11 abr. 2013
Projecte Mossenaire ben viu
Un dia: dissabte. Una hora: les 08:00 Un objectiu: córrer Una distància: 10 qm. Un temps: 1 hora
I mentre tant ? Xerrem, gaudim de la natura, respirem oxigen més net i sobretot, sobretot: coneixem persones de diferents àmbits amb els que de ben segur aprendrem moltes coses. Ens il·lusionen, i parlem de passat i futur sobretot d’esport, però de tot una mica. Només per això, ja pensem important el nostre projecte. Avui el dia era maco per córrer i una bona colla s’aplegava entorn la masia de Torre Mossèn Homs. El circuit triat ha estat un dels habituals que discorre al voltant de Torrebonica i s’han fet progressius i hem aplicat aquella filosofia mossenaire característica: fer-nos costat els uns als altres Molt contents de que ens segueixis i agraïts i fins dissabte que ve que tornarem a fer allò que tant ens agrada: retrobar-nos de nou 
Do, Re, Mi, Fa, Sol a la primavera. Preparant el moment familiar i buscant als nous mossenaires, que per sort n’hi havien 
Instants abans de començar a córrer plegats amb en Fran en primer terme 
I en Fran ja en acció 
L’entorn de la masia és un lloc ideal per quedar per entrenar, tant avui com altres dies de la setmana 
Juan Carlos 
Amics nous, dels que prometem aprendre’ns els noms per què tots els conegueu 
Carlos ha tingut un bon ensurt amb aquesta fotografia 
En Mirabet sempre que pot es deixa veure al grup que tant estima 
Després de bastants mesos, hem pogut tornar a gaudir de la companyia d’en Jordi Portero, un gran atleta 
l’Eva al costat del Diego, que no falla mai 
I avui i al costat d’en Juan Carlos, s’estrenava un nou mossenaire: en Ricard Moliner, que juntament amb la seva muller, la Marta, regenten un botiga d’esports que us conviden a visitar i més ell que us pot fer un bon massatge s’hi convé a http://www.runparadis.com 
l’Alberto i en Joan, conversen entrenant. També son fixes al projecte i que tant ens il·lusiona 
Ara passem per sota un lloc molt bonic, de Torrebonica 
En Ricard que anava força endavant, i per l’esquera hi porta el nostre “Mossenaire d’honor” l’Albert i a la dreta en Casi 
I ara ja anem per davant de Torrebonica, amb aquesta bella estampa 
En Toni Fernández, al mig, ha fet tots els progressius a un gran ritme i a la fotografia esta situat al mig dels seus dos tiets, que li han posat difícil en els canvis, donat que han demostrat que estan ràpids i en forma. En Toni és qui per sort els ha donat a conèixer. I ara aquell moment familiar: la fotografia i en Rafael Atienza que agafa distrets des de dins del grup 
Fantàstic contrallum de dues campiones: en primer terme la Carme Ballesteros i darrera l’Anna Cos. Quin luxe ! 
En Casi ens va explicar un succés del que va ser testimoni que ens va desinflar una mica, però que va creure important explicar-lo 
Agenollat davant tots vosaltres, tot agraint la sort que tinc de poder entrenar amb gent tan magnífica 
Ara si que hi som tots, una mica distrets per l’explicació que ens va precedir i sobretot per l’ambient distès que es genera al grup on ens hi trobem bé 
Això, després de la calma ve la tempesta i ara toca fer algun progressiu per treure l’òxid de les articulacions 
I en Carmelo Luque, el tenim participatiu i més ara què és ja un habitual al grup 
Ricard Moliner, que segur que li heu donat motius per tornar. Les primeres vegades sempre costen, 
En Joan Molina i en Rafael Atienza en plena feina 
Cristina, Miguel i Albert I la sort de tenir amics sabadellencs que fan més gran el projecte i amb els que gracies a aquest invent i al fil on ens convoquem a corredors.cat , ens venen a fer costat 
Detallasso de l’Anna, exercint de “mossenaira”, anant a la cua a fer companyia els que venen. 
Una vegada estiguem tots agrupats, passarem a fer la carretereta que ens portarà fins l’entrada del Golf Prat 
Encara que no ens patrocinen, aquest bon home ens deixarà passar pacientment, 
m’heu de passar els noms, que estic a la fase de recordar.me. Sou fantàstics i ens ho passem bé amb vosaltres 
I després de molt de temps, a la dreta l’Andreu ha tornat, i va al costat de la Cris de l’Albert 
Mirabet, per sobre la via de Rodalies 
Juan, que és dels que ens fa bona propaganda del projecte 
Hi avui hem contribuït i us ho agraeixen a la promoció d’una molt bona cursa i gracies a la noia de la fotografia, els mossenaires formaran part de l’espot que volen fer de la cursa Mulla’t i corre i a la que si voleu us podeu apuntar si us fa gràcia córrer per dins el circuït de Catalunya i a més en solidaritat per una bona causa
Amb l’Isaac Otero que segur tots coneixeu de la Mitja Marató ciutat de Terrassa, que son precisament els que organitzen la cursa de Mulla’t i corre. Esperem que sigui un èxit de participació i això els hi desitgem els mossenaires
I avui, i tot i ser un recent vingut mossenaire, ha estat nomenat mossenaire d’honor i de la setmana, l’Albert de qui no en sabíem gran cosa, però que hores d’ara ja quan els veiem sabrem algun detall del seu currículum esportiu. Gràcies Albert i per molts anys vinguis a fer aquests projecte, que també´és el teu, d’entrenar en grup a l’estil mossenaire
Em dic Albert Valls i vaig néixer a Sabadell el 21 de Setembre del 1969. Sempre m’ha agradat l’esport, ja sigui seguir-lo com practicar-lo en tots els seus àmbits però de forma intermitent fins al 2008. L’atletisme sempre m’havia agradat molt, segui els Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa però d’una manera regular vaig començar a practicar el córrer a l’estiu de 2008, quan per l’aniversari de la meva filla vaig deixar de fumar i vaig començar a agafar l’hàbit regular. Des de llavors l’afició ha anat a més; ja fa molt de temps que les excuses que haig de buscar són per anar a córrer i no per deixar de fer-ho. Ho he integrat a la meva vida i és una faceta que sempre intento compatibilitzar amb la família, la feina i els amics. De fet, sóc una persona molt nerviosa i inquieta i el córrer m’ajuda molt com a vàlvula d’escapament davant les adversitats i pressions de l’àmbit professional sobretot. Per la meva feina, sovint haig de viatjar i sempre poso vambes i equipació a la maleta i el primer que miro als hotels és si aprop s’hi pot córrer (o com a mínim tenen cinta de córrer si hi ha gimnàs) Fins al 2008, havia fet alguna cursa del Corte Inglés (un parell) i alguna cursa popular de Sabadell i Castellar en alguna Festa Major. A partir del 2008, vaig tardar 7-8 mesos en apuntar-me a la primera cursa, després vingueren Bombers 2009,….i a finals d’any la 1ª Mitja Marató a Vilanova i entretant ja de forma freqüent curses de 10K, Muntanya,….Al Maig del 2010 la 1ª Marató a Empúries de la qual guardo el record de la foto emmarcada de l’entrada a meta amb la meva filla. Ara ja he corregut un bon grapat de curses, entre elles 8 maratons (3 de Barcelona), una Matagalls- Montserrat el 2011, i hauria de comptar les mitges, deu mils, i curses de muntanya i altres que porto fetes. El moment menys agraït va ser quan al 2012 vaig anar a Nova York per córrer la Marató i lamentablement el Sandy i les pressions polítiques ens van impedir córrer a un grapat de gent que estàvem allà. Córrer em serveix com a auto-disciplina, és una mostra a un mateix de determinació, millora l’autoconcepte que es té de si mateix, i en molts moments de defalliment, des-motivació o falta d’energia, ajuda a recuperar la tensió vital.
I ara un pas més formant part dels Entrenaments Mossenaires. Gràcies per la rebuda!!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484
No hi ha resposta
