26 ag. 2012
Cursa Castellbisbal a 4’27” qm.
La cursa de Castellbisbal, de les que te aquell gust a poble, i t’hi trobés bé. En una època on hi ha tantes curses, n’hi han com aquesta que cultiven el plaer per l’esport, la trobada i la companyia i a més on no si fa negoci, no. De les que encara queden gratuïtes, sense oblidar aspectes bàsics com son les begudes i un record en forma de samarreta. L’havia fet fa una bona colla d’anys i passa pels mateixos llocs i acaba al cor del poble.
Vaig escalfar amb en Jordi i l’Àlex i vam trobar-nos amics, com en Martin i Josep, que a més m’animaven a fer un altre cursa maca, com la Palau Solità i Plegamans.
Vaig anat tota la cursa amb una de les persones que més aprecio de tots aquests anys en els que vaig decidir que córrer seria l’activitat esportiva de la meva vida: en Folch. Vam decidir de fer-la plegats i va ser com en els vells temps, quan havíem anat moltes vegades de la mateixa manera: en Folch te una filosofia del córrer que m’agrada i a més sempre fa costat als amics i en moments baixos, ara fa uns anys quan estava lesionat o fluix no em deixava sol. Guardo molts bons records de tots aquests anys que mentre diumenge corríem per Castellbisbal en venien al cap. El ritme mig va ésser a 4’27 el quilòmetre en una distància de 6,2 qms. i la calor va ser suportable; no oblidem que per l’època que es fa la xafogor és important.
Una cursa molt recomanable en un poble molt bonic i molt ben tractats per l’organització
He escalfat amb l’Alex i en Jordi Gallego, mentre esperàvem si trobava una inscripció, que al final ha pogut ser i ha pogut córrer amb el su nom i fer un carrerón, com l’Alex. Tots amb en Josep Antoni Folch, un gran referent i molt bona persona, i amb el que hem fet moltes curses plegats, i entrenaments-
Amb en Martin, que defensem el mateix club, l’Arec Terrassa, i que a més avui ens explicava les excel·lències de la cursa de Palau. A més un gran “Mossenaire”
Amb en Folch, personalment molt agraït d’haver pogut compartir de nou una cursa amb ell i diria que sempre vaig molt bé, donat que és un atleta que te un ritme constant amb el que si estàs bé vas molt agust. He rememorat moments, en silenci, al seu costat; encara que la cursa és molt curta
I la foto final, amb en Toni Del Moral, una amistat amb la que estic compartint un munt d’entrenaments, tant els dissabtes amb els http://mossenaires.tk com els dimarts amb els http://egaramossenaires.tk . Deia que la cursa l’havia endurit, fent un ritme alt. Un molt bon atleta.
Resumint, una conjunt de fets que ha fet una matinal ben aprofitada amb un bon ambient esportiu,amb amistats, en un bonic poble, tot i l’època calorosa en la que costa córrer. Us la recomano.
Les classificacions les podeu veure a: AQUÍ
—
|
|
|
|
|
|
|
|
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
||
..
No hi ha resposta
