blog d'en Pep

Poder anar amb per qui serà “la primera vegada” corrent a fer una “Mola” des de Terrassa, és un esdeveniment important. Per nosaltres els corredors de fons son habituals posar-nos reptes i un cop aconseguits et queda un record profund. En  Jordi Westermeyer fa poques setmanes quan hi vam anar amb en Toni, Climent i Quim, ja deia que en tenia ganes. Dons bé, sense esperar-s’ho el dia abans i mentre entrenàvem amb els Mossenaires li ho vaig proposar i per xarxa social fèiem públiques les nostres intencions per si algú s’ho volia afegir.

Surto casa i mentre el meu gps Garmin li costa agafar el senyal vaig cap a la Q8, benzinera coneguda, on m’espera pacientment en Wester. Hi arribo amb tres minuts de retard de l’hora prevista i em pregunto si el repte d’arribar a Can Palet a les 10:30 serà possible. Aquest repte no és que sigui important, tan sols que vols que el matí després sigui llarg per fer altres coses, com anar a dinar a casa dels pares per veure al meu germà i a la família.

També la idea és fer clavat el recorregut de cada vegada per poder-los comparar i per ensenyar una vegada i un altre a tothom els recorreguts que tan m’agraden.

He parlat pels descosits, ja que: què seria si no poguéssim petar la xerrada mentre correm ?

La riera, Matadepera, Can Torrella, fins al camí de la Matagalls, i per carrerS de la urbanització de Matadepera fins a Can Robert, pista i pel canal de l’Abella, Cova del Drac i arribar a dalt superant aquest repte. A poc d’arribar trobar-nos a l’Isaac Romero que també entrena per aquest entorn impressionant i a dalt veure la silueta d’en Ferran Sered mirant com arribem i just al sortir estar uns moments amb la Gemma Franco i la seva mare, que per dos dies seguits havia pujat al cim de la Mola.

Baixem amb en Ferran fins al lloc on ell anirà per un lloc més directe, per què tenia de ser a casa abans, i que ha estat un luxe poder anar al costat d’aquest muntanyenc experimentat.

En conclusió; avui era inevitable de posar-li al l’entrenament una nota elevada. Deu sobre deu i un agraïment especial a Wester, amb qui m’ha fet molta il·lusió de poder acompanyar a aquest repte, que segur que serà un més dels que vindran. Gràcies Wester, i al lector per interessar-se per nosaltres.

fotografies: Wester

A punt d’arribar al cim, coincidim amb en Isaac Romero, que també compartia sentiments per la muntanya que tant estimem

Però abans i quan tot just passem per Can Robert, on en Wester duu 8 qm . i jo poc més de 10,5, començarem a enfilar la pista de Can Robert

Després d’haver pujat el canal de l’Abella, què millor que retratar la cova del Drac

I amb un perfil inconfusible, veient en Ferran que hem pogut estar uns moments plegats gaudint d’un gran dia

I com dues bones amigues, mare i filla: la Gemma i sa mare, ens les trobem també dalt el cim. La mare ha pujat dos dies seguits. Ja sabem per què la Gemma és una atleta tan impressionant: la genètica i té molt a veure. Enhorabona a les dues i gràcies pel regal de retratar-vos al nostre costat.

http://connect.garmin.com/activity/298237784

He extret de el següent i que m’ha emocionat d’en Wester
Al Facebook en Wester ha publicat el següent

El proper mes de juny farà dos anys que vaig començar a córrer, recordo que durant els primers mesos vaig pensar que si un dia pogués pujar corrent des de casa a La Mola i tornar, hauria aconseguit una de les meves fites personals més importants. Era només qüestió de temps. Avui i gràcies al meu company i amic Pep, ho he aconseguit. A les 7:10 he sortit de casa cap a la benzinera Q8 on havia quedat amb el Pep. Ell, com sempre, ja porta uns quants quilòmetres des de casa seva a Can Palet. Junts hem enfilat riera amunt cap a Can Robert, hem agafat la Canal de l’Abella fins assolir el punt culminant de la ruta, La Mola. Després hem baixat una part del Camí dels Monjos i hem continuat per la Canal de les Bruixes fins a Can Robert, riera avall i de nou a casa. Total 21 quilòmetres, una mitja marató per mí i uns 30 qm pel Pep. Pel camí ens hem trobat a l’Isaac Romero, i a La Mola ens hem trobat amb el Ferran del Kñera, amb qui hem compartit una part del descens. Molt bones sensacions, m’ho he passat molt bé i no hem parat de xerrar pel camí. Gràcies Pep.

https://www.facebook.com/jordi.westermeyer
http://www.sports-tracker.com/#/workout/wester/440dij5l23cfcskr

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484

Un dia: dissabte. Una hora: les 08:00 Un objectiu: córrer Una distància: 10 qm. Un temps: 1 hora

I mentre tant ? Xerrem, gaudim de la natura, respirem oxigen més net i sobretot, sobretot: coneixem persones de diferents àmbits amb els que de ben segur aprendrem moltes coses. Ens il·lusionen, i parlem de passat i futur sobretot d’esport, però de tot una mica. Només per això, ja pensem important el nostre projecte. Avui el dia era maco per córrer i una bona colla s’aplegava entorn la masia de Torre Mossèn Homs. El circuit triat ha estat un dels habituals que discorre al voltant de Torrebonica i s’han fet progressius i hem aplicat aquella filosofia mossenaire característica: fer-nos costat els uns als altres Molt contents de que ens segueixis i agraïts i fins dissabte que ve que tornarem a fer allò que tant ens agrada: retrobar-nos de nou Do, Re, Mi, Fa, Sol a la primavera. Preparant el moment familiar i buscant als nous mossenaires, que per sort n’hi havien Instants abans de començar a córrer plegats amb en Fran en primer terme I en Fran ja en acció L’entorn de la masia és un lloc ideal per quedar per entrenar, tant avui com altres dies de la setmana Juan Carlos Amics nous, dels que prometem aprendre’ns els noms per què tots els conegueu Carlos ha tingut un bon ensurt amb aquesta fotografia En Mirabet sempre que pot es deixa veure al grup que tant estima Després de bastants mesos, hem pogut tornar a gaudir de la companyia d’en Jordi Portero, un gran atleta l’Eva al costat del Diego, que no falla mai I avui i al costat d’en Juan Carlos, s’estrenava un nou mossenaire: en Ricard Moliner, que juntament amb la seva muller, la Marta, regenten un botiga d’esports que us conviden a visitar i més ell que us pot fer un bon massatge s’hi convé a http://www.runparadis.com l’Alberto i en Joan, conversen entrenant. També son fixes al projecte i que tant ens il·lusiona Ara passem per sota un lloc molt bonic, de Torrebonica En Ricard que anava força endavant, i per l’esquera hi porta el nostre “Mossenaire d’honor” l’Albert i a la dreta en Casi I ara ja anem per davant de Torrebonica, amb aquesta bella estampa En Toni Fernández, al mig, ha fet tots els progressius a un gran ritme i a la fotografia esta situat al mig dels seus dos tiets, que li han posat difícil en els canvis, donat que han demostrat que estan ràpids i en forma. En Toni és qui per sort els ha donat a conèixer. I ara aquell moment familiar: la fotografia i en Rafael Atienza que agafa distrets des de dins del grup Fantàstic contrallum de dues campiones: en primer terme la Carme Ballesteros i darrera l’Anna Cos. Quin luxe ! En Casi ens va explicar un succés del que va ser testimoni que ens va desinflar una mica, però que va creure important explicar-lo Agenollat davant tots vosaltres, tot agraint la sort que tinc de poder entrenar amb gent tan magnífica Ara si que hi som tots, una mica distrets per l’explicació que ens va precedir i sobretot per l’ambient distès que es genera al grup on ens hi trobem bé Això, després de la calma ve la tempesta i ara toca fer algun progressiu per treure l’òxid de les articulacions I en Carmelo Luque, el tenim participatiu i més ara què és ja un habitual al grup Ricard Moliner, que segur que li heu donat motius per tornar. Les primeres vegades sempre costen, En Joan Molina i en Rafael Atienza en plena feina Cristina, Miguel i Albert I la sort de tenir amics sabadellencs que fan més gran el projecte i amb els que gracies a aquest invent i al fil on ens convoquem a corredors.cat , ens venen a fer costat Detallasso de l’Anna, exercint de “mossenaira”, anant a la cua a fer companyia els que venen. Una vegada estiguem tots agrupats, passarem a fer la carretereta que ens portarà fins l’entrada del Golf Prat Encara que no ens patrocinen, aquest bon home ens deixarà passar pacientment, m’heu de passar els noms, que estic a la fase de recordar.me. Sou fantàstics i ens ho passem bé amb vosaltres I després de molt de temps, a la dreta l’Andreu ha tornat, i va al costat de la Cris de l’Albert Mirabet, per sobre la via de Rodalies Juan, que és dels que ens fa bona propaganda del projecte Hi avui hem contribuït i us ho agraeixen a la promoció d’una molt bona cursa i gracies a la noia de la fotografia, els mossenaires formaran part de l’espot que volen fer de la cursa Mulla’t i corre i a la que si voleu us podeu apuntar si us fa gràcia córrer per dins el circuït de Catalunya i a més en solidaritat per una bona causa

Amb l’Isaac Otero que segur tots coneixeu de la Mitja Marató ciutat de Terrassa, que son precisament els que organitzen la cursa de Mulla’t i corre. Esperem que sigui un èxit de participació i això els hi desitgem els mossenaires

I avui, i tot i ser un recent vingut mossenaire, ha estat nomenat mossenaire d’honor i de la setmana, l’Albert de qui no en sabíem gran cosa, però que hores d’ara ja quan els veiem sabrem algun detall del seu currículum esportiu. Gràcies Albert i per molts anys vinguis a fer aquests projecte, que també´és el teu, d’entrenar en grup a l’estil mossenaire

Em dic Albert Valls i vaig néixer a Sabadell el 21 de Setembre del 1969. Sempre m’ha agradat l’esport, ja sigui seguir-lo com practicar-lo en tots els seus àmbits però de forma intermitent fins al 2008. L’atletisme sempre m’havia agradat molt, segui els Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa però d’una manera regular vaig començar a practicar el córrer a l’estiu de 2008, quan per l’aniversari de la meva filla vaig deixar de fumar i vaig començar a agafar l’hàbit regular. Des de llavors l’afició ha anat a més; ja fa molt de temps que les excuses que haig de buscar són per anar a córrer i no per deixar de fer-ho. Ho he integrat a la meva vida i és una faceta que sempre intento compatibilitzar amb la família, la feina i els amics. De fet, sóc una persona molt nerviosa i inquieta i el córrer m’ajuda molt com a vàlvula d’escapament davant les adversitats i pressions de l’àmbit professional sobretot. Per la meva feina, sovint haig de viatjar i sempre poso vambes i equipació a la maleta i el primer que miro als hotels és si aprop s’hi pot córrer (o com a mínim tenen cinta de córrer si hi ha gimnàs) Fins al 2008, havia fet alguna cursa del Corte Inglés (un parell) i alguna cursa popular de Sabadell i Castellar en alguna Festa Major. A partir del 2008, vaig tardar 7-8 mesos en apuntar-me a la primera cursa, després vingueren Bombers 2009,….i a finals d’any la 1ª Mitja Marató a Vilanova i entretant ja de forma freqüent curses de 10K, Muntanya,….Al Maig del 2010 la 1ª Marató a Empúries de la qual guardo el record de la foto emmarcada de l’entrada a meta amb la meva filla. Ara ja he corregut un bon grapat de curses, entre elles 8 maratons (3 de Barcelona), una Matagalls- Montserrat el 2011, i hauria de comptar les mitges, deu mils, i curses de muntanya i altres que porto fetes. El moment menys agraït va ser quan al 2012 vaig anar a Nova York per córrer la Marató i lamentablement el Sandy i les pressions polítiques ens van impedir córrer a un grapat de gent que estàvem allà. Córrer em serveix com a auto-disciplina, és una mostra a un mateix de determinació, millora l’autoconcepte que es té de si mateix, i en molts moments de defalliment, des-motivació o falta d’energia, ajuda a recuperar la tensió vital.

I ara un pas més formant part dels Entrenaments Mossenaires. Gràcies per la rebuda!!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484