28
gen.
2016
Pep Moliner
#Sabadell és sempre al cor dels mossenaires, i unim sovint #Terrassa pel fil conductor d’una gent que practicant atletisme és capaç d’anar-hi. Tantes vegades com hi hem anat, i avui ens hem endinsat a la Masia de Can Deu, alhora és un museu molt interessant a visitar on entendrem com vivien abans els nostres avantpassats. Una bona recomanació.
Hem volgut fer un petit homenatge i desitjar sort a un equip de valents, també mossenaires, els The 4 Raiders Terrassa oxfam que s’enfrontaran a una distància de 100 qm.
Abans de sortir, una immensa alegria en veure que al nostre camp base Mossenaire, una font a aparegut com del no-res i que sabem que molta gent en traurà profit i es podrà refrescar. Moltes gràcies!!!
El recorregut, com dèiem fins a la Masia de Can Deu, i hem vist a sortir el sol, a la setmana que hi han tres planetes alineats a l’horitzó: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn
Setmana important, perquè la ciutat s’ha vestit d’atletisme i els carrers de Terrassa han tingut un munt d’amistats practicant aquest esport que tant ens agrada. Esperem que tothom hagi gaudit i ús hagi anat bé. Però nosaltres us tornem a esperar, quan?, dissabte vinent a les 08:00 Vagi bé !!
Abans de sortir toca desplegament de bandera, i qui la portarà?, aviat ho sabrem
La nostra “mossenaire d’honor” de la setmana passada, la Mariona.
I teníem previst a un gran mossenaire d’honor. En Jordi Torrente
Que us parlarem d’un dels motius importants pels quals avui se’ns dona a conèixer i amb aquest estat d’eufòria
I acabem d’esbrinar la portadora de la “bandera” l’ Imma Morales
Imma Morales davant l’atenta mirada de la Carme
I engeguem la marxa cap a un lloc desconegut per gairebé tothom
Cares divertides sempre predominen, com la de la Carme i la Txell
Ieeeepp!!, què és aquesta sorpresa!!
Els Mossenaires estem meravellats!!! Després de molts i molts anys: tenim font. Sabem què molts l’havíeu demanat i ha estat gràcies a en Marc Armengol que ja no passarem sed. Gràcies Marc
Després de l’agradable sorpresa: amb la Mari i l’Enrique: seguim a la nostra
Per davant del nostre “Mossenaire d’honor”, en Jordi Torrente amb en Joan Carles
Fran, Joan i Loli
Un estrany ocellot dels entorns
Imma, Emilio, Jose, Montilla
Enrique
I en Jordi Torrente amb en Marc
Joan Forte al costat d’en Josep Mirabet
Sempre que neix un dia, apareix una jornada plena de possibilitats i és en aquest moment que les comencen a aprofitar. Un joc de llums increïble
Llocs per on gaudim de tot i els gossos no ens fan ni cas
I els bons mossenaires, a buscar la cua, com en Santi
Ja ha vingut vàries vegades i… no aconseguim recordar el nom. Disculpa’ns.
Ens queixarem a direcció.
I avui de blau, l’ José Antonio Arévalo , que feia dies que no venia i ho ha fet per un motiu principal que desvelarem
Las Isas van davant, mentre pugem una bona pujada i ja som a Sabadell
I un bon reagrupament i aviat sabrem el lloc nou on anem
En teniu alguna pista?
Imma Morales amb la gran responsabilitat de conduir la nostra bandera i que ja posa a punt
Pistes d’on anem?
Per no perdre a ningú, abans; un bon reagrupament
Amb en Josep Mirabet cap al molí
Doncs si: ja som a la Masia de Can Deu que mai havíem visitat amb el grup
I l’equip a qui farem homenatge avui
La bandera surt del seu cau, que ha dut amb molta estimació l’Imma
La bandera ben protegida ja és al seu lloc
I el nostre mossenaire d’honor, proclamat per tots els mossenaires, amb la seva nova categoria i rang
Gràcies Jordi, per fer el projecte gran
Emilio, Jordi, Sergi, José Antonio
Aprofitem per fer el nostre homenatge i desitjar sort a aquests valents, que primer es dedicaran a recapatar diners per la TW Girona 2016
És un honor tenir persones cada any disposades a posar-se uns reptes tan impressionants i lluitar contra la fam i la pobresa al món. Us desitgem a tots quatre que ho aconseguiu i aquell dia estarem mentalment donant-vos força.
I al costat de la bassa de la “Masia de Can Deu”, la fotografia de família “Mossenaire”. Gràcies a tothom
I el que veiem a través de les reixes, una màquina premsa oli i un gran recipient o bóta de vi, o que sé jo!
Isolada Ermita de Sant Vicenç de Verders
No sabem si és el bosc de Can Deu o el desert del Sàhara.
Imma segueix custodiant la bandera
I un mossenaire que no s’oblida de nosaltres, tot i que no ve. S’ha passat a les dues rodes: l’Antonio
Amb una bona colla de btteros
Jordi Torrent, Emilio Sánchez, Sergi Murciano, José Antonio Arévalo
Amb en Miquel Piqueras
Quin honor està al vostre costat. Molta sort i èxit total, us desitjo
A punt de perdre tota la meva força. Ehhh !!!, que aquesta val el seu pes en OR
Amb en Josep Mirabet
Si que ens fa il·lusió que avui i per una bona causa, tinguem el luxe d’haver proclamat a en Jordi Torrente i et desitgem el millor. Formes part d’un grup, el dels “Mossenaires” que gràcies a la teva presència és encara millor. Les persones que són solidaries i volen un món millor, i en Jordi n’és un d’ells. Gràcies i sort!!
Bé aquesta setmana m’ha tocat a mi ser el Mossenaire d’Honor, tot i que m’he resistit durant molt de temps , tard o d’hora havia d’arribar……
Em dic Jordi Torrente Rozas, sóc de Terrassa on vaig néixer el 16 de desembre del 68. Us haig de dir que a la feina estic tot el dia assegut i com que sóc un cul inquiet quan surto no paro. He estat bastoner, diable i casteller.. però ara la cultura popular l’he deixat aparcada tot i que no faltem a les diades importants de la nostra ciutat. En quant a l’esport he jugat a futbol i he fet ciclisme de jovenet, encara que el ciclisme l’he tornat repescar per un problema al maluc.
Però el que més m’agrada és la muntanya, vaig començar a fer caminades curtes d’entre 15 i20 km fins que el nom de la Matagalls-Montserrat em va començar a rondar pel cap…. la vaig fer, i a partir d’aquí em vaig ficar en el món de copa catalana de marxes de resistència he fet entre d’altres la Selva del camp muntanyes de Prades, Montserrat-Reus, Rasos Manresa, etc…en aquestes marxes a les baixades vaig començar trotar…. i aquí va ser on em vaig iniciar en el món del running. No tinc marques de 1.000, 5.000, 10.000 ni marató, això si… tinc algunes trails i ultratrails com son l’ultra Cavalls del vent, els Bastions, Emmona trail, ultratrail de Collserola on he fet molts quilòmetres i un munt de cims.
Bé, només em queda dir Gràcies Pep per fer possible que comencem els dissabtes amb alegria juntament aquestes persones tan canyeres!!!
Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, Entrenaments Grup, Jordi Torrente, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
21
gen.
2016
Pep Moliner
Quina sort de tenir força “Mossenaires d’honor”, i la d’avui és espectacular. La Mariona Linares ens ha tocat el cor. Quina il·lusió ha tingut, com l’hem vist a gaudir i quina felicitat més impressionant. Encomana força i se li nota ser una gran lluitadora i tenim la sort de formar part del nostre col·lectiu.
La nostra bandera ha estat portada per l’ Antonio Pulido , recentment pare d’una nena preciosa, la Carla, i mossenaire pels quatre costats.
I de nou una quantitat de persones de qualitat disposades a oblidar per una estona tots els problemes i festejar amb l’esport, la natura i amb companyia de magnífiques persones.
El recorregut amb algun progressiu i sempre dibuixant rialles a les cares plenes de salut que feu tothom. Esperem retrobar-nos aquest dissabte vinent per fer el que sabem fer; gaudir i fer gaudir als que ens envolten. Gràcies!
Què us sembla quina Mossenaire d’Honor més fantàstica!!
La Mariona Linares, al final d’aquesta crònica es dóna a conèixer i quedarà proclamada flamant “Mossenaire d’honor”
Poc s’ho esperava la Mariona, però s’ho mereix de totes totes
No imaginàvem que li fes tanta il·lusió. Moltes gràcies!!
I qui durà la bandera, avui?? Doncs qui ha estat recent pare: Antonio Pulido . També cara de sorpresa
I abans de la sortida el desplegament de l’ Antonio Pulido i de’n Juanjo
En Pau, ha vingut a caminar avui. Ha sortit un grupet en paral·lel, molt xulo
Quina Colla de cracks!!
Txell, Inma, Mariona, Carme, Cinta, Lourdes, Anna, Eva
I avui s’estrenava la Felisa, que no coneixia a ningú i… ja sí. Una Mossenaire més. Benvinguda!!
La Bandera, prop de la cua
I compartim sovint camí amb els nostres amics ciclistes
La Mariona, al costat de mossenaires noves, en Yuma i en Juanjo
l’Assumpta
En Juanjo , dona gran qualitat al projecte. Un puntal!!!
La veritat és que feu molt goig i dona gust d’entrenar al vostre costat, “Mossenaires”
Tancant el grup l’Enrique-Nilo, superats per una bicicleta i veient com van retirant les restes d’arbres caiguts fa ja més d’un any
Joan Forte, ben abrigadet, donat que rondàvem els zero graus
“Quality Moment”… amunt i avall d’en Carmelo
I en Toni, un mossenaire antic, que fa setmanes que ve seguit. Gràcies Toni!!! i per cert: “sadanalacua”
La Mariona parlant amb un mossenaire nou, que ha portat pinelli32 de correcats
Miquel i Antonio, passant prop de la font de l’Argelaguet
Jordi i Joan Carles, seguit per l’Anna i en José Carlos
pinelli31, Mossenaire nou i Mariona
Enrique-Nilo, Joan i Òscar, que sabem que el que dèiem la setmana passada de possible lesió, va ésser falsa alarma. Ens n’alegrem molt!!
La bandera va fent quilòmetres a les esquenes d’A Antonio Pulido
Marc i Oriol, seguits pels germans Osuna. Avui s’estrenava de la mà de l’Isaac la Mercè
Doncs els primers, després d’haver fet el corriol tan xulo, Cisco i Sandra, retornen cap a la cua. “sadanalacua”
Joan Carles, que portava unes setmanes sense poder venir.
Per poc ens deixem la cua, però ja la tenim aquí. La veieu allà dalt?
Jordi, José Carlos (mossenaire d’honor d’aquesta setmana passada i que podeu mirar a la portada de http://forum.mossenhoms.be ) i Antonio, conduint la bandera
Antonio (bandera) José Carlos (Mossenaire d’honor setmana passada) Eva, Lourdes, Jordi i Mariona (candidata a Mossenaire d’honor a punt d’ésser proclamada)
Muntem la foto?, la Mariona s’hi posa bé, i ens mira en Nery
Toni, Gemma, Raül, que entrenen sovint per la zona de l’Ègara
I mentre muntem la foto, veiem que s’apropa la cua.
Quina gent més maca!!
Aplaudida i proclamada per tothom la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares, al moment que senyalem una de les Mossenaires noves, la Felisa
Tres mossenaires nous !!!!
Ahh!!, què són quatre!!! Benvinguts!!!
Proclamada per tothom i declarada “Mossenaire D’Honor” Felicitats, Mariona Linares!!!
Despleguem, Antonio?
l’Anna Cos i Antonio Pulido, fan la desplegada
I de nou la família “Mossenaire”, en un moment irrepetible. Gràcies de nou!
Surt, que espatlles el paisatge!!
(la Mariona ha retratat aquest paio, amb no sé què de què quedava bé. Si em veu el pagès!!)
Avall que fa baixada!!
Joan Carles i en Quim
I de tornada, la “Mossenaire Major” Anna Cos, i la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares
I ja som al camp base
Jordi Renom , un mossenaire que ve de Barcelona i dels antics. Ara a veure quan ens fa un escrit perquè dóna qualitat a la trobada.
Fent companyia a la Mossenaire d’honor
Assumpta, Felisa, Anna, Mariona, Carme, Eva, Txell, Eva, Núria, Isabel, Imma, Sandra
Quin gran record!!
Recordo especialment un dia un 7 de setembre de 2013 per què si ho llegiu era el seu aniversari i no la coneixíem gaire. Hem compartit molts moments i no perdem la pista gràcies a aquests invents. Llegirem amb quina il·lusió prepara la marató i quina vida més intensa porta i ha portat. El nostre més gran agraïment i sobretot per donar-te a conèixer i formar part de les nostres vides i et desitgem tot el millor. Gràcies Mariona!!, ahh i per molts anys!!
Dissabte. Les 7:10h del matí. Quina son. Quina mandra. Va! Em llevo. Malles i samarretes. Dues capes. Fotrà fred. Cafè amb llet de civada. Una magdalena. Motxilla petita. Roba i algun caler per després. Surto al carrer. Collons quina rasca. Pàrquing i cotxe. 7:45h recullo l’Anna. On va amb ulleres de sol si està núvol? Carretera de Castellar. El Pep ja arriba corrent. Aparquem. Ja hi ha genteta. Som-hi. Hola, hola, hola… Xerrem amb les noies. De sobte, el Pep em dóna un paper: “Té, Mariona, ets la Mossenaire d’honor”. Què???!!!!! Ualaaaaaaaaaa!!! Salto d’emoció!! Quina alegria!!!
Perdoneu que hagi fet aquesta breu crònica d’aquest moment, però és que sé que mai no l’oblidaré i la volia compartir amb vosaltres.
Vaig néixer a Figueres l’any 1976. Al cap de dos anys, ja vivia a Berga, on vaig créixer i on tinc les meves arrels. Com la majoria de joves de poble d’interior que volen estudiar als 18 anys vaig anar a viure a Barcelona. Vaig estudiar Filologia catalana i ara sóc profe de l’IOC (Institut Obert de Catalunya). Durant la carrera i després ja treballant, vaig estar 10 anys vivint a Barcelona en pisos d’estudiants. Van ser uns bons anys plens d’aventures, amistats, amors i aprenentatges. Els caps de setmana, però , sempre tornava a Berga, la gran ciutat pot arribar a ofegar… Als 28 anys vaig voler anar viure sola i, com que la meva germana vivia a Terrassa, em va dir que havia trobat un pis al centre molt bonic per mi. I tenia raó, el vaig anar a veure i m’hi vaig quedar a viure. D’això ja en fa 11 anys i n’estic molt contenta.
Terrassa m’ha fet molts regals i el regal més gran de tots ha estat la seva gent. He fet grans amistats, al principi vaig conèixer persones del món del teatre, una altra de les meves passions i, més endavant, les amistats de córrer.
Sempre m’ha agradat practicar esports: gimnàstica esportiva, esquí, rem, voleibol, patinatge… També m’ha agradat sempre la muntanya, perquè he estat monitora de colònies i esplai durant molts anys a Berga (al Grup Colònies a Borredà).
L’afició de córrer ha estat més tardana. L’any 2009 vaig començar a córrer a estonetes, amb alguna amiga, per estar en forma. També hi va influir un noviet que vaig tenir que feia ironmans i bestieses d’aquestes… Al 2010, el noviet va fer un altre camí i jo vaig començar a fer curses amb una amiga de Lleida, bàsicament, curses de 10km. Després, amb dos amics, la Cristina i el Miquel, sortíem a córrer per Can Candi, Mossèn Homs, Matadepera… i allà em va començar a atraure molt córrer per la muntanya. Vaig començar a venir amb els mossenaires, però no era gens constant. Això sí, recordo molt bé com el Pep sempre em deia coses i es recordava sempre del meu nom.
Sense saber ni com el 2013 vaig fer la meva primera mitja marató a Terrassa i, poc després, em vaig afegir al grup de dones del dimarts Et seguim, que porta l’Anna Cos. Allà el cercle d’amistats es va ampliar moltíssim i, mica en mica, vaig anar seguint a l’Anna a les curses. Ella m’ha motivat per superar-me cada dia: hem compartit molts entrenaments, hem fet mitges, curses de muntanya i si ara he decidit fer la meva primera marató a Barcelona és, sens dubte, gràcies a ella. Ah, i fins i tot m’he fet de Corredors.cat, un altre grup de bona gent.
Per mi, el més important de córrer és compatir experiències amb les persones. Córrer m’allibera dels problemes, em fa sentir lliure, puc gaudir del paisatge, fondre’m amb la natura i puc treure aquesta part tan vital i animal que tots tenim.
A més a més, un dels meus grans plaers és un bon esmorzar amb una colla d’amics després de córrer una bona estona, dutxar-se i jaure al sofà… Córrer, entrenar, fer curses… per mi és riure, és parlar, és emocionar-se, és patir, és respirar… és viure!
Gràcies a tots els mossenaires que m’heu acollit i que hem compartit tan bones estones. Que sigui per molts anys!. Gràcies, Pep, per tota la teva generositat i per fer feliços a tants mossenaires d’honor com a mi!
Mariona
Tags: Amistat, Berga, córrer, Mariona Linares, mossenaires, pep moliner, Terrassa
