blog d'en Pep

Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l’entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d’aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.

Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.

El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l’hem fet a l’inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada. El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l’agenda, posa-hi “Mossenajar amb bona gent” . Precís instant en el s’iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo Els nostres “Mossenaires Sabadellencs” Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d’aquest entorn meravellós Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l’esquerra amb ulleres l’Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda “La Casa de la Pradera”, i ben bé que els capdavanters han d’atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d’avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. Quim, Eva i Fernando Joan, seguit per en Fernando Miquel, Maria i nous mossenaires Maria i nous mossenaires Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n’havia caigut una de bona Avui el nostre amic amb la Samarreta “Dale Caña”, va donant canya si, acabem de mullar-nos força Enrique Nilo, s’ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l’Anna Cos i la Maria

Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.

Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d’honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s’ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.

“Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l’atletisme coneixeu, sabent que m’agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d’aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d’una hora d’esport en molt bona companyia. A dia d’avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d’hora i mitja corrent per asfalt m’he adonat que lo meu és la muntanya i m’estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m’emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l’atletisme. Com m’agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. Ens veiem dissabte que ve.”

Tags: Can Bon Vilar, mossenaires, pep moliner, Terrassa

Encara que un fa tres anys que vaig descobrir que anant els diumenges a entrenar amb amics i llavors caminar amb la família ja em sento realitzat, la cursa del Poble Nou és de les que més degust faig per què sempre l’he trobat entranyable, sobretot per tota la gent que hi ha al darrera, i si un any em vaig quedar sense dorsal, per què és de les que a la ciutat s’esgoten cada any. Això ja vol dir molt i és un símptoma de que molta gent la posa en un lloc preferencial. De fet una amistat enguany m’hi portava convidar.

Parlant de com va anar; com és tradicional és excusa per estar envoltat de persones amb les que tot convivim i ho fem degust. Una fotografia prèvia de record amb persones amb les que compartim les mateixes dèries.

Un escalfament previ pels carrers dels voltants, només per no sortir fred i tot petant la xerrada i situat no massa enrera, donat que es surt força ràpid si vols no fer massa eslàlom.

Aviat puc córrer sense aturades i no em fixo amb ningú, si no que vaig fent.

Per sorpresa aviat estic a l’alçada de tota una institució i penso que el veuré marxar, i no. Al contrari. M’hi apropo i qui és ? en Luís Maqueda. Aquella persona de la qual tinc mil anècdotes entre les quals recordo que era el primer que sabia que entrenava per la Mola; que sempre ha estimat al seu club com ningú, la Unió Atlètica Terrassa i a tothom que la representa i entre els qual jo hi vaig estar-hi  trenta anys. Això ens uneix en el record i l’amistat.

Tornant al tema; veig que amb la ma en fa gest de que no em desenganxi i de fet ja em començava a costar, però la sensació era tan agradable que vaig anar-hi molta estona. Arribem a l’alçada d’un molt bon amic, en Toni Del Moral i en un grupet i tots concentrats anem una estona plegats. En Joan Cot i en Marc Graells. Amb en Joan ens animem i en Marc li toco l’esquena, i quasi com un ressort desapareix fortament.

Aviat soc el que em despenjo i vaig seguint amb la vista i encarant el final. I per sorpresa, veig que tinc darrera en Sergio Expósito, persona que de fa poc que evoluciona i progressa de forma espectacular, i fem els últims trams en aquest ambient.

Miro si puc entrar sense estrès i veig que vaig sol i em permet arribar inclús relaxada-ment. Oh, i miro el rellotge i he millorat 7 segons respecte a l’any passat i aquella sensació de que encara em quedava un xic d’energia, però que és la millor sensació quan travesses una meta.

Agraeixo totes les bones vibracions i converses que vam tenir i sobretot l’oportunitat de confirmar que a aquesta cursa sempre gaudeixo, tot patint per haver portat aquest ritme. Merci per llegir-me i interessar-te.

Dedicaria el meu petit homenatge aquest gran atleta, exemple per a molts de nosaltres entre els qual mi sento proper. Gracies Luis Maqueda per tots aquests anys de coneixença

Amb les dues persones que més convisc el darrer any i dels quals agreixo el meu estat de forma: en Paco Porras de groc i en Toni Del Moral de vermell. Els meus referents

Enguany els meus amics mossenaires, entre els que en José Expósito que podeu veure a la foto de vert, han colaborat amb que la cursa hagi estat un èxit novament i fent costat a la família Chamorro, sense la qual aquesta cursa no seria tant exitosa

Encara buscant situar-se per poder córrer amb una bona sortida

la meva cursa va estar situada en aquest entorn. No cal que digui que m’ho estava passant pipa, encara que poso cara de sèrio. Quina passada aquesta gent.

darrera d’en Joan Cot i davant d’en Sergio Expósito al darrer quilòmetre.

Darrers moments de la cursa ja rodant sol. De fet molt content tant pel temps, com per les sensacions

Entrant tranquil i mirant la millora respecte a l’any passat. Set segons menys: temps 18’14” en un 5000 , és per estar content com de fet estic

ja mes relaxats, amb un bon esmorzar i acompanyats per amics i companys d’entrenament, sense els quals la vida no seria igual. L’Alex, Paco, Toni i Oriol

I emportant-me aquest record d’una colla d’amistats retratats abans de sortir, amb els qui realment m’hi trobo degust

Gràcies a tothom i fins la propera.