16 gen. 2014
Torrebonica Mossenaire
Uns camins molt interessants són els que envolten la zona anomenada de Torrebonica.
Aquest nom ja ho diu tot; encara que els valors són subjectius de si la torre és bonica o no, per allò de què contra gustos no hi ha disputes i és que a no tothom li agrada el mateix.
En canvi, sembla que entrenar en grup s’està convertint en habitual a molts llocs del Vallès i al nostre, on d’una manera metòdica i duradora ens retrobem a la mateixa hora, per fer els mateixos quilòmetres tots els dissabtes i si ve gent: serà per alguna cosa.
Tornem sempre a insistir amb la importància de no aturar-se massa, i més ara que fa fred i anar amunt i avall a buscar el que en diem “la cua”, i funciona prou bé.
Els progressius han estat sis i molts de vosaltres heu estat a tots, i almenys sabeu que en sou capaços. És també un petit test de la vostra evolució. N’hi ha que en fa un. N’hi ha que gaudeix veient a qui l’acompanya com va i torna i en definitiva, també és com un joc on et distreus.
Hem tocat baixades i pujades i sobretot la de l’hotel de la Mola, que es fa difícil, però que tots heu passat amb nota i segur que haurà servit per aconseguir què hores d’ara segur que estàs més fort: les contrarietats també ens enforteixen i sobretot les pujades.
Gràcies pel seguiment i suport del projecte de. “Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs”
Zona per on passarem i que ens alimenta tant la vista com el plaer de fer-ho tan ben acompanyats de tots els “mossenaires”
Sempre intentem anomenar a qui surt a la fotografia i dir alguna cosa, per què us aneu coneixent. De vegades encara ens cal més
temps. Un bon mossenaire el que tenim aquí, però no recordem nom
La Maribel, que ens va regalar fa unes setmanes un bell escrit i què ens assegura que gaudeix un munt de la trobada
Un primer pla de l’Alberto Zarzuela al costat de l’Óscar Ortiz
En Wester, de mossenaire, amb el CIsco, i seguit de taronja per en Juan i el Guille
en Juanjo al costat de José Luis, que avui ens regalarà i ens farà els honors de ser el nostre mossenaire d’honor
I ara cal un reconeixement als més ràpids, els del primer progressiu, Adrian, Xavi Gp i mossenaire nou
Per definició el “mossenaire” és el que va i bé i sempre espera. Aquesta successió d’imatges en son una prova.
I tal com hem vist, els camins de Torrebonica ara es veuen acolorits per tots vosaltres.
Aquest segon progressiu a les primeres posicions ha estat molt participatiu i de prova aquesta foto
L’Anna Cos ha anat a buscar la cua, i com que trigava, més amics han anat a la cua. Gairebé tothom: enhorabona per fer-ho
I aquí tenim la cua al complet, amb la nostra Anna Cos darrere d’en Xesco i d’una nova mossenaire, la Mercè que avui s’estrenava.
Primer terme d’en Totu, el nostre mossenaire del maresme
I el tercer progressiu amb els primers i veureu que als punts el guanya en Xavi Gp, què avui s’ha donat una bona tralla, com l’Adrian
I la nostra estimada cua, a un bell entorn, amb el fons de l’Hospital de Terrassa
Detall de qualitat; els primers ara van els darrers, clau de l’èxit de la trobada
I aquí després del quart progressiu, que ha sortit des de l’espant ocells fins aquest encreuament, que compartim amb ciclistes
Anem i tornem i aquí en Guille va de cara
Tots esperem: i l’Antentes que tampoc s’atura.
Laura de conversa amb en Juanjo de Terrassa, davant l’atenta mirada d’en Juanjo de Sabadell
En Xesco, content
José Luis, avui ens farà els honors de ser el nostre mossenaire, també espera
Nous Mossenaires. De blau, avui tenim en Bernat Sust, que l’hem vist molt fort, i al mig de la fotografia els nostres veterans,
en Casi i en Jordi
Unes quantes fotografia de prop, abans fem la de familia
La fotografia de familia, on al facebook se’ns acaben les etiquetes i que ens serveix per anar-nos coneixent mútuament, amb gent vinguda de molts llocs i als què a tots i cadascú de vosaltres agraïm la vostra predisposició a aquest tipus d’entrenament.
i el Mossenaire d’honor al costat de l’Igancio i el seu fantàtsic gos.
I el darrer progressiu de cara a la rotonda de la hípca
Lloc bonic on ens sentim observats
…i ignorats,
I els que hem donat canya, arribem als Plans de Can Canya. La cua amb els que van acaabar capdavanters i menció
especial per tots ells: Adrian, Xavi Gp, Alberto Zarzuela, Marta Campos, Guillermo i Carmelo Luque.
Quan tens a una persona, com en José Luís, què ve un dia i es presenta i veus que ja ha passat un any i què gairebé hi és sempre,
i a més ja has pogut compartir un munt d’entrenaments amb ell, saps que forma part del projecte i el fa millor. Quan el llegeixes a més et
sents orgullós de la qualitat humana que s’hi barreja entre vosaltres i només paraules d’agraïment a ell, què és un reflexa de molts de
nosaltres. Gràcies José Luis, i per molts anys!
Bueno pues aquí estoy, de Mossenhaire de la semana. Y sin saber mucho que decir.
pues empezaré por presentarme:
Me llamo Jose Luis Coca, tengo 33 años y soy de Sabadell.
-Pues bien,mi andadura en este deporte comenzó precisamente aquí, con vosotros,los Mossenhaires.
La verdad no fue uno de mis mejores días y no por culpa vuestra que sois la caña !!!!..Fue por mí y explico porque: Fran Frutos fue quien me habló de los Mossenhaires y me lo vendió tan bien que sin dudarlo en enero del 2013 aproximadamente vine por primera vez….con mis 115kg y sin haber hecho deporte desde hace tiempo por ello el motivo de pasar un mal día, me vi muy mal ,asfixiado, torpe y sin poder seguir el ritmo,llegue el último y caminando.Ese día decidí no volver más hasta que no estuviera preparado, la verdad que daba pereza esto de correr y tener que parar cada 10 mints,porque no podía más. Pero mira por donde llegó el día clave para mí en todo esto. 12 de marzo 2013 mi cumple!!!!!!….ese día me propuse un reto , bueno en verdad fueron 3 retos,hacer dieta,dejar de fumar y empezar a correr.La verdad no os voy a engañar, fue durísimo,mucho sacrificio pero poco a pico noté los resultados. …para mayo volví a Mossenhoms y….. sorpresa!!!!!…aguantaba el ritmo y no me asfixiaba!!!!…desde entonces no fallo ni un sábado.
-Pues ya veis que esto de correr para mí empezó aquí,hace justamente un año y cada vez lo disfruto más,pues ya he hecho varias cursas de 10 km y está al caer mi primera media maratón de Terrassa. – Pues bien,ahora puedo decir orgulloso que aquí estoy,con 30 kg menos sin fumar y disfrutando cada día más de este deporte. Ya que Pep me da el honor de ser Mossenhaire de la semana,aprovecho para agradecer en primer lugar a mí mujer por su gran apoyo en todo este proceso,agradecer a Fran Frutos por presentarme a esta familia,agradecer también a mí hermano Emilio Coca y a mí amigo Richard González por acompañarme en cada entreno y sacrificar sus entrenos por ir a mí ritmo y darme ánimos para ir mejorando. Gracias a Pep Moliner y a todos vosotros por dejarme formar parte de este gran grupo de gente majisima:
Los Mossenhaires!!! .Carai!!! Cuando he empezado a escribir esto no sabía que poner. ..y ahora seguro que me dejo cosas….pero bueno ya no doy más la tabarra. …así qué un saludo a tod@s!!!
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
No hi ha resposta
