blog d'en Pep

Uns camins molt interessants són els que envolten la zona anomenada de Torrebonica.
Aquest nom ja ho diu tot; encara que els valors són subjectius de si la torre és bonica o no, per allò de què contra gustos no hi ha disputes i és que a no tothom li agrada el mateix.

En canvi, sembla que entrenar en grup s’està convertint en habitual a molts llocs del Vallès i al nostre, on d’una manera metòdica i duradora ens retrobem a la mateixa hora, per fer els mateixos quilòmetres tots els dissabtes i si ve gent: serà per alguna cosa.

Tornem sempre a insistir amb la importància de no aturar-se massa, i més ara que fa fred i anar amunt i avall a buscar el que en diem “la cua”, i funciona prou bé.

Els progressius han estat sis i molts de vosaltres heu estat a tots, i almenys sabeu que en sou capaços. És també un petit test de la vostra evolució. N’hi ha que en fa un. N’hi ha que gaudeix veient a qui l’acompanya com va i torna i en definitiva, també és com un joc on et distreus.

Hem tocat baixades i pujades i sobretot la de l’hotel de la Mola, que es fa difícil, però que tots heu passat amb nota i segur que haurà servit per aconseguir què hores d’ara segur que estàs més fort: les contrarietats també ens enforteixen i sobretot les pujades.

Gràcies pel seguiment i suport del projecte de. “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”

Zona per on passarem i que ens alimenta tant la vista com el plaer de fer-ho tan ben acompanyats de tots els “mossenaires”

Sempre intentem anomenar a qui surt a la fotografia i dir alguna cosa, per què us aneu coneixent. De vegades encara ens cal més
temps. Un bon mossenaire el que tenim aquí, però no recordem nom

La Maribel, que ens va regalar fa unes setmanes un bell escrit i què ens assegura que gaudeix un munt de la trobada

Un primer pla de l’Alberto Zarzuela al costat de l’Óscar Ortiz

En Wester, de mossenaire, amb el CIsco, i seguit de taronja per en Juan i el Guille

en Juanjo al costat de José Luis, que avui ens regalarà i ens farà els honors de ser el nostre mossenaire d’honor

I ara cal un reconeixement als més ràpids, els del primer progressiu, Adrian, Xavi Gp i mossenaire nou

Per definició el “mossenaire” és el que va i bé i sempre espera. Aquesta successió d’imatges en son una prova.

I tal com hem vist, els camins de Torrebonica ara es veuen acolorits per tots vosaltres.

Aquest segon progressiu a les primeres posicions ha estat molt participatiu i de prova aquesta foto

L’Anna Cos ha anat a buscar la cua, i com que trigava, més amics han anat a la cua. Gairebé tothom: enhorabona per fer-ho

I aquí tenim la cua al complet, amb la nostra Anna Cos darrere d’en Xesco i d’una nova mossenaire, la Mercè que avui s’estrenava.

Primer terme d’en Totu, el nostre mossenaire del maresme

I el tercer progressiu amb els primers i veureu que als punts el guanya en Xavi Gp, què avui s’ha donat una bona tralla, com l’Adrian

I la nostra estimada cua, a un bell entorn, amb el fons de l’Hospital de Terrassa

Detall de qualitat; els primers ara van els darrers, clau de l’èxit de la trobada

I aquí després del quart progressiu, que ha sortit des de l’espant ocells fins aquest encreuament, que compartim amb ciclistes

Anem i tornem i aquí en Guille va de cara

Tots esperem: i l’Antentes que tampoc s’atura.

Laura de conversa amb en Juanjo de Terrassa, davant l’atenta mirada d’en Juanjo de Sabadell

En Xesco, content

José Luis, avui ens farà els honors de ser el nostre mossenaire, també espera

Nous Mossenaires. De blau, avui tenim en Bernat Sust, que l’hem vist molt fort, i al mig de la fotografia els nostres veterans,
en Casi i en Jordi

Unes quantes fotografia de prop, abans fem la de familia

La fotografia de familia, on al facebook se’ns acaben les etiquetes i que ens serveix per anar-nos coneixent mútuament, amb gent vinguda de molts llocs i als què a tots i cadascú de vosaltres agraïm la vostra predisposició a aquest tipus d’entrenament.

i el Mossenaire d’honor al costat de l’Igancio i el seu fantàtsic gos.

I el darrer progressiu de cara a la rotonda de la hípca

Lloc bonic on ens sentim observats

…i ignorats,

I els que hem donat canya, arribem als Plans de Can Canya. La cua amb els que van acaabar capdavanters i menció
especial per tots ells: Adrian, Xavi Gp, Alberto Zarzuela, Marta Campos, Guillermo i Carmelo Luque.

Quan tens a una persona, com en José Luís, què ve un dia i es presenta i veus que ja ha passat un any i què gairebé hi és sempre,
i a més ja has pogut compartir un munt d’entrenaments amb ell, saps que forma part del projecte i el fa millor. Quan el llegeixes a més et
sents orgullós de la qualitat humana que s’hi barreja entre vosaltres i només paraules d’agraïment a ell, què és un reflexa de molts de
nosaltres. Gràcies José Luis, i per molts anys!

Bueno pues aquí estoy, de Mossenhaire de la semana. Y sin saber mucho que decir.

pues empezaré por presentarme:

Me llamo Jose Luis Coca, tengo 33 años y soy de Sabadell.

-Pues bien,mi andadura en este deporte comenzó precisamente aquí, con vosotros,los Mossenhaires.
La verdad no fue uno de mis mejores días y no por culpa vuestra que sois la caña !!!!..Fue por mí y explico porque: Fran Frutos fue quien me habló de los Mossenhaires y me lo vendió tan bien que sin dudarlo en enero del 2013 aproximadamente vine por primera vez….con mis 115kg y sin haber hecho deporte desde hace tiempo por ello el motivo de pasar un mal día, me vi muy mal ,asfixiado, torpe y sin poder seguir el ritmo,llegue el último y caminando.Ese día decidí no volver más hasta que no estuviera preparado, la verdad que daba pereza esto de correr y tener que parar cada 10 mints,porque no podía más. Pero mira por donde llegó el día clave para mí en todo esto. 12 de marzo 2013 mi cumple!!!!!!….ese día me propuse un reto , bueno en verdad fueron 3 retos,hacer dieta,dejar de fumar y empezar a correr.La verdad no os voy a engañar, fue durísimo,mucho sacrificio pero poco a pico noté los resultados. …para mayo volví a Mossenhoms y….. sorpresa!!!!!…aguantaba el ritmo y no me asfixiaba!!!!…desde entonces no fallo ni un sábado.
-Pues ya veis que esto de correr para mí empezó aquí,hace justamente un año y cada vez lo disfruto más,pues ya he hecho varias cursas de 10 km y está al caer mi primera media maratón de Terrassa. – Pues bien,ahora puedo decir orgulloso que aquí estoy,con 30 kg menos sin fumar y disfrutando cada día más de este deporte. Ya que Pep me da el honor de ser Mossenhaire de la semana,aprovecho para agradecer en primer lugar a mí mujer por su gran apoyo en todo este proceso,agradecer a Fran Frutos por presentarme a esta familia,agradecer también a mí hermano Emilio Coca y a mí amigo Richard González por acompañarme en cada entreno y sacrificar sus entrenos por ir a mí ritmo y darme ánimos para ir mejorando. Gracias a Pep Moliner y a todos vosotros por dejarme formar parte de este gran grupo de gente majisima:
Los Mossenhaires!!! .Carai!!! Cuando he empezado a escribir esto no sabía que poner. ..y ahora seguro que me dejo cosas….pero bueno ya no doy más la tabarra. …así qué un saludo a tod@s!!!

Encetem l’any Mossenaire amb un dia de companyerisme i amistat, i és què el projecte de fer aquests entrenaments en grup ens fa enriquir el coneixement i ens adonem que neixen noves amistats i se’n renoven de velles. També fa que ens apropem amb il·lusió al punt de trobada per anar a fer aquesta volta als entorns de la Masia de Torre Mossèn Homs, on el reportatge fotogràfic ens fa compartir amb tot aquell que no ha pogut venir, però en canvi és com si hi fos.

El circuit triat ha estat conegut per molts i, sobretot, hem vist que als progressius hi havia qui ha volgut provar-se i el que s’agraeix és el detall de no oblidar-nos a ningú als encreuaments.

Ens omple de joia veure com en Casi, què amb molt dolor trobarà sempre a faltar a la Teresa, ve a un lloc que sempre no es cansa de dir que és el més important per ell i sobretot per què us troba a tots vosaltres que li demostreu tanta estimació.

En Juanjo, que fa també poques setmanes què també havia perdut a sa mare de forma inesperada, ha volgut fer-li de part de tots vosaltres i fet per ell, una plastificada dels moments que vam dedicar a la Teresa. Animem des d’aquí a tots els que heu perdut a éssers estimats a continuar lluitant per la gent que us envolta i us estima, què sabem que en sou força entre nosaltres. Ànims i que aquestes trobades serveixin per crear vincles forts entre nosaltres.

En Juanjo fa entrega de la fotografia de la setmana passada, que ha plastificat expressament en record a la Teresa i de tots vosaltres què us aprecieu tant a en Casi

Quan proposem un progressiu, en sou uns quants que agafeu el testimoni i acabeu a les primeres posicions: nosaltres fem el podi virtual d’aquest primer progressiu

I després d’un primer hi ha un segon progressiu, Gaby, Lizandro, Carmelo i Marc l’ha fet amb totes les seves forces

Mare meva, quanta gent que li agrada entrenar plegada i que fa a l’entrenament gran

I aquí tota una colla de bons amics, en Gaby, José, José Manuel, Nicolau, Guillermo, que volien estar junts per record dels temps.

Un petit contratemps amb el calfat, d’en Casi.

En Marc i la Sandra, habituals i al capdavant

I al tercer progressiu, que ha estat llarg i molt ràpid, aquest ha estat el nostre podi virtual: en Marc, Xavi i Carmelo. Com deiem en Marc segurament ha estat guanyador als punts per ser present a tots el progressius.

I tot seguit va arribant el nombrós grup de mossenaires

Fernando i Nicolau

I mentre preparem la fotografia de família el grup per nosaltres que ens agrada destacar: el de la cua, composat per aquesta i els que han anat a buscar-la. Chapeau per ells. Avui teníem gent molt jove, que esperem els hi hagi agradat i repeteixin.

El moment culminant: “La familia Mossenaire, al complet” amb el fons de la Mola què no falti.
Hem volgut destacar i la feliç presència de’n Casi, als nous mossenaires, que n’hi havia forces, i a la part dreta, com podeu veure, el “Nenazas”, que hem agrait ens hagin organitzat amb tant d’èxit la “Runneada de Cap d’Any”, on els que la vam poder gaudir, ja esperem a la propera que de ben segur què tornaran a brillar.

Per si de luny no us veieu i donat que volem que tingueu el record; dons més de prop.

I ara toca returner cap al camp base per acompletar els prop de 10 quilòmetres d’avui,
amb en Victor i l’Edu, i l’Eva i en Diego al capdavant

En presència de l’Eugeni i l’Anna Cos, en Casi ens mostra el regal què ha rebut de mans d’en Juanjo. Molts ànims a tots.