02 gen. 2014
En memòria de la Teresa Alemany
Tristos ens semtim quan algún amic perd el seu ésser estimat i el nostre Casi en un dels pitjors moments de la seva vida té al seu costat a molta gent que se l’estimen: els seus fills i les seves joves, els seus nets i familiars més íntims i a nosaltres, l’altre seva família; aquella que el té com a un pare i exemple a seguir en la faceta atlètica i de compartir amb la seva generositat que moltes
vegades li hem vist els que el coneixem.
Avui li hem volgut dedicar el nostre entrenament que entenem tan important, a ell i a la seva muller, la Teresa, que ens ha deixat, i nosaltres i en un dels dies que recordem com de més gent què ha vingut a dedicar-li aquest dia i el minut de silenci, en un entorn tan nostre, a la seva memòria.
Des d’aquí, tots els que t’estimem volem donar forces per continuar i no oblidar mai a la Teresa, que visqui dins dels nostres cors i que sàpigues que tens a molta gent què vol que continuïs endavant pels teus fills i joves, nets i familiars i sobretot: la teva familia mossenaire que tant t’estima. Ànims i endavant !!
Sabem què en els grans moments, sempre ens fem costat i avui no podia ser menys. Gent vinguda
de tot arreu, amics del Casi, han volgut dedicar-li aquest entrenament a ell i a la Teresa, que ens
ha deixat. Et tindrem als nostres cors.
Dies com el d’avuí, i tot i que darrerament tots els dissabtes són multitudinaris de gent que vol provar les virtuds d’entrenar al costat de persones que moltes vegades ni coneixen, però què amb el temps acaben sent amics i companys en aquest luxe què és fer esport en natura i en bona companyia.
Com recordava la mateixa Anna Cos, una de les nostres més fervents i apassionades de més temps d’aquest projecte consolidat mossenaire, no hauríem de parar, si no que els que arribem abans hem d’anar a buscar a la cua per fer-li costat: però bé, també s’agreixen aquestes converses de tant en tant a les parades. Vol dir que la norma és: gaudir!!
Els primers raigs de llum de l’hivern en un entorn tan nostre, amb unes llums groguenques i
la Mola tan present a les nostres retines.
I hem de premiar amb un record fotogràfic a tot aquell que s’esforça en un progressiu i acaba a les primers posicions; per això hem de fer entrenaments ben distrets
Quantes vegades sabem que el Casi fa aquesta recta arrancant en primera posició i llavors ens costa un munt atrapa’l, això si ho fem, donat que té un punt de velocitat que quan s’hi posa, sabem de la seva qualitat atlètica i això ens ho diu les vegades que ha fet maratons, que en son més de 100.
Qui ho podrà dir, i sempre acompanyat en els seus llargs viatges pel món de la Teresa, que tan i tan estima i que de ben segur trobarà a faltar i què nosaltres li ajudarem a mantenir a la memòria, tot estimant-la.
Volem dedicar a en Casi l’entrenament d’avui, què per nosaltres és com un pare i què no el volem veure trist, encara que ha perdut a una persona què segur que ha deixat un gran buit. Els què vam anar a estar al costat de la família en tan durs moments, ens vam adonar com t’estimaven, Teresa, i la gran persona que vas ser i que hores d’ara i amb la teva manera de ser de tan bona persona,
has impregnat a tota la família i segur que a tots nosaltres també. Què sàpigues Teresa, que et cuidarem a en Casi encara que no hi siguis i que molta gent l’estima com també t’estimem a tu.
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Comentaris tancats a En memòria de la Teresa Alemany
