13 juny 2013
Mossenaires passats per aigua
Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l’entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d’aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.
Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.
El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l’hem fet a l’inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada. El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l’agenda, posa-hi “Mossenajar amb bona gent” . 
Precís instant en el s’iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. 
La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono 
Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo 
Els nostres “Mossenaires Sabadellencs” Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d’aquest entorn meravellós 
Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l’esquerra amb ulleres l’Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi 
Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda “La Casa de la Pradera”, i ben bé que els capdavanters han d’atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d’avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. 
Quim, Eva i Fernando 
Joan, seguit per en Fernando 
Miquel, Maria i nous mossenaires 
Maria i nous mossenaires 
Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero 
Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva 
Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n’havia caigut una de bona 
Avui el nostre amic amb la Samarreta “Dale Caña”, va donant canya 
si, acabem de mullar-nos força 
Enrique Nilo, s’ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades 
En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència 
Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l’Anna Cos i la Maria
Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.
Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d’honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s’ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.
“Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l’atletisme coneixeu, sabent que m’agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d’aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d’una hora d’esport en molt bona companyia. A dia d’avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d’hora i mitja corrent per asfalt m’he adonat que lo meu és la muntanya i m’estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m’emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l’atletisme. Com m’agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. Ens veiem dissabte que ve.”
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
|
|
Comentaris tancats a Mossenaires passats per aigua
