Estàvem desitjant que les pluges de fa unes setmanes i la calor característica del més de juliol ens convidés a fer aquest circuit tan increïble que tenim a tocar de casa.
Per fer-ho teníem que mentalitzar a aquells mossenaires que temen cansar-se molt, i esperem que els hi hagi quedat un bon regust d’aquest circuït que a molts ens te meravellats. Aquesta combinació de frescor, aigua, fonts, ombres, frondositat i el corriol durador i que ens fa gaudir del córrer amb tan bona companyia.
Primer es tractava en fer uns cinc quilòmetres aproximats, que seran els que ens duen per llocs prou bonics dels boscos de Can Deu.
Llavors el descens pel camí de la font dels capellans i passar per la antiga presa datada de l’any 1895
“Transcorre de nord-oest a sud-est i és format pels torrents de Ribatallada, Capellans, Gotelles i de Guinard, passant a ser el de més riquesa hidrològica del terme municipal de Sabadell. El seu relleu és abrupte, amb talussos de fort pendent i vegetació molt frondosa. A tocar del curs d’aigua podem observar una comunitat de ribera força desenvolupada amb càrex, cua de cavall, canyís, avellaners, oms i pollancres que, en enfilar-se al talús, permet una transició a l’alzinar amb pi blanc. És un espai d’interès mediambiental per la funció connectora que desenvolupa així com per l’elevada biodiversitat. Cal destacar la presència de l’única comunitat d’alzines sureres del terme.”
Dic ho qual passem a parlar purament de l’entrenament.
Avui dediquem l’entrenament a una persona que un dia va posar-se la meta de fer 24 hores corrent i ho va aconseguir.
A la Tensi Urrero
N’hi ha que puguem corrent i aproximadament a tres-quarts de vuit al Monument de la Dona Treballadora passem. Avui teníem un doble sorpresa: en Josep Mirabet i en Vicenç Cabanes. En Josep feia dies que no podia venir i en Vicenç arrossega una lesió. Convidem als que voleu fer “volum” a afegir-se en aquest punt. Agafareu un fons increïble.
En Josep sempre en te alguna de bona per explicar: això si, algun acudit dels que en deien “verds” o “picants” porta al cap, i aviat el deixa anar.
I en Rafel s’atura al semàfor i fa aquesta fotografia novedosa
Sempre tens el dubte si serem pocs, si serem molts. Observeu les fotografies i no sempre som el mateixos, però si una bona colla. De groc en Joan Carles Arévalo, que porta una motxilla amb més de quatre quilets per preparar Carros de Foc, que farà ben aviat.
I en Josep Mirabet, agafat sense que se’n adoni per en Rafel. Al vespre tenia feina amb la seva empresa de “so” . Tant et posa una antena com et posa música, com t’explica un acudit, com et fa perdre per la muntanya. Si el veieu no us en refieu dels seus ulls blaus i em sembla que va dir que te cinquanta-vuit anys i no hi ha qui el segueixi.
Tenim deu segons per l’automàtic- Un dos, tres, quatre…
Fem la fotografia de tota la colla al començament i tenim molts amics que feia dies que no venien i sempre ens posa cofois de veure’ls de nou amb ganes de compartir un bon entrenament i poder petar la xerrada mentre correm. Eii ! que per això sempre s’ha d’estar en forma.
Mirabet júnior, avui no li hem sentit massa la veu, però si que se’l veu fort, com el pare .
l’Antonio, amb el seu Garmin seguit de prop per l’Ignasi i en Ramon que s’estrena com a mossenaire nou.
La foto d’abans fa aquesta d’ara
La Núria ja és habitual Mossenaire i cada dia més forta i acabant cada cop millor.
Vicente Torres i Fernando, encarant com tots el torrent de la Betzuca
l’Ignasi aviat farà triatló i va començar a córrer fa uns nou mesos. Molt metòdic i farem el seguiment de la seva trajectòria.
En Josep Rull, ens omple de satisfacció tenir-lo com un Mossenaire més, entrenant per què li agrada molt córrer. Jo que el conec sempre el veig implicat amb molts temes i encara te temps per córrer. Li agrada trepitjar ciutat i també el camp que envolta aquestes grans ciutats- Seguit pel Mossenaire nou: Ramon Domenech
En Víctor, que ve molt degust a aquests entrenaments i ens fa bona propaganda. És un gran atleta, com tots, i tot i la seva joventut ens va explicar quan va ésser Mossenaire de la setmana, que ja havia baixat de tres hores en marató, que els que som maratonians sabem el que significa.
En Casasola, que fa dies que no corria, però que sempre que pot no deixa de fer-nos els honors.
La nostra Mossenaire de la setmana, que sempre ens diu “Aneu, aneu, que ja m’ho conec”, “No m’espereu”
Juaquin Izquierdo, és dels que conec des de que vaig començar a córrer i hem entrenat plegats en moltes èpoques, començant amb els “Fondistes de Terrassa” allà pels nouranta
Els germans Molina, que fa molts anys que no fallen a les trobades. En
No es refieu de la cara de bonàs d’en Casi: és un fora de sèrie i costa moltíssim de seguir a les marxes i continua amb el seu propòsit d’arribar a les cent maratons ben aviat.
I una de les nostres recents joies: en Nil, que per segona setmana ve sense queixar-se en cap moment. La seva capacitat en fer aquesta distància, amb aquest irradiant aspecte de joventut, ens te meravellats.
I l’Adrià, que va venint cada setmana i des de Viladecavalls, amb el seu pare: seguit de tots els amics mossenaires
En Josep Rull per davant la font de Capellans, i molt preocupat per què feia dies que no entrenava com avií i en Josep Casasola refrescant-se en una de les quatre fonts per les que passarem, concretament a la de Capellans
I ara enfilem el Torrent de Gotelles, del que abans us hem explicat coses
En Josep Rull, al fer dies que no rodava pel camp, confessava que havia quedat “fet pols” però havia trobat l’entrenament “brutal”
En Kim Mampel, no falla mai i se’l veu engrescat aquesta temporada, seguit per en Joan Carles, que va carregat amb la motxilla
Què serien els mossenaires si no ens poséssim al dia del que fan els amics, mentre entrenem.
En Rafael, junt amb en Carles, ens ha anat fent fotografies també, per dur-nos de nou un inesborrable record
I també amb moment de perill, quan travessem la carretera de Matadepera. Son moment que hem d’anar amb molta atenció
Rafael Atienza, fotògraf
I sempre és important fer estiraments, abans, mentre i després de córrer, per evitar futures lesions
Pep, Josep Rull i Ignasi Freixa, ara ja celebrant haver acabat l’entrenament
Agraïm a tots la vostra companyia i als fotògrafs, en Rafael i en Carles. Bona feina !!!
Vaig conèixer primer al seu marit, en Fernando, amb una de les conegudes voltetes a la Mola, que ens vam inventar fa una bona colla d’anys, més endavant els he anat coneixent per la desapareguda 10de1000.cat i després a corredors.cat, una associació de corredors. En Fernando, Ferran (FeRun) és molt acurat amb els seus entrenaments i molt competitiu. I te, com molts de nosaltres, la sort que la seva parella, Tensi, també li agrada aquest mon del córrer i l’entén.
La Tensi coneixem per la seva prudència, parlar discret i sempre concentrada en les seves passes i dient “No m’espereu !! ” com dient que li sap greu fer anar més lents a la colla. Però, la filosofia Mossenaire no ens ho permet i tenir-la és un luxe.
El que ens te gratament sorpresos va ser la seva voluntat en realitzar 24 hores corrent i hem cercat el que en el seu moment va publicar així com la seva marca. Llavors ens ha enviat un escrit per què els Mossenaires i tothom la podeu conèixer una mica més.
Per molts anys, Tensi.
Deia la Tensi:
“Sóc la Tensi i ja fa un temps que de tant en tant m’apropo a Mossèn Homs a passar una estona molt agradable amb tots vosaltres, alguns coneguts d’abans i molts d’altres que he anat coneixent en els darrers anys.
El que més m’agrada de MH és l’esperit que té d’acolliment a tots els corredors independentment del nivell que tinguin. Tots hi tenim cabuda, fins i tot corredores lentes com jo. M’agrada que s’esperi a tothom i que de tant en tant, els més ràpids vagin a buscar als més lents. Així, d’aquesta manera podem entrenar junts tot tipus de corredors: experts, makinorris, novells, gent més gran i gent més jove.
Jo no porto molt de temps corrent. Poc més de tres anys, tot i que fa més de 20 anys vaig participar en alguna cursa, però no ha estat fins ara que no he començat a entrenar i participar en curses de forma més regular. Com ja he dit abans, no sóc una corredora ràpida. Més aviat tot el contrari però crec que he guanyat molta resistència. De totes les curses que he fet, de la que em sento més orgullosa és de les “24 hores de corredors.cat” en les que faig aconseguir fer més de 100 kms donant voltes a la pista de Can Dragó de Barcelona i també d’haver completat la meva primera marató a Nova York a la tardor del 2010, la meca de qualsevol maratonià. A part d’això, he fet unes quantes curses de 10 km i també mitges maratons, entre les que destacaria la Mitja Marató de Berlín al 2009. Aquesta tardor m’agradari
a fer la meva segona marató a València. A veure si començo ja a entrenar!!!”
Gràcies i fins la propera!!
Tensi
