Arxivar per juliol de 2012

27 jul. 2012


Pont del Petroli – caminant 12 qm.

Classificat com a General

Fer una caminada totalment plana i amb el mar com a paisatge predominant. Els Vallesans tenim la possibilitat combinar mar i muntanya, i només a pocs quilòmetres. Per això es pot dir que estem molt de sort.

Sabíem que era visitable el pont del petroli i ens ha sorprès molt gratament que un lloc que estava fa anys en desús ara pot ésser un atractiu turístic. De fet no ens sembla que el turisme sigui la part més important dels llocs per on hem passat: la barrera del tren a tocar de les platges, que allunya un xic a les poblacions. Imagino que al ser la primera línia de ferrocarril de l’estat, ja fa temps que ho sabíem.

La idea era aparcar a la rotonda de Montgat on ja alguna vegada he anat per fer tirades de marató. Fins a Badalona hi han 5 qms. i una vegada esmorzats, anar guardant records fotogràfics de la nostra estada a aquest pont curiós, diguem que “reciclat”.

Hem compartit el pas de vianants amb: caminadors, corredors, ciclistes, animals domèstics i alguna vegada ens sentíem estressats per tanta gent, però això no vol dir que ho recomano com una bona excursió.

Hem fet una passejada pel carrer més típicament comercial de Badalona i hem passat pel costat de l’Ajuntament. Tot plegat penso que val la pena, i si a més voleu fer una paradeta per banyar-vos, les platges estan ben cuidades. Hem vist també una de “nudista” . Sovintegen aquest servei de lavabos, per si aneu colla i us apreta alguna necessitat. Vol dir, que ja ho sabeu. Com és costum amenitzarem amb alguna fotografia per que us feu una idea de l’entorn. Des de Terrassa a Montgat s’hi va en poc més de mitja hora i si hi aneu d’hora d’aparcament n’hi trobareu.


El passeig de Badalona ofereix aquesta imatge un diumenge en ple juliol. Aquí dúiem caminats quatre i escaig quilòmetres

El passeig, on hi he passat inclús corrent una marató ara fa vint anys, el recordo igual. També en una prova de marxa que va fer la meva filla Elisabet en fa deu.

Objectiu, veure el pont del petroli amb la Marisol enfilada. I com no, el nostre inseparable gran amic: en Nuck

retratar-se per deixar constància

Veure prop Barcelona, amb la torre Agbar

Les conegudes 3 xemeneies de Sant Adrià

I el bon licor, de L’Anís del Mono. Als que l’hem provat, com jo mateix, ens encantava la seva dolçor, tot i que l’alcohol no és segurament tan bo per qui pretén festejar amb l’esport

Diferents vistes

Encara que només sigui una passarel·la que no duu enlloc, et permet “trepitjar” per sobre del mar

Anis del Mono, està clar

El dia un xic ennobulat, però si que agrada la visió del mar i la seva platja badalonina

No em podia perdre l’oportunitat d’estar retratat amb l’apreciat licor.

Un parell de monos.

Una estàtua de bronze presideix l’entrada al pont. Algún caco també li deu fer gràcia


bé, vist i aconsellat de venir a veure, tot caminant des de Montgat, per fer-ho més esportiu.


I per què no: passejar pel carrer més conegut de Badalona: Carrer del Mar

I ens vam fer una fotografia al costat d’una xurreria que quan era petit era portada per un tiet, el germà petit de la meva àvia Andalusa Severina, i on podíem inflar-nos de patates rosses, xurros, xuixos, cotnes: quin records tinc d’aquesta xurreria. Vaig aprendre com feien les patates i les tallaven: tota una experiència per un nen.

I a la casa consitorial, fitxant-nos en l’hora i en les banderes: quanta gent es fa mal per una bandera !!

Aquesta “caminada” te la particularitat de tenir moltes fonts d’aigua. De fet hi havia vingut a entrenar més d’una i dues vegades al 2007

I per aquí en menys de tres quilòmetres arribarem al cotxe, gaudint de les vistes al mar, i possiblement fa entristir la imatge de les indústries tèxtils abandonades

I a més, lavabos gratuïts al llarg de tota L’excursió, que evidentment vam provar

I una barqueta de pesca, petrificada: El terra emula l’aigua: molt ben trobat

Em fa molta gràcia, per no dir tristesa, com veure que ara les xemeneies d’un passat tèxtil gloriós ara esdevé monument,que segurament no serveix per res. Diria inclús que no tenen cap valor. Però com que faré enfadar als que les volen preservar, direm que com a mínim ens fan pensar i recordar als que les havíem vist fumejar i som fills de persones que gràcies al passat industrialitzat vam venir un dia a Catalunya i ara en canvi pensem en marxar-ne, per manca de feina.

Emportar-nos moments de l’excursió

restes d’una antiga fortificació, també com a mostra d’un passat, una mica més llunyà


Reposar una mic, ja prop del final de l’excursió

Com que procurem ensenyar-vos i obrir-nos a vosaltres amb les nostres excursions, i les podeu i si a més sou esportistes, us recomano i podeu aparcar a Montgat i anar fins a Badalona en 5 qm., completament plans. Si a més porteu el banyador, tindreu possibilitat de banyar-vos al mar o fer solàrium. Hi ha moltes dutxes i tot a poc més de mitja hora de Terrassa. Vol dir que si hi vas, ara et tocarà explicar-m’ho a mi. Gràcies per perdre’t pel blog.

Us penjo el track, per si és del vostre interès i si ho has llegit; “ego te absolvo” http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3119067

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Comentaris tancats a Pont del Petroli – caminant 12 qm.

25 jul. 2012


Fent allò que ens agrada: amistats

Classificat com a General

Recolzar anímicament a la gent que treballa apagant els focs que han fet una ferida a llocs que eren tan bonics de l’Empordà i que passaran molts anys abans no tornin a ésser com abans. El nostre condol als familiars de les víctimes, que hi han perdut la vida i lamentar que molta gent s’ha arruïnat per culpa de persones que tan els fa el que passi a la resta de la humanitat, provocant focs terribles. De part de tots nosaltres: molts ànims. També agrair tant als voluntaris com als professionals que lluiten per apagar tots els focs.La setmana passada molt prop d’aquí, també un voluntari de l’ADF, en Josep Salvador, va perdre la vida. Estem entristits per aquests fets.

I continuant amb la nostre vocació de projecte social esportiu dir, que vam ser quantitat i qualitat humana d’amics que cada setmana es disposen a fer una trobada amb entrenament inclòs. El propòsit era anar al torrent de Gotelles, però fer-ho fent algun canvi de ritme, per que tots quedem contents; tant els que anem a ritme constant com els que volen un xic de tralla. Aquesta tralla, servirà per posar-nos a prova i en general tothom està en un estat de forma impressionant.

Primer progressiu el que es fa paral·lel a la carretera de Matadepera-Sabadell. Al qm. 4 fem una bona fotografia, amb un munt de persones que ara, si, tots som mossenaires.

Com que ens permet estar reposat, ens servirà per proposar un segon canvi a una recta molt bona, fins a l’entrada on hi ha el museu d’eines agrícoles i l’ermita de Sant Vicenç, sense entrar, per no allargar massa l’entrenament.

Fem aquell corriol tant interessant que que ens torna a portar a Sant Julià de Verders, on ens havíem fet una bona fotografia de família i ara fem els descens per capellans, i cap al torrent fresc i humit on farem un bon traguinyol a la font de la Moreria i cap a camp base. Així encetem perfectament un dissabte de juliol irrepetible de 2012. Gràcies per tot i dissabte vinent t’esperem.


En Rafael Atienza te el bon costum de reflectir els que pugem corrent. En Carles López és el protagonista de la fotografia, tot pujant des de el barri del segle XX fins al camp base de Torre Mossèn Homs

I en David Gonzàlez, que en aquest moment encara no sabria que seria el Mossenaire de la setmana, i que ve expressament des de la veïna població de Viladecavalls, encara que havia aparcat el cotxe al carrer d’en Ramon i Cajal. Bona idea, si senyor.

Ara ben relaxats, l’estona de conversa prèvia a l’entrenament. Aquell que te facebook i twitter, pot saber aproximàdament el que els espera.






I toca l’arrencada a les 08:06 en punt sempre



En Carles Díez, ha tornat i ens fa il·lusió i el noi que va vestit de groc i pantaló blanc es diu Pasqual i s’estrenava per primera vegada de “mossenaire”

En David i en Toni que s’ho passen pipa fent els canvis i progressius que es proposaran més endavant

l’Enrique, ja un amic habitual cada setmana

l’Òscar, Juan i Pedro. En Pedro, que s’estrenava la setmana passada i que patíem que no s’ho hagués passat bé, hem tingut la sort de tornar a tenir la seva presència

Això si, un reagrupament fa que el grup rutlli, sense el qual ens disgregaríem i s’agraeix. La proposta d’anar enrere encara no la tenim ben assumida.




En David amb cara de satisfet

I amb en Carlos al davant, ens posem a punt per aviat fer el primer progressiu proposat.

El nostre podi particular del nostre progressiu: En Juan, David i Ruben les tres primeres posicions

Avui també s’estrenava a la trobada l’Oriol Fernàndez, què fa dies que tenia moltes ganes de venir. Sembla que també li agrada el projecte i estem contents de veure’l entre nosaltres. En Juan, per la dreta, com veieu, exercint de mossenaire, anant a la cerca dels que venen. En David, al fons també fent el mateix.

En Vicenç i en Marc, més relaxats arribant al nou reagrupament

Els Carlos

En Pau, al qui avui no parlarem de Sabadell; l’altre capital

Diego, Xavi Miquel (de Sant Quirze i Martin, que feia dies que no podia venir i que se’l veu molt bé.

Carles, Joan i Raúl

Bea, que ens agrada molt veure-la molt en forma al costat d’en Fran

L’Enrique, vigilant el terra que trepitja i molt seriós i posat

L’Oriol al costat d’en Jose, que va venir fa molt de temps i que avui repetia.


En Javi Colado al costat d’en Carles López

Vicenç, Marc i Carles

En Sebastián Chamorro, que al matí havia llegit que anàvem al torrent de Can Gotelles i que com que anava cansat, havia dubtat en venir. El nom simpàtic que li donen a aquest torrent és: el “Parque Jurásico”, i és que te un entorn molt salvatge i frondós

no ploris Andreu 😉

L’Idelfonso, que feina quatre dies que va anar a fer la duríssima prova de los Monegros de 119 quilòmetres amb un excel·lent temps de 20 h, la nostra enhorabona per part de tots Ilde !

L’Adrià amb en Pau.

En Pau content de trepitja terres Sabadellenques, que fa cent anys vam cedir l’antic poble de Sant Pere de Terrassa


I tancant el grup els mossenaires que han anat a buscar als que venir per darrera: Toni i David

El de la gorra no recordo el nom, però corre molt malament i se’l veu cansat

I a l’esquerra la gran sort de tenir per primera vegada la Sònia acompanyada pel seu marit en Hugo, que havia vingut també moltes vegades a engrandir el nostre projecte i a la dreta en Xavi Vilanova, de Sant Quirze

Seguit per en Juan

I també en Joan, amb gorra groga, seguit per Juan Estudillo i José Segura

I amb samarreta Mossenaire, l’Antonio que es consolida com habitual del grup

L’Antonio


I en Juan al costal d’en Dani

Juan

Javi, Carles i Carles

I ara el moment familiar, on posem tota la colla junta com a record d’un dia irrepetible




el de la gorra, fent una sessió d’hipnosi als amics, mmmmmm




El fotògraf, en Rafa ! gràcies !

En aquest progressiu llarg i en baixada, els capdavanter son els següents: Carles, David, Rubén, David i Toni


El nostre podi amb les sis primeres posicions

En Raúl ens seguia de prop


Òscar, Carlos i Martin





En David, seguit pel nou mossenaire, en Pasqual

I ara el fantàstic Torrent de Can Gotelles, que ens fa Montsenyejar



En Dani, que de vegades també entrenem els dimarts i dijous per l’Ègara


Javi

Lloc increïble i anar creuant el rierol


Joan fent equilibris

I la fantàstica font enmig de plantes que la Sònia ens diu que son “cua de cavall”, no apreciada per la gent que consumeix herba com infusió


En Joan Molina

En Pedro, que se li adivina una rialla. Gràcies per venir

I en DAvid, el nostre mossenaire de la setmana

En Xavi Miquel, que s’auto-anomena “enretirat” i que segueix en forma i amb la particularitat que en acabar van tota una colla a fer un bon esmorzar on aprofundeixen amb l’amistat del grup i fent plans de futur


Juan Estudillo, que després de ser operat torna a córrer

En Pau, que encara que el veieu tan bon jan, és un ultra-fondista molt fort i agosarat


jo, narinant !

Un luxe conèixer a l’Hugo que ens explica que ara ha tornat a posar-se a estudiar i que enguany ha aprovat el curs i al que felicitem

I amb la Sònia, la seva muller amb el que ens feia il·lusió tenir aquest record plegats. Ens deia que no estava acostumada a córrer 1h, i en canvi semblava ben bé que ho havia fet tota la vida.

En David al costat d’aquesta meravellosa font, que està en el lloc ideal, després del que ja portem, fer una bona refrescada a la font de la Moreria.

Endevinalla: qui és de cul ?

el menda lerenda

L’Oriol i en Raúl

En Juan



Fa una bona pila d’anys, i gràcies a la xarxa, corredors.cat i mossenhoms.be van fer créixer el conjunt d’amistats. De fet hi ha èpoques que érem gent de molts llocs, gràcies a que la gent tenia oportunitat de llegir-nos als dos fòrums. En David va venir moltes vegades i vam tenir oportunitat de saber la gran persona que és. El coneixíem just quan feia poc que era pare i hores d’ara som coneixedors de les grans fites que es marca i que aconsegueix, com la trailwalker, que ha guanyat un parell de vegades. És persona que a més treballa en una obra social, al costat de gent que em confessava una vegada que acabes estimant molt. A més, ara estic lligat a ell professionalment i li ho agraeixo molt.
Només dir, que gràcies a aquest projecte que tenim tots, he tingut la sort de saber que al mon hi han bones persones com ell i espero que tot li vagi bé a la vida que espero sigui ben llarga. Gràcies David


ens deia en David;

ei, gràcies per fer-me aquest oferiment aquesta setmana. Ben bé que ho teníem pendent !

Com a nom prefereixo que utilitzis els 2 cognoms ja que això de David Gonzàlez a seques no em prova… Millor David Gonzàlez Resbier així ma mare quedarà contenta

“Recordo farà uns 8 anys aparèixer per primer cop per Mossèn Homs, com no podia ser d’altra manera, arrossegat per un company. Vaig repetir varis cops de forma alternada i en pocs dies ja coneixia tothom, doncs érem màxim una trentena. El noi de la gorra vermella ja corria per allà, tot endreçant el grup i prenent instantànies com sempre ha fet. Fèiem força canvis de ritme i hi havia molta gent que tibaven fort amb facilitat, per després tornar enrere a buscar la cua del grup. Això em cridava l’atenció. Un dia no tant enllà, recordo que vem celebrar l’aniversari del Siscu, i en arribar als cotxes van obrir un maleter on a dins era ple de maduixes i cava per a celebrar-ho. També per aquella època recordo que em vaig fer amb una de les primeres samarretes de la sotana tan simpàtica que guardem a l’armari amb molta nostàlgia.

No vaig ser pas gaire regular, doncs sempre he preferit els entrenaments més matiners, una mica més llargs i amb desnivell. M’agradava però la idea d’acostar-hi els amics, i a cops, sortir des de casa tot aprofitant el matí com a tirada llarga prèvia a alguna marató. També els darrers anys ha estat un punt habitual de trobada de la gent que estem associats a la plataforma digital Corredors.cat , i que tant ha contribuït a que els dissabtes siguin multitudinaris. Farà uns 2 anys i mig, coincidint amb les festes de Nadal, recordo vem aconseguir el récord de mossenaires arribant a la seixantena de corredors i corredores ! Segurament ja és història, cosa que desconec. Cada any intento acostar-m’hi un o dos cops com a mínim, per saludar als pocs “veterans” i conèixer gent nova, però el fet d’anar a viure fa uns a Viladecavalls i de tenir canalla petita a casa m’ho complica força. Per qüestions professionals he mantingut contacte amb el noi de la gorra vermella, i també hem coincidit algun dimarts o dijous a l’Egara, on s’hi fan sortides a quarts de vuit tot l’any.

Pel que fa a mi, fa uns 20 que vaig començar a fer marxes de llarga distància amb la gent del Centre Excursionista de Terrassa d’on sóc soci, i amb el temps he anat abandonant després d’algun disgust l’esquí de muntanya i l’alpinisme, i m’he anat decantant per trotar i córrer. Al principi només feia marxes i amb els anys em vaig engrescar a fer mitges maratons i maratons d’asfalt i muntanya sobretot. De fet només entreno per muntanya, menys a l’hivern que acostumo a fer alguna sèrie amb els amics del poble, tot preparant el proper repte en asfalt. El que m’estimo més és fer ultra-distància, trobo que és com millor es sent i es coneix un mateix. De fet, tinc al cap desde fa anys que no ho deixaré fins que aconsegueixi acabar la UTMB (una volta non-stop que es fa cada any al massís del Mont Blanc, de 170 km.) I he de confessar que tinc una mania: no m’agrada repetir curses ni reptes.

El meu nick habitual és Eiger, fa una pila d’anys que el vaig triar quan vaig descobrir aquesta muntanya suïssa tot fent quatremils pels Alps. Tant em va captivar veure-la en directe, que vaig acabar posant-li de nom al meu gos també. Sóc blogaire, aficionat a les xarxes socials i treballo com a comercial en el tercer sector. I si em veieu pel carrer aneu amb compte no em confongueu amb el meu germà bessó !

Una abraçada mossenaire “

2 respostes

Anteriors »