la sort de viure. És un compromís ineludible i més si tenim en compte que el que més m’agrada és fer curses. M’hi trobo bé i tots els preliminars i l’objectiu que enguany m’havia marcat per baixar de l’hora trenta.

Doncs, com amb tot, s’ha de tenir sort i avui l’he tingut. Objectiu aconseguit i tot gràcies a l’ajut de diferents amics.

A continuació adjunto els meus agraïments que ja he anat publicant al fòrum de corredors.cat i al més preuat: el de mossenhoms.be

També he sentir paraules afalagadores i sorpreses com que un dels meus amics d’entrenament, l’Alex, que es troba en plena progressió s’ha fixat, aquest diumenge, amb mí. També us adjunto les diferents converses.

Gràcies per llegir-me i fins aviat.


Sortida amb gent de tot arreu, com ha de ser

Marisol, (meva dona), Elvira, Daniel i Pili

Oriol, Fran i jo


Ex-companys de córrer, com en Manel a la dreta i al mig l’Ayala, que els conec de fa molts anys


Se m’escapava la llebre

Amb dos amics, en Julio i l’Andres.

Julio és una persona amb un bon mètode d’entrenament i de competició. Avui sortida a “rodar”

Patint per no perde’l

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=700901

Agraïments !!

Resulta que a part de jo estar agraït, hi ha l’Alex, un amic, que li vaig servir de referència i adjunto els seus comentaris:

Alex
MissatgePublicat: Dg Gen 17, 2010 7:47 pm Assumpte:

Hola a tots,Cronica de la nostra mitja.Sortida de casa cap alla les 9:25. Escalfament d’uns 3km fins arribar a l’arc de sortida cap allà les 9:40.
Trobada amb els companys que anem a entrenar a l’Egara( Pep,Dani,Rafa,Jeroni i David).Com ja m’imaginava, Pep aniria mes fort que jo. Abans de sortir, parlem dels temps que ens agradaria fer i jo decideixo intentar seguir al Pep ( és una molt bona llebre Very Happy Very Happy )Els primers 5 Km per mi una mica ràpids, pero puc seguir el ritme d’en Pep, Dani i de l’Anna.
El carrer colon baixo una mica el ritme i em despenjo d’aquest grupet. Els podia seguir, però preferia reservar-me per la pujada de l’avinguda del vallès.
Començem la pujada i jo sempre pendent d’un noi de groc amb una gorra vermell( en Pep clar).La veritat és que he pujat a un ritme de 4:30 i encara crec que podia pujar una mica més. A dalt de tot de l’avinguda Dani i Anna es queden una mica enrrera.
A partir d’aquí teniem uns 2 km de baixada + recta fins arribar a la pujada de Matadepera. Curiós, en aquesta pujada m’ha passat una noia que portava un ritme molt bò, he intentat aguantar-la, però res de res.
Continua la cursa per l’avinguda Bejar i jo a uns 50 metres d’en Pep.
S’havia que seria impossible delatar, pel fet que ell és un corredor de fons i pot aguantar molts km a aquest ritme i jo en canvi a partir de 15 km baixo molt el ritme.Arribem a la ronda de ponent i en el tros de pujada faig un intent per atrapar en Pep ( mes o menys a 100 m) aconsegueixo reduir metres però no posar-me darrera d’ell. La baixada per l’avinguda per part del Pep a sigut fulminant, aquí ( sense adonar-se’n) m’ha deixat cao, el tio ha baixat molt bé.
Recuperem una mica a la carretera de Martorell i Rambla amunt.
Pujada dureta, però ja s’ha s’havia. Arribada al pg. 22 de julio on està l’últim kilòmetre. Recta final rotonda i pujadeta fins l’arc d’arribada. Tot això amb un temps de 1:28:24 MMP

Descanso una mica i em trec el barret per la marca que ha fet en Pep.

Sense voler gràcies a tu Pep he fet MMP.

Salutacions

Ritmes:

Ara els meus agrïments

Pep Moliner
MissatgePublicat: Dl Gen 18, 2010 12:59 am Assumpte:

Ara mentre et llegia, Alex, veig clar que les teves paraules afalagadores m’ha fet encara més feliç del que ja era. Sense voler t’he fet de referència i vas milorant una vegada més. No tinguis cap dubte que tens potencial per anar millorant, molt i molt. No crec que et pugui servir massa a partir d’aviat, donat que si t’adones la teva progressió no para.Us adjunto els agraïments públics que faig, al igual que tu, donat que jo si que duia llebre d’excepció.Dèia el següent a corredors.catEs-K-mot Embarassed Com sabeu soc apassionat en tot el que faig i sobretot cabeçut i encara que m’ho prenc com un joc, de vegades em sotmeto a examen. Com que no us vull avorrir la crònica la faré dimecres al blog, quan hagi paït el que ha passat.
Primer i públicament el meu gran agraïment a dues persones: Cachirulo i Anfeca. M’han fet tornar sentir de nou una sensació molt agradable; única. Feia tres anys que no rascava el 27.
La història és que jo volia anar a ritme de 1h28 per petar a la Rambla i entrar amb 1h30 i li he explicat a Cachirulo just abans de sortir. M’ha dit i ensenyat que l’objectiu era 1h27 amb els temps compensats per quilòmetre i estudi exhaustiu des de casa, de tots i cadascun dels quilòmetres. Coneixent com és, no podia desaprofitar aquest regal. El primers quilòmetres els he perdut. Al qm. 3 els tenia. Crec que no els he fet massa nosa fins al quilòmetre divuit, i he anat concentrat. Aquí si que els seus ànims i la companyia dels dos i les instruccions que em donava en Cachirulo, m’han fet sentir-me més que feliç. La Rambla he bufat sorollosament. És pateix una mica; però val la pena, us ho ben asseguro. No volien deixar-me (i jo tampoc). He fet una mica d’esforç més: i pamm: 1h27’43”
Llavors m’he trobat a la meva dona, Marisol, ha fet marca personal al 5 qm., 27’44. S’ha respirat felicitat atlètica i de la bona. Gràcies Avi Mena i Obelix i felicitats a la socanna, massa, i tots els que heu anat.Gràcieesssssssss !! còrrer és collonut !!!!i més tard;

en cachirulo a aquest ritme, anava al ralentí, i ha baixat ritme encara més per que tornés a enganxar-me. De fet fins el divuit no he començat a patir. La Rambla la tinc travessada i el revol del 22 de juliol, que ara fem dos cops, em trinxa sempre. La cames com pals. I em deia “levanta la cabeza”.
Un altre reconeixement, a part dels estimats mossenaires que em serveix molt, i és l’Agustinjr que ens fa entrenar els dimarts i dijous, junt amb altres amics (sou vosaltres, és clar) . He fet alguna sèrie enguany, que havia deixat. Ara; tots recorden, començament temporada que no vaig aguantar ni sis quilòmetres amb deu quilos més. Necessitava aprimar-me per aprofitar els “trajes”.
Per cert, estic apuntat a la Marató de València i tinc proposat un entrenament de 15+15 a Montgat voltant el ritme 4’30 el diumenge 24, per si algú l’hi quadra, aparcant a la rotonda.

eiger avui a la gent de l’altre costat de la carretera de Terrassa, els hi dec un altre. cachirulo ja havia fet de llebre un altre any i em va dur a 1h25

Comentaris tancats a Mitja de Terrassa – 1h27’43”

« Següents - Anteriors »