Arxivar per desembre de 2013

26 des. 2013


Us donem la benvinguda

Classificat com a General

Un lloc com aquest és un regal pels Vallesans i sobretot pels sabadellencs, dels que també tenim la sort de tenira la família mossenaire, i el rètol on se’ns mostra gràficament diu:“El Parc Agrari és un espai de 587 hectàrees formades per un mosaic de bosc i superfície agrícola.

El principal objectiu és assegurar-ne la qualitat ambiental, preservar els recursos naturals i promoure la viabilitat econòmic de l’activitat agrària amb criteris de sostenibilitat. El parc és un espai per conèixer el rodal i gaudir-ne.
Us demanem que respecteu la propietat, el territori i l’activitat que s’hi desenvolupa. Desitgem que gaudiu del paisatge”

Doncs bé; nosaltres tenim la sort de gaudir-ne sovint i aquests indrets son escenari de grans amistats i de passar bones estones i desitgem, també, que espais i llocs com aquests no desapareixin i si pot ser que n’hi hagi més per què les persones tinguin bons motius per treuren el mateix profit que en traiem nosaltres: la gent que ens agrada fer esport corrent i amb companyia. Per molts anys.


Es pot veure el que hem escrit i ens informa de les dimensions, veient gràficament el lloc que ocupa


I quan els nostres rellotges marquen les 08:00, aquesta escena es repeteix cada dissabte


I quan encetem l’entrenament en Juan surt a les primeres posicions i ens fa també força
fotografies, que també agraim que ens amplii el reportatge.


I a la proposta del primer progressiu, aquí tenim als mossenaires capdavanter: en Martí, Marc i Juan. En Marc s’estrenava avui i ha estat a tots els canvis


I dins del parc, els quatre primers han estat; en Sergio, de verd, Víctor, blau cel, Marc de blanc i José Luis blau marí.


En Juan, fa un bon recull

Com veieu, es nota que la gent ve de gust, corre de gust, i s’ho passa bé. Gairebé la rialla és present a totes les
fotografies i sempre tenim noves incorporacions, i sempre diem que si repeteixen: vol dir que alguna cosa hi
troben. Nosaltres ens sentim contents del projecte i busquen sentir-nos com una família.


I quatre amics que es senten propers tots quatre, i després de força setmanes de compartir moments els
dissabtes, protagonitzen aquesta instantània.


I amb en Ramon al centre, amb la Maria José i en Sergio, que se’ls nota què bé s’ho passen. Van anar a
domir tard, però van dir que vindrien i aquí els tenim

Pep i la Maria José: moltes noies ja sabeu com és: una líder i que us fa molt felices amb els entrenaments que feu, trobades, curses, i un munt de projectes amb les California Girls i què sou una gran colla.


I al final, bons estiraments


I hem volgut estar presents el dia de la proclamació de la nostra mossenaire d’honor: la Maribel.
Amb l’Albert, l’Anna i en Javi

 

Mentre ens preparàvem pel moment, i com que no ens coneixem gaire, hem
pogut comprovar com d’agraida està a la seva amiga Ana; tota la vida li quedarà gravat l’ajut que la seva amiga li dona i sobretot a la seva primera mitja marató. A més, d’estar al seu costat el la seva progressió esportiva. Li agraïm que ens dediqui el seu escrit i ara la podem conèixer tots una mica millor i gaudir plegats mentre entrenem. Per molts anys, Maribel.Bueno……per què corro?……………..per sentir-me bé amb mi mateixa, és un hàbit saludable i et fa oblidar-te dels problemes una estona. Ets sents bé. I si a més trobes gent sana, positiva amb qui compartír les sabatilles i els reptes personals. El meu premi personal del món del “running”, ha sigut conèixer a bones persones, perquè, “hi ha molta gent, però poques persones”. I una de les millors persones del món, a més a més d’haver-me portat fins aquí és l’Anna. Cada dia que passa estic més contenta d’aquest esport que m’ha donat això. La humanitat i humilitat, l’ ajut, el caliu que es dona, el compartir. Somiar amb aconseguir metes……………..i que t’entenguin a la vegada, perquè, hem de reconèixer que per molta gent “estem bojos”…

 

 

https://i0.wp.com/www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

https://i0.wp.com/lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

 

 

 

No hi ha resposta

19 des. 2013


Creuaments de camins

Classificat com a General

Quina sort tenim la gent del Vallès Occidental de comptar d’un munt de camins com fem cada setmana, que encara que segueixen amenaçats pels macro projectes i pressió de les ciutats que l’envolten, ens permeten enriquir-nos anímicament cada dissabte a un munt de gent que busca desconnectar uns instants i connectar-se a aquest gaudiment. El que escriu de vegades l’entristeix que es pugui perdre, encara que el raig d’esperança com un dia van tenir els aiguamolls de l’Empordà i què un quan eixelebrats van aconseguir parar la seva urbanització, manté amb una flameta que s’apaga, i què vaig tenint. Tant de bo aquests rètols segueixin per molts anys pels nostres fills i nets.

Sembla que començar amb reflexió i segur que endevineu per les fotografies que veureu, que els llocs són molt  bonics i la transformació tard o d’hora ens modificarà la conducta i perdrem aquests entorns, i haurem d’anar per altres llocs. De moment, donem gràcies de què aquests llocs que utilitzem, ens fan arrelar amistats i fer-ne de noves, amb la nostra pròpia xarxa social: de la de tocar. Tocar l’esquena d’una persona; poder-s’hi abraçar. fer un petó a la galta. Endevinar ulls plorosos d’un amic quan perd un ésser estimat. Tot això fa què estimem aquesta trobada dels “Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” i us agraïm a tots que feu gran el projecte i l’aneu mantenint viu.


Sovint ens aturem a orientar-nos en el creuament de camins. Aquests son macos de debò: us els recomanem


Pau Sust i Jordi Renom.
Avui li recordava que quan vam començar el tema de proclamacions de Mossenaires d’honor que en dèiem i que pensàvem que aviat acabaríem, i ja en portem a la ratlla dels tres-cents. Ell va ser dels primers i sempre ens dona aquesta sensació de serenor que ens agrada. Gràcies Jordi.


Veiem en directe com surt el sol a les 08:09 , que era la seva hora de sortir per l’Est i un dels dissabtes on la llum diürna
és més curta


En Carmelo ha fet el progressiu en les primeres posicions


Com l’Albert, en el moment que fa que un mossenaire s’en pugui considerar: quan fa costat al grup i va a buscar al més endarrerit. Merci


Amb un escenari encisador


I veiem amb satisfacció i encara que no el coneguem gaire, en Martí que ja és habitual a la trobada. Gràcies !


Oscar, Victor, Edu, Toni i José, instants abans de la fotografia de família Mossenaire


I als gronxadors, mentre tots fumejàvem de vapor un núvol, que ens recordava que estem ben vius i desprenem calor: calor d’amistat


Qui el coneix sap què és una persona que li agrada competir, i que és competitiva. Sabem de bona tinta que
torna a córrer a gran nivell, del que ens n’alegrem. Està fent un traguet a la font dels gronxadors


I els “Mossenaires fumejadors” tornaran a gaudir, tornaran a córrer.


Més encreuaments de camins, de ciutats conegudes abans a tot el món pel tèxtil; ara les xemeneines ja només son monuments i la gent de vegades té que emigrar si vol tenir bones feines. Alguns polítics inclús ens diuen que estudiem per marxar. Trist, tenint tanta riquesa com tenim. Passem pel parc central dels mossos d’esquadra de tothom coneguts. Tan de bo la policia no fos necessaria, què voldria dir que vivim en una societat segura, sense vigilants. Permeteu-me avui la reflexió.


i els “Mossenaires” continuen el seu procés esportiu i alhora que afavoreixen la salut, i està demostrat que els esportistes tenen les desconnexions per edat neuronals més alentides. Vol dir que inclús per això se’t recomana fer esport. I ja no diem per perdre grassa i cremar almenys vuit-centes calories extres tots els dissabtes.


Veure cara de satisfacció de la Mercè i la Meritxell; em diu “tu per recordar el meu nom recorda’t d’Andorra” “i no hi veia la rel·lació. Saps; resulta que ara no recordava el nom i m’ha servit i mira què sort en tinc de Mister Google.


Realment, ens agrada tot el que veiem; i a vosaltres?


I en Juanjo obsequia a la Carme, per què es vagi preparant i el guardi de record, un excelent impressió de la mitja  Marató de Terrassa. En Juanjo es va mentalitzant per fer-la i creuar meta per primera vegada a una mitja i ho té com un repte proper i personal i molt important. Entre tots li fem costat i l’animarem a què aixi sigui,

Avui de la mà del mateix Juanjo, li hem demanat si ens feia els honors una persona a la qual no coneixem, però que si per la què sentim interès. Aprenem d’aquests pensaments que ens transmets i en gaudim i els fem nostres i segur que molts ens en sentim identificats. T’agraim, Francisco, que hagis volgut fer-nos els honors i ser proclamat “Mossenaire d’honor” Molta sort en tot i esperem que continuïs fent gran el projecte.

Cuando comienzas a correr, te surgen creencias irrealizables: la creencia de que siempre tienes que demostrar ser competente,
adecuado y capaz de conseguir tus objetivos, la creencia de que tienes pocas capacidades de controlar o cambiar tus sentimientos o emociones.

No voy a poder estar preparado para afrontar los siguientes km, hay que despejar la mente de pensamientos negativos o de preocupaciones sobre lo que podemos hacer. Estos pensamientos negativos atan la mente, y nuestro cuerpo no nos permite rendir en el momento presente. Pensamientos positivos, siempre positivos.

Es aquí donde he descubierto nuevos caminos interiores y personales, sintiendo que esa soledad es hermosa y enriquecedora desde todo punto de vista, nuestra compañera de rutas a pie.

Es aquí, en mossenaires , donde se aprenden todas esta cosas. La amistad con personas que conoces por primera vez y que es como si te conocieran de toda la vida, que te arropan y animan a seguir corriendo.

Aún corriendo cada día, esperamos que llegue el Sábado para introducirnos en este tan numeroso grupo de amigos y poder disfrutar durante una hora de una buena compañía y del disfrute de la naturaleza.

Como corredor de fondo, quisiera que aquellas personas que aún no han decidido a correr un poco, que lo intenten, y que nos acompañen los sábados a entrenar con este maravilloso grupo.

Es una sensación única, y para los que ya estamos y compartimos esta  hermosa sensación os digo que sigamos disfrutándola con mucha pasión.

Para este año 2014 que se cumplan todos nuestros objetivos….Los míos son poder realizar varias medias maratones y algún triatlón olímpico.

Saludos,
Francisco Ortiz

 

https://i0.wp.com/www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

https://i0.wp.com/lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

No hi ha resposta

Anteriors »