31
des.
2015
Pep Moliner
S’ha d’anar a la cua !!, és el que sempre diem. No seria un entrenament en grup si no fos un entrenament solidari, i estem sobradament complaguts, i sabem que sense la gent que hi sou: el projecte s’hauria fós.
Pensàvem i estàvem segurs que seríem “quatre gats” i vam ser més de “quatre”. Passàvem de la mitja centena, i no pas de gats: sinó d’autèntiques i autèntics atletes.
I no valorem el grup per la quantitat, com us podeu ben imaginar: sinó per la qualitat. Si; encara que soni a paraules boniques. Érem conscients de què un dissabte festiu, Sant Esteve on tradicionalment mengem uns bons canelons, enmig de festes i cel·lebracions amb curses properes i ben arrelades, on la gent dels Vallessos sol anar.
Bé; el recorregut ens ha dut a unir les dues co-capitals que “tant s’estimen”; jiji. I la tornada, omplim els nostres pulmons d’aire net i gaudim com sempre.
Una altra nota destacada i més si tenim en compte la influència de la lluna sobre el nostre planeta. La nit del dia de Nadal va ser de lluna plena <link> i no tornarà a passar fins al pròxim 25 de desembre de 2034. Vol dir que haurem de tenir paciència i a veure si ens recordem aquell dia de dir-ho a l’hora de la foto. Recordeu-m’ho si us plau.
Res més que tornar agrair per enèssima vegada que ha estat increïble veure que les vostres cares dibuixen sempre un somriure i què: tan sols és córrer. Ens veiem, quan?
Fosc, ben fosc un dia festiu de Sant Esteve i quan semblava que podíem ser quatre gats, la colla s’ha llevat d’hora per fer el que sabem fer: passar-ho bé plegats
I quan li demanem si en Joan Antoni Cano ens fa els honors: si. Un dia que pot venir, d’ença que recentment ha estat pare i no pot venir com abans.
Joan Antoni Cano el nostre “Mossenaire d’honor”
I el paper d’agraïment, i de la nominació, va a bon recapte, a la butxaca i al final ens explicarà amb el seu escrit allò que podreu tots llegir. Gràcies!!
Jordi i José Carlos ja es freguen les mans
Quim Gaya (bandera d’avui) , amb en Garrido, el seu cunyat, que s’estrena de mossenaire
Quim Gaya tindrà el privilegi d’estar el nostre segon portador de la bandera.
I la Gemma Solsona, també ens duu al seu nebot
En Joan passant pels llocs que tan ens agraden, envoltant camps de conrreu i amb la nostra muntanya que sempre ens acompanya
La bandera, és ben custodiada pel Quim Gaya
En Joan al costat de l’Enrique- Nilo, que al seu costat porta a en Rafa Rios, que s’estrenava de la colla de “Las Nenazas” al costat de l’Alberto
Eva, Itziar i Núria
Javier i David en un dels reagrupaments
La Gemma fa de mossenaire: “sadanalacua” !!
Carme, Inma i Gilberto, s’ho rumien i enfiles cap a: “sadanalacua”
Laura i Lucy.
En Rafa que ens mira deia, que com per anar a roda sol, havia decidit estrenar-se al vostre costat. Un luxe!!. Esperant al costat de l’Alberto i Manolo, i el nostre Mossenaire d’honor, en Cano.
La colla impressiona als que van a rodes
Ja ve la cua i aviat hi serem tots per travessar la perillosa carretera.
Garrido i Quim
i muntem la fotografia de família perquè pugui sortir el dia de la seva estrena la Marie, que s’havia torçat el turmell i havia de girar cap al punt de sortida
I l’abanderat, posa a punt el nostre nou símbol: la bandera mossenaire
Jordi i Quim a punt
Ens anem situant
I el nominat “Mossenaire d’honor” queda proclamat en aquest moment: en Joan Antoni Cano
…i aplaudit
Destaco en aquest moment que el xicot, de color groc del capdavant és en Garrido, que feia quaranta anys havíem anat al mateix cole, l’Andersen i jugàvem als escacs i avui era el seu primer dia
Un 26 de desembre de 2015
Doncs desmuntem la fotografia
Els primers raigs de llum ens il·luminen
I la Laura, Trini, Eva, Karles, Sandra, Carlos, mentre passem per Sant Julià d’Altura i àrea de lleure.
Chiqui davant del grup, ja una habitual de la trobada.
La Gemma cap a la cua
José, Enrique i… tots: exercint de Mossenaire “El que corre, espera, va i torna”
David i Alberto, també
Karen, Inma i Chiqui
La parella que surt a la fotografia, avui han exercit de cua i hi ha una bonica història al darrere. L’expliquem d’aquí a uns instants.
I en Joan, pels carrers de la co-capital Sabadell, que l’estan reforestant
I aviat s’acabarà la baixada i vindrà la realitat. La pujada
Eva, Itziar, Trini, Xavi i Núria, avall que fa baixada i aviat… pujada !!
Sandra, Karles, Quim, Garrido, Ana
En Karles fent costat a la Sandra i ja habituals mossenaires.
Stak, no?
La conversa versava sobre la muntanya de Montserrat i no van arribar a les mans. (és broma) . En Carlos i Jordi amb una bona conversa!
Mossenaires, van pujant i al fons: la meravellosa muntanya
I en Manolo, exercint de Mossenaire: amunt i avall i seguit de qui s’estrena, en Rafa.
També César, Gilberto i Karen
Òscar Sánchez i en una bonica estampa
Andreu i David, amunt i avall
El nostre “Mossenaire de La Llagosta”, en José Liñán
En Francisco Escudero, en una bonica fotografia, al nostre pensament
I en Joan Antoni Cano, “Mossenaire d’honor”, també anant a la cua
Ana i Carlos;
Tal com havíem dit, avui entre tots vosaltres dues persones gairebé ens passen desapercebudes i pel que sabem: viuen a Suïssa. Per sort, la Marie Morales, els ha animat a venir, tot i que ja ens seguien des de casa seva i de tant en tant ens llegien.
Doncs bé: ha aprofitat l’estada a Terrassa per venir a córrer: moltes gràcies i torneu aviat!!! Ens han dit que marxen diumenge i qui sap si podran venir dissabte.
A veure si tenim aquesta sort!
Me’l va presentar en Marc , i sovint el tenim al nostre costat. Ara fa poc ha estat pare i les obligacions, són les obligacions. També per horaris laborals. Avui t’hem demanat i has accedit a fer-nos els honors. Recordo el dia que et vas fer amb la samarreta i no duies diners, i que la setmana de sobre vas venir expressament, sense poder córrer, a passar comptes. Hi ha detalls que ens fan adonar de la gent seriosa que ens envolta i ens enriqueix el grup, com ets tu. Segur que només és un detall, però estic segur que ets una magnífica persona. T’agraeixo i et desitjo el millor i que vinguis molts anys.
En primer lloc, et volia agrair l’enorme satisfacció que em provoca ser el Mossenàire d’honor!
Per mi és una gran alegria pertànyer a tan noble, particular, amigable i especial club d’amics que, simplement, volen (o volem) anar a córrer i fer petar la xerrada. I d’una qüestió tan simple, i en teoria tan fàcil, el normal és que en poc temps es “deixi córrer”, i gràcies a tú això continua.
Per aquest motiu té més mèrit continuar amb la particular afició d’anar a córrer amb amics cada dissabte al matí després de tants anys i que jo en sigui membre.
Moltes gràcies a tots per haver fet això possible i en especial a tu, Pep, que des del primer dia ja vas deixar empremta en aquest pobre aficionat a córrer i em vas demostrar que podia
comptar amb tu pel que volgués!!!
Moltes gràcies!!!
Joan Antoni Cano
Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, entrenar, Mossenaire d'honor, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
24
des.
2015
Pep Moliner
La història continua i ara tenim un nou símbol. Mentre corríem anàvem mirant com anomenar-lo. Que si icona, signe, penó, bandera. De fet ens abanderem amb el mossenaire, i què millor que cada setmana un mossenaire la porti i la passegi fins al moment culminant: la fotografia de família. Avui ha estat la nostra “cua”, en Jose Miguel Sampietro a qui donem les gràcies. La setmana què ve, pots ser tu?
I el grup no seria tan luxós i funcionaria com un rellotge suïs si no fos que dins del grup tenim persones amb un cor immens, prou conegudes per molts, i que volem que coneixeu com és el cas d’en Fran Frutos. Uns catorze anys al grup, que ja es temps per saber que mereix un bon reconeixement. Gràcies Fran per tots aquests anys i per moltes coses més.
El recorregut era el que en teoria teníem per la setmana passada, si no hagués passat el que va passar, de la qual cosa un dels protagonistes encara no se n’ha recuperat i no crec que se’n recuperi mai. Doncs si: Castellarnau i un traguinyol a la font.
Hem vist en els progressius, la gent molt activa, vol dir que hi ha ganes de provar-se. Això és bo. Esperem tornar-nos a veure dissabte darrere dissabte i des d’aquí us desitgem unes bones festes Nadalenques i que sigueu molt feliços i: ojo!! amb els torrons; no us els mengeu tots!
En José Miguel Sampietro, la nostra cua de luxe, avui serà qui portarà per primera vegada la nostra bandera mossenaire. Cada setmana la durà algú de vosaltres i que millor que el nostre Miguel per fer-li fer els primers 10 qms a la nostra bandera.
Ens retrobem i comencem
I en Fran Frutos, que fa 7 anys es va donar a conèixer com a mossenaire de la setmana, no teníem un escrit com avui tindrem de “Mossenaire d’honor” i l’estem
desitjant.
…i en Fran es preocupa per la bandera mossenaire, i on portar-la
Una setmana després de proclamar al Pep, sent una persona molt activa sempre i protagonista de l’esdeveniment i mereixedora de tots els honors: en Fran, davant l’atenta mirada del Carlos i l’Antonio
Fran, Antonio, Carlos, Miguel, Javier
I en Jose Miguel es diposa a portar la bandera mossenaire
Aortida, amb Víctor, Miguel i Pepe
Assumpta, Inma, Mari. L’Assumpta ja porta quatre vegades: tota una mossenaire
L’Antentas m’expliciva les linies bàsiques de la seva presentació i que a hores d’ara ja tinc, i que m’ha enviat. Gràcies per tan fenomenal presentació d’un no res com jo.
Què dir d’en Josep Mirabet. Avui al costat del Mossenaire d’honor. Gràcies per tot el que fas i enhorabona per haver estat avi fa poc. Avi feliç. Per molts anys!
I com no podia ser d’una altra manera els clàssics progressius i els capdavanters: Oscar de Minyons, Gilberto, Miquel i Santi
I gairebé tots els Molina’s són Mossenaires i en Lluís també, al costat de la Sete Cano. Gràcies per venir!
La nostra bandera va pel bon camí i el Jose Miguel la transporta
Evans amunt i avall, com cada setmana, com els bons mossenaires.
I la cua
Un nou progressiu i els que el fan a tota pressa
I els guanyadors, Santi, Oscar, Evans i..mossenaire nou
Òscar, guanyador als punts, al costat de l’Emilio i el nou
Assumta i Inma
I arriba la cua amb la bandera
En Fran Frutos, “Mossenaire d’honor” al costat de l’Òscar i l’Enrique
Laura, Conxita, Isabel, David
Al costat d’en Marc, l’Albert ens mostra, en tò de broma, l’asfalt què sap que m’agrada força. Però, la terra és la terra.
Emilio, Jose Miguel [bandera], Miquel, Ivan (mossenaire nou) i Francisco Escudero
Després d’un bon traguet
Acompanyant al nostre “Mossenaire d’honor”, en Fran Frutos.
Jordi Viñeta, prop de la bandera
Jose Miguel, arriba al reagrupament; imprescindible si es vol entrenar en
grup, amb l’Isaac que en proporcionarà el track
Joan Forté i el de la gorra, amb el que a més de bona amistat, ja portem molts quilòmetres plegats i esperem fer-ne molts més. Gràcies Joan.
Muntem la foto de familia?
I què sortirà d’aquí dins?
I després de la proclamació del Mossenaire d’honor, el flamant Fran Frutos. Un dia va ser mossenaire de la setmana, i avui d’honor: tot un honor per nosaltres
Ja la tenim col•locada
Bones Festes de part de tots els Mossenaires i us esperem qualsevol dissabte. Us trobem a faltar a molts i ens sentim contents dels que no perdem contacte. Per molts anys!!!
Eeeeeepppp !!! un espontani que passava per allí
En Jordi Torrente i en Quim Gayà
anem arribant
I en Fran encara duia cava, cervesa, cola-loca, fanta i… val, val … de la setmana passada.
Què fariem sense vosaltres!!
Cacahüets
Inma, Karen, Gilberto
Santi i Carlos
Karen
La laura i en Yuma no estan per gots
Exiteix algú més flexible?, en Yuma el busca
No saber la sort que tenim alguns d’estar envoltats de persones com en Fran
Juanjo, Carlos, Fran, Pep, Josep, Laura, Inma, Eva, Isa, Eva
En Josep Maria ens explica que té un bon record de 10de1000
Amb flaix i sense, quina millor? les quatre
I el circuit, gentilesa de l’Isaac Osuna, que podeu cliclar i veure.
A la primera part ja hem parlat d’en Fran. Quan fa tants anys que corres al costat d’una persona, podries explicar mil històries. Les primeres fotos, el primer fòrum, els primers entrenaments, l’evolució, la gent que hem vist a passar. Infinitat de converses i moments viscuts i els que encara vindran. Però sense persones com tu, el tarannà d’un grup que és solidari i que sempre espera i que sempre veus a la gent contenta, ho és principalment per què hi ets tu: Fran. Gràcies de nou i ara i sempre.
Aqui tens el meu escrit.
Fent-me Mossenaire d’Honor m’has fet recordar moltes coses.
Totes precioses. M’has fet donar-me compte de que la vida està plena de petites experiències que son més importants del que tu et penses i et marquen totalment.
Ja fa un munt d’anys que estic meravellosament lligat a aquest grup anomenat Mossenaires. Vull dir que amb més o menys freqüència, el que m’han deixat les lesions, les vacances i, també, la vagància després de les lesions i les vacances, us he acompanyat una horeta els dissabtes. Em sembla que vaig agafar el vaixell Mossenaire allà per l’any 2000 o 2001.
En aquella època entrenava amb la UAT amb el grup del Mosqui i el Pep rondinava per les pistes. I vam coincidir més d’una vegada. Així que no se com algú em va parlar que feien unes sortides els dissabtes un grupet de corredors. I un dia m’hi vai apropar. Erem uns quans. No recordo els noms de tots, però si que recordo del Marinel.lo, del Jordi el massatgista, del Cisco de TV3, i alguns més. També recordo que fèiem una horeta i al final ens “picàvem” per veure qui arribava primer a l’aparcament de Mossen Homs. Pot ser aquestes arribades van ser precursores dels famosos canvis de ritme que el Pep sempre ens “regala” al llarg del recorregut.
Bé, però si us sembla parlaré dels meus inicis en el món dels corredors.
Aquests viatge retrospectiu que començo es va iniciar fa molts, molts anys enrere. Tants, que ja ni m’enrecordo del primer dia que em vaig calçar unes sabatilles i vaig començar a caminar i després a córrer. La memòria em porta a la infantesa, quan tenia 8 anys. Vaig neixer a Sabadell i els meus pares son de Múrcia. Tinc un germà 6 anys més gran que jo que es diu Domin (de Domingo) que viu a Múrcia des dels 16 anys. Ell té la “culpa” de que jo corri. Feia curses allà a Múrcia i era molt bó. Guanyava sempre. S’entrenava al Club d’Atletisme Orihuela i portava unes Onitsuka de Tiger. Quan anava a estiuejar al poble m’encantava que m’expliqués les curses que havia corregut. Sempre les il•lustrava amb copes i medalles. I llavors vaig començar a corre pels carrers del meu barri de Merinals a Sabadell amb un amic i veí que es deia Miguel Angel Berbel.
Teníem 10-11 anys. A Sabadell sempre s’ha potenciat l’esport base i molt especialment l’iniciació a l’atletisme. Així que vaig començar a anar al grup que hi havia al meu barri. A córrer curses, amb amics i a guanyar alguna coseta de la meva categoria infantil…cadet…juvenil. Ah!! A Terrassa vaig córrer la cursa de Can Palet de l’any 81. En aquesta època vaig tocar gairebé totes les disciplines atlètiques: llançament de pes, salt d’alçada, de llargada, triple, velocitat, mig fons. I de sobte em vaig veure en la Joventut Atlètica de Sabadell. Des dels 15 fins els 20 anys allà vaig
viure la millor etapa de la meva vida esportiva. Vaig entrenar amb el Josep Molins, i amb el Josep Pro. Vaig conèixer grans amics. Alguns ho van ser també a l’Institut Pau Vila, a on vaig estudiar batxillerat. Recordo especialment a en Diego Retamal, en Fernando Tapia i en Albert García.
També vaig conèixer grans atletes com la Carme Valero, l’Ana Isabel Alonso, el Josep Maria Antentes -que en aquella època era directiu de la J.A.S – el Carles Bellosta, la Laura Mira, l’Israel Luque –gràn velocista, el Santi Clusellas, etc., etc.. i vaig aprendre que l’atletisme requereix molta disciplina.
Buf!!! Increïbles records que donarien per una parrafada inmensa. Una de les coses que em sento més orgullós és haver participat com a jutge d’atletisme en les matinals que es feien al calendari municipal del Consell Esportiu Escolar de Sabadell. Una menció especial per al gran coordinador i millor persona, en Jesús (no recordo el cognom). També vaig fer de monitor d’atletisme per a nens. Vaig córrer molts crosos, la Jean Bouin en la categoria Promesa al costat del malograt Teofilo Benito. Amb la JAS vam fer una estada d’uns dies a Ginebra i vam dormir a un refugi nuclear, gràcies a la Invitació del club d’Atletisme Stade Geneve. Aquells anys els resultats no van acompanyar. Em vaig dedicar principalment a les proves de velocitat 400 i 800 amb un temps de 57 segons en 400 i 2’10’’ en 800.
Després va arribar un període allunyat de les sabatilles de claus a causa de l’amor. Vaig conèixer a la Maite Mercader, ja fa 25 anys, que és la meva dona i em vaig desconcentrar durant uns anys. Ja sabeu, coses de l’amor. De fet és una cosa que sol passar… estàs molts anys fent una cosa i de sobte necessites fer una aturada. Però sabia que tornaria a trucar a la porta el cuc que tots els que hem tastat aquest meravellós esport portem a dins. I va ser ja vivint a Terrassa l’any 1999 quan em vaig apropar a la UAT i com que hi havia un company que ja coneixia de l’etapa a la JAS, el “Mosqui”, doncs em vaig reenganxar entrenant amb el seu grup. I és en aquest punt que enganxo amb el principi d’aquesta història.
I conte contat, conte acabat.
De l’època de la JAS us he seleccionat una foto de la cursa de Sant Jordi cel.lebrada a l’Institut Pau Vila de l’any 87 en la que vaig quedar segon, darrera del Diego Retamal.
Mentre la salut m’ho permeti, vull continuar gaudint de la companyia mossenaire. És meravellós poder compartir una horeta a la setmana amb gent que disfruta com tu del córrer. Però a més a partir supermerescut homenatge que li vam dedicar al Pep Moliner he descobert que son tots collonuts. Son MOLT BONA GENT. Alguna cosa s’havia d’encomanar de tu PEP 😉
Signat
Fran Frutos.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrexerrar, Entrenaments Grup, entrenar, Mossenaire d'honor, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa, Torre Mossèn Homs
