19 ag. 2012
Cala Rustella a Cadaqués; a peu i tornar
Tossuts i una mica irresponsables, podríem ser qualificades les nostres fites esportives: com que la teníem prefixada i la Marisol guardava un molt bon record de l’anterior, ningú ens la va fe torça, ni tan sols totes les recomanacions per un dia que seria qualificat de molt calorós i sempre amb risc de moltes altres coses i menys adequat per fer el que preteníem. Anar de Roses a Cadaqués a peu, com ja havíem fet feia un parell d’anys. La particularitat, és que en aquella ocasió estiuejàvem, com tantes vegades, a Roses. Aquesta vegada estem de retallades i sortim en cotxe des de Terrassa, aparquem i comencem la nostra aventura pels fantàstics llocs. Prop del restaurant del Bulli d’en Ferran Adrià, ara tancat al públic, hi ha “la nostra cala” ; la cala Rustella. A aquesta cala hi hem anat un munt de vegades i és inigualable i a més de veritat.
Si, des d’aquest punt es tracta d’anar fent el camí ben marcat de ronda, amb el que vas gaudint de les vistes a la mar Mediterrània i de cales tranquil·les i amb poca gent, que conviden en tot moment a fer-te un bany en les seves aigües transparents. El fet de ser platges poc sorrenques, més aviat de roca i pedra, veus els fons marí i la transparència de les seves aigües. Ja a Cadaqués i a contra pronòstic, l’Oriol anava desitjant fer un bany i ho fem a un lloc on pràcticament sols i des d’una roca, on més tard dinaríem a l’ombre. Passejada pel poble, amb consumicions de begudes refrescants i preparar-nos per la tornada.
Els racons per molta gent desconeguts i ja de tornada, alleugerint el sufocant calor estival amb aturades a cales com la Jòncols i la Pelosa. A aquesta darrera, quan el sol ha desaparegut per l’oest i prop del cotxe, on ens esperava fruites i begudes que portem en les nostres habituals excursions.
Tret de que per fer una marxa com la nostra, és important tenir un condicionament esportiu per aguantar vint-i-cinc quilòmetres, distribuïts amb un matí i tarda. Al vespre, ja fosc, i amb la fresca, viatgem cap a Terrassa i a mitja nit la jornada queda vista per sentència: genial !!
és hora d’esmorzar i què millor que buscar un lloc enlairat com pot ésser el mirador del Puig-Rom
veure llocs molt apreciats per nosaltres com badia de Roses
mentre truquem a l’Eli i l’Anna, per saber si tot va bé
Amb brioxeria de Pa Fi de Roses, que coneixem sobrada-ment
moments de pensar en el que espera, vint i escaig quilòmetres en un dels dies més calorosos d’aquest estiu
a cala Montjoi fem una bona ruixada a en Nuck, que vagi fresc
el cami de Ronda, ens informa i segur que els camins de ronda son una bona alternativa per tenir contacte amb la natura.
Quan encara no teníem fills, per nosaltres el millor lloc per tenir contacte amb el mar era la Cala Montjoi, ara més coneguda pel restaurant d’en Ferran Adrià, El Bulli
i queda clar que son llocs on s’hi pot estar prou tranquils, als qui us agrada
Estar envoltat d’aquest paisatge ens agrada
a la pelosa ens hi hem banyat diverses vegades, i on gairebé totes les cales de la zona ens agraden
que d’un vegetal que punxa tant surtin flors tan boniques
I deixem la un altre cala, ens sembla que la de Pi de Roses,
Aviat la de Oca de Roses
I ara afrontarem una bona caminada en ple sol, però la vam fer: oh hi tant !
I ara baixem cap a la Jòncols
Si veieu a la muntanya del davant es veu el camí que tindrem de pujar per veure Cadaqués
Uff, pujadeta i caloreta: que bo ens anirà el bany a Cadaqués, encara que va ser més idea de l’Oriol, que ja veureu
Per tor arreu es nota que fa molts anys que la presència de civilitzacions antigues va fer estada i les restes son per a tot arreu i la història de Cadaqués és molt important, encara que ara se la coneix per la seva faceta turística
aneu seguint-nos ?
aprofitant la poca ombre
Un lloc molt ben cuidat el Mas Baltre
Restes d’edificacions recuperades amb pedra de l’entorn
I ja tenim Cadaqués i l’objectiu a tocar
La Marisol és tan bonassa que porta a en Nuck, el nostre amic can, amb la gorra posada i estalviant-li trossos de la caminada
No és una gran foto, però si que és el lloc on a més de banyar-nos sols, allà a l’ombreta vam dinar. Amb l’Oriol vam anar, com altres vegades, a la boia
Aquesta fotografia molt millor, oi ?
Identifiquem aviat on som, amb l’Església de Santa Maria
I recordar que el nom de Cadaqués anava molt unit a un dels nostres pintors més universals en Salvador Dalí , que vaig veure en persona quan tenia catorze anys i vam anar de viatge de final d’estudis amb l’escola Andersen Galdós i els alumnes de vuitè al Museu Dalí de Figueres on ell personalment donava instruccions.
Un tuçot de fusta ara monument: sincerament no se que és
Hidratant-nos i val a dir que ens vam veure una Xibeca i anàvem emboirats
Les dutxes, realment útils per en Nuck
Tornem a la dura realitat, la tornada i de pujada
aviat direm adéu a Cadaqués
Aquí vam reposar deu minuts, al Mas Baltre
Cala Jòncols en un racó on toca l’ombre, segona remullada del dia i amb l’Oriol anirem fins una plataforma plàstica de l’interior
L’Oriol va confessar passat uns dies, que te ganes de repetir la caminada
deixem la cala Jòncols
En un racó del camí, ens hem atipat de mores
I a la cala Pelosa, la darrera remullada de l’Oriol
La llum solar es va apagant i nosaltres estem arribant al final
Hem arribat, ara toca berenar i menjar fruita pel nostre viatge de tornada a Terrassa i com que nosaltres també fem el #novullpagar , però ho fem anant per carreteres nacionals, passant per Caldes de Malavella, Sils, Hostalric, Breda, sense presses però sense pauses.
Us posem el track només d’anada, fins el lloc on ens hem banyat, donat que el de tornada ha estat el mateix, i per dins del poble no te cap importància: només que hem anat al Valvi a buscar: Xibeca, patates, aigua i Cola.
Si t’ho has llegit, espero que t’hagi agradat i si la fas ens ho diguis.
Track Cala Rustella – Cadaqués
|
|
|
|
|
|
|
|
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
||
..
No hi ha resposta
