Arxivar per desembre de 2021

27 des. 2021


Can Mossenaire per Nadal

Dissabte i dia de Nadal, un dia especial per anar a córrer i caminar amb la gent que fem servir l’esport com a element vital. Fer aquesta trobada i més en aquests dies tan complicats, ens ajuda a millorar anímicament i a reforçar els nostres lligams amb l’entorn. Està vist i comprovat, que fem història i de la bona. Hem arribat d’hora i es respirava una tranquil·litat com mai.

 Són dies, també, d’incertesa per totes les notícies que anem rebent, tot i que el que escriu té dos referents i que personalment vull recomanar: l’Oriol Mitjà i el doctor Antoni Trilla.
Segur que hi ha un munt de persones que us poden ajudar, però ara que sentim temor d’entrenar amb gent, millor fer-ho amb coneixement  i buscar bona informació i si pot ser de primera mà millor. Almenys és la meva opinió.
Hem fet  un recorregut clàssic pel bosc de Can Deu, i ha estat molt bonic. A més la Mar, ens ha volgut fer un discurs d’agraïment i veureu les fotografies al final del reportatge.
Ens hem trobar amistats Mossenaries, com en Quim i Manolo, que feia dies que no vèiem i que també surten cap al final del reportatge.
Com sempre agraim a les amigues i els amics, que sent Mossenaires, ens envien les fotografies des d’allà on els sembla per mantenir viva la flama.

Gràcies a tothom i bon any Nou i que tot millori



Bueno, què?

Comentaris tancats a Can Mossenaire per Nadal

20 des. 2021


Dedicat al tiet Salvador Donadeu

Una setmana trista per mi, el que intenta dinamitzar al grup de Mossenaires.

Ens ha deixat el tiet Salvador Donadeu, i fer el que faig cada setmana no és el mateix. El meu caràcter i forma de ser s’ha modelat gràcies a les persones que m’envolten, i una de molt important és la del meu tiet. Avui li hem dit el darrer adéu o millor dit: ens tornarem a veure. Només tinc bons records d’ell i això ja ho diu tot. Des de molt nen era junt amb la tieta Mercè, que em semblava la meva germana gran, una parella que se m’enduien a tot arreu, i sempre un bon tiet i tinc mil i un records i molts més. Des els passejos amb el Volkswagen escarabat, els diumenges de cinema a Barcelona, Sabadell, Terrassa, les trobades a Lloret, dinars i festes sovint i sobretot el legat d’un bon fer. Veure a una persona que sabia escoltar i era de discurs elegant i sempre respectuós i educat. Va compartir l’amor a la seva filla, la meva cosina Sandra, que ha heredat dels dos el mateix tarannà.

Esportivament i fent un parèntesi amb el tema córrer, el recordo venir-me a veure, junt la tieta, a les curses. Esperar trobar-los als dos al passeig per animar-me, mentre m’esperaven passar, jo feia la cursa de festa major. Alegrar-se i venir quan vaig ser nominat capdidat a cap gros a la plaça vella, venir al Principal quan en vaig ser triat als premis Terrassencs i veure’l feliç. El seu seguiment a la xarxa, amb tots vosaltres, els que feu de la meva vida alguna cosa més que bonica, amb tot el que faig. És a dir. El meu tiet s’alegrava dels meus modestos èxits.

De petit, ja el veia tocar la bateria amb els seus amics, al cobert del pati de casa seva, i de gran, un cop jubilat, van fundar els Sònics, junt amb amics seus, i vivia una segona joventut. Vaig anar a algun concert i ho feia molt bé. M’agradava el que feia. Té un bon grup

Avui t’hem fet el teu comiat, però tal com t’han dit, ets a dins nostre i allà on estiguis et buscarem i et trobarem. Que reposis i et donem les gràcies.

Segur que tots les amigues i amics els hagués agradat coneixer-te, i encara et podrem escoltar en el munt d’obra que tu, anaves publicant cada setmana.

Gràcies per tot tiet Salvador.

Gràcies els que vau venir a córrer a una setmana tant complicada on el casos de covid es multipliquen, però on nosaltres mirem de fer-ho tan bé com sabem i per això també ens inscribim per poder fer un millor control dels que som com som i a on anem. Gràcies

 

 

Comentaris tancats a Dedicat al tiet Salvador Donadeu

Anteriors »