02 juny 2012
Excursió per Montserrat
Ara li hem trobat el gustet a les nostres muntanyes i avui tocava la mes coneguda arreu del món: Montserrat. Quants dies em pregunto tanta gent d’on surt i com és que sempre està tan atapeït l’entorn de la plaça. Ja sigui per religiositat, per patriotisme, pels valor simbòlics que representa i el que molts trobem més encisador. I el turisme, ara tant important per la nostra economia, i els badocs que van amb un oh a la boca: la sensació de llibertat que et dona la natura. No és dels llocs que es distingeixi per la solitud, almenys pels camins que tinc el costum d’anar. Estic segur que hi ha racons que molts pocs coneixen.
Una altre tema és l’esportiu: des de que el qui hi va a córrer, caminar fins el que fa escalada i imagino que molts altres esports, encara que ara fa anys que no es veuen ales delta, com abans, imagino que si fa algun torrent, i sempre hi ha qui fa les vies ferrades, que n’hi han de molt conegudes. Veus, aquesta vessant per mi és bastant desconeguda, pel temor a les alçades que tinc.
Nosaltres hem fet el clàssic de Monistrol al monestir i llavors hem continuat fins a Sant Joan, on desemboca el funicular i hem gaudit d’un munt de bones vistes, i ens hem quedat encantats, com sempre que aprofitem aquests entorns per gaudir de la natura i de una bona matinal.
Per compartir-ho de nou amb qui li agrada el que fem, unes fotografies que donen i perllonguen allò ja passat.
No se si per efectes de la crisi, però Monistrol semblava desèrtic, en part per què hi ha molt locals tancats. El que si vam poder comprar uns croissants per començar bé l’ascensió pel canal de l’Aigua.
Intentem veure d’aquesta font que està arraconada, que no raja gaire però que és molt bonica donar de veure a en Nuck
un monòlit víctima del gamberrisme
un bon lloc i bones vistes de Monistrol
Camí del canal de les Aigües i des d’on hi ha una estació elevadora d’aigua, que segurament abastirà als serveis de la muntanya
Just quan vam arribar uns grups acabaven les seves actuacions. Anaven vestits de formes tradicionals d’altres èpoques
i després d’una bona reposada, i una llimonada que dúiem gelada des de casa, continuarem la nostra marxa en direcció a Sant Joan
i a l’Ermita de Sant Miquel esmorzarem amb unes vistes magnífiques
ja ho havia dit
Nosaltres hi hem pujat a peu en poc més de tres quarts, però el turista ho fa amb funicular amb menys de deu minuts
Un lloc anomenat Ermita de Santa Anna, que s’ha d’imaginar més que no pas veure. Es veu que havia estat un lloc molt important, però no hi queda pràcticament res. Això si, explicacions n’hi ha
aquí que hi posa plaça de Santa Anna, és un punt on es pot anar a diferents destins, com pot ser l’ermita de Sant Benet, cap a Jeroni, o el que farem nosaltres de baixar al Monestir. El que fa gràcia és que hi sols veure turistes despitats que van amb sabatetes d’anar per la ciutat i porten una bona estona d’escalinata
Aquest punt és un racó molt conegut, que sempre m’ha agradat. És allò d’haver endolcit un lloc complicat i que ara s’hi puja com aquell que passeja per ciutat
I una xibeca a l’ombre, ben fresqueta: per recuperar
i el camí dels tres quarts, que molts coneixem. Llocs amb força pedres, però que es baixa bastant bé
I arribats a Monistrol, podem donar el diumenge com a ben aprofitat i hem alimentat, la vista, l’esperit i la panxa. Espero que un dia també facis aquesta excursió. Gràcies per llegir-t’ho i fins un altre.
No hi ha resposta
