Arxivar per gener de 2016

14 gen. 2016


Una hora, deu quilòmetres i molta xerrera

Costa de creure, però sempre ens sorprèn quanta gent veniu a provar i quants veniu cada setmana des de fa molt de temps. Avui hi havia tanta gent que feia vertigen i els cotxes gairebé no hi cabien a la recta principal. Impressionant!!

Al final d’aquesta crònica, llegireu a un dels puntals del projecte, que fa tant de temps que comparteix amb nosaltres tants i tants moments. Em deia, mentre entrenàvem en grup, que ell te el bon costum de guardar cadascuna de les fotografies de grup que s’han anat fent durant aquests darrers deu anys. És més, la desenteranyinada i les primeres, de quan va començar a venir.

S’ha anat cap a Matadepera i en concret un dels circuits que ens duu fins a la font de la Tartana. De fet al nostre pas per la plaça de Sant Jordi, hem fet la fotografia de família d’avui.

Primer agrair la bona predisposició a anar seguint una manera de fer: anar replegats, per la vorera i esperant-nos i respectant els senyals de circulació. Un grup tan majoritari és complicat de què tot vagi alhora, i segur que hi ha moments tensos amb cotxes, mobiliari
urbà, i segur què més coses.

Sabem que no sempre el circuit és del grat de tothom, però, ens agrada fer-ne de variats i de vegades encertem més o menys. Hi havíem veus dins que estaven encantats i havien gaudit. Segur què algú hagués anat cap a una altra banda: però no patiu que tard o aviat hi anirem. Gràcies per la vostra paciència i per fer el projecte “d’entrenaments en grup”
possible.


Amb en José Carlos, tenim un dels “antics” i sempre us dic, que si després de tants anys el teniu al costat, és perquè hi té molt a veure. Gràcies: José Carlos; sense tu no seria possible.

I anb en Nacho, Cisco, Toni i David i la gossa Luna: un grup d’entrenament anomenat “Egaramossenaires”

I el nucli dels nostres protagonistes principals: “El Mossenaire d’honor” El “bandera”, en Joan Molina, i en Miquel i el Pedro

I tindrà la tasca de ser el portador de la nostra bandera: en Joan Molina , que va ser mossenaire d’honor fa just quatre anys

link , duia el mateix gorro!!. Fidel a l’equip


De la mà del David, tenim per primera vegada la Sonia Orriols. Sense saber-ne massa, prové de familia de grans atletes sabadellencs i avui s’estrenava. Ja l’anirem coneixent, oi?

I els germans Molina seran els nostres abanderats durant tot l’entrenament


Grans i antics Mossenaires

El matrimoni Gemma i Cisco al capdavant, seguits per la Inma, Carme, Toni i Carlos




detectem molta gent nova cada setmana





I tancant el grup la Mosseanire Major, l’Anna Cos i la Mariona, i amics de corredors.cat, que han fet vernir bé l’entrenament amb un posterior esmorçar, dels que van participar en la marató a favor de l’ELA (Esclerosis lateral amiotrófica)

Miguel i Anna, acabant de travessar la carretera de Matadepera,
a l’alçada de la Sammy, aigua amb gas egarenca

Vicente, Javier i Tottu: Mossenaires i correcats

Eva, que estima molt als gossos i avui estrenava al Watson.

sherlock i watson: dos personatges de la ficció molt reals, en aquest cas

El nucli dur dels Mossenaires: Carlos i Fran.

I els Molina, abanderat en Joan Molina . De prop l’Elisabet


d’esquerra a dreta, Antonio, Miquel i Juan Miguel

Tottu i Mariona


Nery i Cesar, anant amunt i avall a fer costat a la cua

Eva, amb en Sherlock i en Watson

I una vegada reagrupats: tornem a córrer.

El “Mossenaire d’honor” Jose Carlos Rogríguez, engega i atura el crono.

En Josep Maria Antentas

… no va primer, va segon: primer en Runi

Cap a Matadepera



I arribats al reagrupament, “Quality moment”, amb mossenaires retornant a buscar la cua

Vestit de correcat i quasi d’estiu, en piri, que s’estrenava. Davant Carme, Lourdes. Senyalant amb el dit: Anna i Mariona

Els solidaris amb la cua


La Cua

El Mossenaire d’honor



Com que ja la pots estar borrant? jeje, si sempre quedes bé!!


En Joan Molina

Posant-nos a punt per la foto familiar. Nery, Laura

El cotxe dels “desalojos”, ens desalojaran de la plaça Sant Jordi?
El ciclista de la bici, duu una gopro


Desplegament de la nostra bandera



Sis persones s’estrenaven avui: gràcies per provar-ho i us esperem aviat.

Tot a punt


I el nominat “Mosseanire d’honor”, queda proclamat. Gràcies José Carlos!!








Una vegada ja hem fet el moment que sempre recordarem, reprenem la nostra marxa

Montilla

I amb en David, cap a la Masia La Tartana i la font

Carme i Lourdes


Omplim els carrers de Matadepera


Raquel i Isaac

wolves , pinelli31 i Vicente

Tottu, sempre amunt i avall: el Mossenaire del Maresme (i ve expressament des d’allà)

Inma i Carme

Elisabet i Juan

Francisco

Es diu… algú em dóna una pista?


Marc, Anna… cap a la cua

En Joan, esperant a la font de la Tartana

Veure en piri fa venir fred


I la cua arriba, amb en Juan i la Inma

Jose Carlos, Fran i Diego

Oscar i Sandra

Antonio: un fixe cada dissabte des de que va venir per primera vegada ara ja fa temps

Quim

Carme

Oriol

Tottus al costat Forn de Calç del camí de Girabau. Forns de Calç de Sant Llorenç de Munt

Miguel i Chiqui, la Loli. Les samarretes que porten són d’impressió




Miquel, Antonio, Oriol, Núria, Marc, Joan Cano, Marc


David i la Luna al capdavant

Isaac, Diego i José Carlos

Mossenaires nous, la noia i el noi (Badia) amb en Tottus

Oriol i Marc

Vicente, pinelli31, wolves

Joan Molina, al darrer reagrupament

Diego i José Carlos

Josep Maria Antentas, David Llinares i Sonia Orriols

Reagrupaments, “quality moment”

Inma cap al camp base

Eva Gorina i Núria Masegosa, luxes mossenaires

David, Sonia i Miguel

I ja som al camp base, amb en Jose, Rafa, Gemma i Raquel



Fent costat a la gent sense les quals tot això que vivim continuament, no seria possible:
Fran, José Carlos, jo, Diego, Miquel

De nou aprofito per dir: que sou imprescindibles pel projecte i per això és viu. Avui semblava que anàvem de rècord de gent.

Si ve fa molts anys ja li havíem dedicat un dissabte com a mossenaire de la setmana, ara volem fer un gran agraiment a la seva persona i el seu tarannà. Em sopren que passats deu anys, gràcies a aquest projecte, sempre som prop teu i fas que tothom que t’envolta s’hi sent degust. Estem del tot segur que el teu gran cor, com el de moltes i molts que es retrobem cada dissabte, provoca a la gent ganes de tornar una vegada i una altre. Per això i per tot el que ara ens explicaràs la nostra més gran admiració i agraiment,.


La verdad es que estoy delante del teclado del ordenador y no sé por dónde empezar. Bien, en primer lugar decir que es un honor ser mossenaire por partida doble, serlo en el día de hoy, pero también haberlo sido tiempo atrás, allá por abril del 2008 (entonces mosseners y sin crónica).

Hoy charlando con Pep le comentaba a modo de curiosidad que cada semana aparte de leer la crónica me descargo y guardo la foto de grupo de cada entrenamiento. Después de 10 años ya tengo un amplio álbum de fotos “mossenaires”

Mi nombre es José Carlos, tengo 51 años, soy de Terrassa, más en concreto de Can Anglada.

Siempre he sido un gran aficionado al deporte, de pequeño el fútbol, recuerdo los partidos que hacíamos por las calles y descampados del barrio, más adelante jugué en los infantiles del Agut, un buen día colgué las botas y cogí la raqueta. Empecé jugando a frontenis en el
desaparecido San Fernando (donde está el actual CNT), también en el Sportcenter allí empecé a jugar a tenis, deporte por el cual al final me decanté.

A principios de los años 80 descubrí en pleno centro de Terrassa, (justo en la calle Galileo con Blasco de Garay) el Club de Tenis Terrassa. Me hice socio del club y empecé a jugar más en serio al tenis, lo estuve practicando con un cierto nivel hasta finales de los 80, principios de los 90. Allí conocí a algunos mossenaires como Pedro Molina, y Patxi Parrado que en aquella época también jugaban al tenis. A finales de los ochenta conocí a Lidia mi mujer, nos casamos y fuimos a vivir a Granollers. Viviendo en Granollers perdí contacto con el club y ya sólo jugaba de manera esporádica.

Y ¿cuándo empiezo en el mundo del running?.

Pues como decía poco a poco fui dejando de jugar al tenis, lo practicaba de manera ocasional y hacía una vida más bien sedentaria. Un día en los controles médicos de la empresa en la que trabajo me llama la doctora y me dice que tengo el colesterol a 391 (una barbaridad), y que tendría que empezar a cambiar de hábitos alimenticios y hacer algo de deporte.

Así que me lo tomé en serio, empecé con la dieta y el deporte más asequible para mí en aquella época era salir a correr. Así empecé allá por mayo del año 2002 con 37 años a adentrarme en este maravilloso mundo del running.

Al principio recuerdo que aguantaba poco, 10 minutos era todo un récord, me dolían las piernas, me costaba respirar, estaba tentado a dejarlo, pero como soy bastante “cabezón”yo seguía, me iba marcando mis pequeños objetivos, cada vez que salía, intentaba aguantar cinco minutos más que la vez anterior. Empecé a correr por el parque Vallparadís, me hacía circuitos por la ciudad, también por Torrebonica, por el Egara, me hacía mis propios entrenamientos, empecé a apuntarme a las cursas populares, ya aguantaba entrenos de hora, hora y media o 2 horas, siempre salía a correr sólo (la soledad del fondista).

En el año 2005 apuntamos a nuestros hijos Enoc y Raquel en la U.A.T Lidia y yo también nos hicimos socios. Allí conozco a una serie de atletas que habitualmente hacían sus entrenos por las pistas, entre ellos estaba Pep Moliner y empiezo a rodar y a entrenar con ellos. Todavía recuerdo los bloque de series de 300 que hacíamos, también series de 1000, cada 2 semanas Pep nos preparaba el Test de Cooper que nos servía de para ver en el nivel en el que estábamos.

Más adelante cuando los días se alargaban en la primavera- verano del 2008 empezamos a quedar en el Egara, (creo que aquel grupo fue el embrión que dio a luz a los Egaramossenaires) salíamos a entrenar por Can Candi, el Janot, la font del Troncó, el pico del águila, Can Torres, etc, para mí salir a entrenar con Pep, Agustín Jr, Folch, Joaquín, Barato, etc… era un auténtico lujo, compartir con ellos entreno y aprender de ellos era impagable.

Creo que todos tenemos una referencia en el mundo del running, alguien en el que fijarnos, alguien de quien aprender. Para mí ese alguien sin duda ha sido y es Pep.

Al poco tiempo de entrenar con el grupo en la U.A.T, Pep me habló de que los sábados había un grupo quedaba en Mossén Homs para salir y entrenar 1 hora más o menos, así que sin dudarlo mucho empecé a ir con los entonces “mosseners”, fue a principios de febrero del año 2006, es decir pronto hará 10 años.

En aquella época no éramos más de diez o doce en cada entreno, pero la filosofía era la misma, el ambiente era genial, como lo es ahora, y aunque está bien lo de la “soledad del fondista”, creo que compartir entreno, o más bien compartir vivencias, en definitiva compartir momentos irrepetibles, no tiene precio. Cada sábado es una historia distinta.

Claro que como todo en la vida hay otra cara de la moneda, y ese otro lado son las lesiones. Los que ya vamos teniendo una edad vemos que el cuerpo se desgasta, que ya no se recupera igual, problemas en las articulaciones, roturas, sobrecargas, en mí caso también un problema de corazón, son situaciones que nos hacen ver que el cuerpo tiene un límite, unas limitaciones y que hay que saber “leer” los mensajes que tu cuerpo te transmite, pero que cuando uno sale de esos parones obligados te hace saborear, disfrutar y valorar aun más si cabe el placer de practicar este maravilloso deporte.

Llega un momento en el que ya no importa tanto las marcas, el ir por debajo de “4”, el hacer tantas series, etc. (aunque el gen competitivo no desaparece) Pero lo que realmente importa y valora uno es poder salir y recuperar la sensación de poder correr y compartir esos momentos con los amigos.

Bien al principio de esta “crónica” no sabía cómo empezar, ahora no sé muy bien cómo acabar, o quizás sí.

Quisiera acabar expresando a todos los “mossenaires” el orgullo y la gratitud de pertenecer a esta gran familia, una familia que semana tras semana crece, que mes tras mes es más grande, pero que no pierde su esencia, en el que la amistad, el compañerismo, el apoyo mutuo, el espíritu de sacrificio y superación son distintivos que lo hacen único e irrepetible.

Gracias a todos los mossenaires, por formar parte de esta gran familia.

Parafraseando el tango de Gardel “…veinte años no es nada” en mi caso 10 años no es nada, o mirándolo bien creo que 10 años son bastantes, son bastantes entrenos compartidos, muchas anécdotas, momentos irrepetibles, únicos, nuevas amistades, nuevos retos,

Y sobro todo, una vez más, gracias a ti Pep por ser el impulsor y el alma mater de este maravilloso proyecto.

Os dejo algunas fotos de mis primeros entrenamientos “mosseners”, allá por el 2006




Salud y Km.

Feliz y próspero 2016

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/chiptiempo.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una hora, deu quilòmetres i molta xerrera

07 gen. 2016


Un globus, dos globus, tres globus

Per viure dalt un núvol, res millor que anar-hi en globus,i els mossenaires fa anys què hi vivim. Un altre dissabte on encetem un anyque tots esperem sigui bo, però que sabem què tindrem alegries i tristeses, i què de ben segur que serà un any per recordar per alguna cosa o altre.
Nosaltres, mentrestant, els dissabtes i mentre tinguem força, desconnectemi connectem alhora. Connectem amb persones que durant una hora o més ens hi trobem bé i des d’aquí els millors desitjos per a tothom i per un mónmillor. Vinga!

Avui hem fet un dels clàssics i amb uns quants progressius, on hi ha amistats que gaudeixen provant “el material” com solem dir. La millor manera de saber si la cosa funciona és: engegant-la i fent-la anar.

Un passeig per la font de l’Argelaguet, racó recollit on, abans les grans ombres d’imponents arbres. Ara s’han canviat per un racó de bons records i encara queden vistes boniques, i des d’on farem aquest moment més familiar on: presentem als nous mossenaires, despleguem la bandera i proclamem al “Mossenaire d’honor”, títol honorífic que ja posseïxen més de quatre-centes persones i moltes més que tindrem, si tot va bé. Gràcies per fer el projecte viu i ens veiem un dissabte d’aquests que et vagi bé.
T’esperem amb els braços oberts i les sabatilles de córrer posades.


Mentre correm pel camp, curiosament restes d’una festa “Un globus, dos globus, tres globus”


El primer a rebre’ns, sabeu qui és?, doncs el Txavu!!!
Txavu Filgueira que creiem un dia va venir a fer-nos un bon reportatge.
Us convido a veure’l —– >> https://www.youtube.com/watch?v=k_fqXiqZPUA


I una gran notícia: l’amic que vam presentar-vos la setmana passada, en Carlos Sánchez Roldán en aquest moment queda nominat com a “Mossenaire d’honor”

La seva presentació ens la regala i la veureu i molt interessant al final d’aquest reportatge. Gràcies Carlos!!


I la nostra “Mossenaire Major”, l’Anna Cos avui serà la nostra “bandera”


Anna Cos al costat de la Mariona


Anna Cos al costat de la Mariona


i la Gemma Flotats i la Montse: un luxe d’avui, també.


Patxi i Eva, un matrimoni que també entrenen plegats. Patxi: estava força de broma.


inseparables, Eva i Sherlock


Sandra Fernández


I l’Anna amb la nostra bandera


Ens sorpren la gentada i com veieu, moment quality: la bandera, amb l’Anna, va cap a la cua.


I el Mossenaire d’honor, en Carlos, mentre ens reagrupem


s’estrenaven avui i a partir del qm 5 la Silvia amb el Roger, que al final hem pogut xerrar força


M’ha fet gràcia al mati com ha respòs en Pepe, de vermell, a la piulada de primera hora del matí


“Muchas preguntas tan temprano”


Gran Moment: “Quality Moment”. Els solidaris a anar a la cua. Gràciessss !!!


“Quality Moment”


I Juan Romero era la cua; i ja la tenim aqui


Garrido, Carlos i Lizandro, re-engeguen després de reagrupats


“Quality Moment”


Yuma, el gran can Mossenaire amb en Juanjo


I ja hi som tots


I l’Evans, com fa unes setmanes, ens delecta amb un progressiu a gran ritme i sent el primer. Ara va al darrere, com en Santi


Coim en Miquel, Jordi i TOni


Travessem, ràpid, ràpid amb la Isa Vergara i la Present


En Toni Granados i l’Antentas


I ara, en Popo vaamb l’Anna i la bandera


Els amics de Sabadell que feia moltes setmanes que no ens creuàvem i mira  per on, el primer dissabte en tornem a trobar i venen des de Can Llong: Bon any !!, Pacual i tot el vostre grup.


més “Quality Moment”, amb en David a tota velocitat enrere


Conxita al capdavant


Avui ha vingut la Laura, que ja havia vingut. Darrere ve la Silvia i en Carlos


I engeguem un tercer progressiu i… davant l’Evans: no hi ha qui l’atrapi.


Una bona colla ha fet també aquest progressiu i se us veu contentes i contents


amb alguna pujadeta


I sempre ens agrada resaltar als que aneu a la cua: fonamental per entrenat en grup.


I ara en un progressiu de pujada i força gent plantant cara a l’Evans


Res: guanyador per punts. Un crack !!


I la nostra cua, amb l’Angel a l’esquerra i els nous mossenaires.

Muntem el moment familiar?


Aparareix la bandera, que ha dut l’ Anna Cos “Mossenaire Major”


Ja està tot a punt i ara…


Aplaudim als mossenaires nous

A en Santi: que porta tres vegades i: ja és autèntic Mossenaire.


Carlos, que resideix a Suïssa i avui ens farà els honors.


Queda proclamat el “Mossenaire d’honor”


I des de el raconet especial de la “Font de l’Argelaguet”, la foto de família.

Bé; no feu mala cara del tot i sembla que poc o molt hem gaudit de nou plegats. Gràcies a totes i a tots.


I cap al camp base que anem


I no ens hem volgut oblidar de les nostres noves amistats: creiem recordar Silvia i Roger


I mentre retratem al “Mossenaire d’honor” que hem proclamat aquesta setmana.

Un moment que ens agrada és quan tenim oportunitat mitjançant la possibilitat que ens dónes per poder-te conèixer i ens fa moltíssima il·lusió que aprofitant aquests dies en què has estat a Terrassa, i residint a Suïssa, vinguis a córrer amb els “Mossenaires” i enriqueixis encara més la nostra trobada. Quedem amb la promesa que quan tornis, vindràs i estem contents que allà on siguis sabem que ens segueixes i tenim un “ambaixador mossenaire” . Altra cosa és que nosaltres et podem seguir,
donat que una vegada llegit el teu currículum hem vist que ets un gran atleta, amb moltes ganes. Per molts anys i fins a sempre.

Hola, em dic Carlos Sanchez, he viscut a Terrassa tota la meva vida, més de 40 anys on vaig estudiar Enginyeria Industrial, fins que fa ara 2 anys i mig la família vam fer el salt a Suïssa gràcies a una oportunitat laboral de la meva dona, l’Ana.

Ja feia anys que havia sentit parlar del grup dels Mossenaires, uns bojos del running que matinaven tots els dissabtes a les 8 del matí i que, pel que podia veure i llegir, havien fet una molt bona i gran pinya.

Finalment, aquest Nadal com baixàvem per Terrassa per passar les festes, i gràcies a la suggerència de Marie i del seu marit Pep Prado, la persona que millor diu “PERFECTO” al món, ens vam decidir a sortir amb vosaltres i, haig de reconèixer que ens vam sentir molt ben acollits i còmodes.

Parlant una mica de mi, i del tema pel que sóc aquí, vaig començar a córrer tard, quan anava a fer 39 anys per avançar una mica la famosa crisi dels 40 i que no es notés tant. En un principi el meu objectiu va ser la Cursa de la Mercè (10 Km semblaven impossible) i poc després, després de molts mesos d’entrenament, vaig començar a incrementar les distàncies fins a la mitja marató fins, finalment, i gràcies als consells i supervisió del Pep Prado, vaig fer el salt a la marató, distància on, junt a la mitja, em sento més còmode.

Després de més de 5 anys corrent per tot arreu, tot i que principalment asfalt, ja que la muntanya em venç cada cop, he acumulat un bon grapat de km a les cames així com de curses de tot tipus.

Gràcies a aquesta afició, he córrer a moltíssims països, com França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Holanda, Croàcia, UK, Andorra i, evidentment, a casa.

Com sempre, tot i haver-ne fet moltes curses, sempre hi han algunes que són per mi especials, com per exemple la marató de Barcelona on vaig debutar, la marató de Paris on vaig aconseguir la meva millor marca personal i que vaig gaudir moltíssim per l’ambient i la gent que em vaig anar trobant durant la cursa, la mitja de Terrassa, la de casa, i que és tant fàcil i plana (els que l’hagueu fet ja m’entendreu), la 3Länderlauf de Basilea, una mitja que surt de Suïssa, passa per França i Alemanya i acaba a Suïssa, els 20K de Lausanne, prova també molt dura pel desnivell, la Gurten Classic, amb unes vistes increïbles, etc. La veritat és que aquest “mundillo” et permet de conèixer molts llocs i gent maca, així que duri.

Per aquest any, em poso diversos reptes, la marató de Rotterdam a l’Abril i una marató a l’Octubre que encara no està decidida però que podria ser Frankfurt, on el meu objectiu principal és el de baixar de 3:20 per tal de ser un “qualified” i tenir una plaça assegurada per Boston (necessito 3:25 i un marge de 2-3 minuts) , el meu gran repte i la marató que més m’agradaria fer per sobre de les altres “grans”. També tinc pendent fer totes les clàssiques de Suïssa, com la Course de L’Escalada, les 10 milles de Berna, un altre cop els 20K de Lausanne i, si puc, alguna de muntanya.

Per acabar, i com no podia ser menys ja que segur que molts dels que estan llegint volen saber, les meves millor marques, tot i que no són res de l’altre món:

5K: 19:20 a la Sansi de Viladecans (de les curses més dures que he fet, tot i ser plana i curta)

10K: 41:27 (Cursa dels Nassos 2012)

Mitja marató: 1:32:10 (Mitja de Terrassa 2012)

Marató: 3:18:51 (Paris 2013)

I ja sabeu, si alguna vegada pugeu per Suïssa, concretament per Vevey a la vora del llac Léman,
feu-me un truc i fem una sortideta .

Usuari Strava: Carlos SR

Algunes fotos:

Marató de Barcelona 2012 – Debut

Marató de Paris 2013:

Marató de Berlín 2015 amb el Pep:

No tot ha de ser córrer: Excursió amb Ana al Dent de Lys a Châtel-Saint-Denis:

Vevey, vora del llac Leman: Lloc on corro cada matí i uns dels paisatges
més macos que conec

Visita de la família Prado-Morales (Pep i Marie)

Els meus 7 trofeus de la marató:

Barcelona – París – Lausanne – Roma – Lucerna – Ginebra – Berlín

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/chiptiempo.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Un globus, dos globus, tres globus

« Següents