19 abr. 2011
Gratificant trobada
Gratificant és dir poc. És genial encetar el dissabte envoltat de gent disposada a compartir amb tu una estona i en un marc incomparable, creat expressament per la primavera. Verds, flors, olors i una ruta que molts no saben abans de començar.
Avui es proposava un entrenament en el que sovintejarien canvis oberts a qui li vingués degust, encaminats a fer una mica més variada la trobada i fent que la gent millori la seva fortalesa i de passada es posi a prova. Com sabeu les sèries fan millorar. Son canvis que es poden fer o no, tenint en compte que no deixarem a ningú endarrerit: tant el que faci el canvi com el que no.
Ha vingut de nou en Pasqual, que feia prop d’un any que no el vèiem, que ens ha alegrat.
Tornàvem a tenir una bona representació de Mossenaires femenines, que ens pensàvem havíem espantat i com sempre diem, animeu a qui vulgueu a venir que l’entrenament és del tot vostre.
Doncs bé; qui em podria dir que tindria aquesta agradable sorpresa. En Joan Viñas, un psicòleg mossenarie i que li encanten tots els nostres projectes d’animar a la gent a córrer plegats, tant a nivell Mossenaire com Egarenc, va llegir un llibre i mentre ho feia pensava amb la meva modesta persona i ves per on, va anar a comprar un més per regalar-me’l, i li volia agrair públicament aquest gest i tan de bo aquest invent que portem entre tots pugui perdurar en el temps.
El llibre és “De Que Hablo Cuando Hablo De Correr” De Haruki Murakami, i m’està agradant l’obra d’aquest important novel·lista que quan es lleva es posa a córrer cada dia.
Moments previs
L’Agustin sempre de bon humor, feia dies que no venia per què està d’obres.
I engeguem amb el Pasqual al capdavant que feia molt temps que no venia. A l’esquerra en Manel que arrossega alguna molèstia física que esperem que ben aviat sigui història, i de verd en Josep, que ara ja podrà venir més sovint. El de la gorra vermella no sabem qui pot ser.
amb el mossenaire nou al mig
L’Albert i la Irene, a punt d’obrir un important portal del que aviat tindrem noticia
Carles i Juaquin, vells amics
En Pasqual rialler.
Joan, que a l’endemà s’apuntava a la cursa de La Llagosta amb molt bon temps
Roser i en Pep
En Toni, l’Emili, en Joan i l’Oriol
L’Anna, Jaume i Gemma
En Manel, amb molt de compte
En Valenzuela i en Carles
Travessem el torrent de la Betzuca
En David i en Toni
En Josep
Toni i David
En Kim ens portava en Jaume Armengol, que vam conèixer a la Mitja de Terrassa i son amics. Avui s’estrenava de Mossenaire
L’Albert amb l’Anna Cos, una atleta de molt nivell i gran Mossenaire. A tothom els hi explica el nostre projecte i fa venir a molts amics.
I l’Adrià: el Mossenaire més jove i que notem que s’està fent gran
[img][/img]
Què maco !!!
Posat seriós i un habitual mossenaire. Li agrada l’esport i prova moltes distàncies. Se’l veu molt metòdic i ens fa molta il·lusió que trobi en les nostres trobades motius suficients per repetir, i la prova ha estat avui que ens ha portat un amic. Entre tots fem gran la trobada. Moltes gràcies Kim. què és com li agrada que el coneguin els amics.
Deia en Kim; Hola amics, soc en Joaquim, aquest mes d’abril del 2011 faig 50 anys.
Sempre m’ ha agradat l’esport, veure’l i practicar-lo. De nen jugava a futbol nit i dia, a partir dels 20 anys vaig decidir canviar al ciclisme, pujar la Mata, Montserrat, Bracons, Caro, Fredes, Coll de Pal, Envalira, Tourmalet, Aubisque, La Croix de Fer, Galibier, Alpe D’huez….. son records inoblidables de la meva vida.
Ara fa 1 any i mig vaig caure, sense saber perquè, a la carretera de Castellar i en veure’m al mig de l’asfalt sol i ferit vaig donar gràcies perquè en aquell moment cap vehicle se m’hages emportat. No va costar gaire trobar unes sabatilles i un munt de bons amics per anar a córrer. Des del desembre del 2009 he participat en 8 curses de 10k.(Bombers 2011 43m.31s.), 9 mitges .(Granollers 2011 1h.42m.10s.), i 1 marató (BCN 2011 4h.05m.05s.), No cal dir que l’experiència de preparar i fer la marató ha sigut inoblidable.
D’ara en endavant, desitjo tenir salut i continuar venin per gaudir de la vostra companyia tot fent l’esport que tan ens agrada.
Avui es proposava un entrenament en el que sovintejarien canvis oberts a qui li vingués degust, encaminats a fer una mica més variada la trobada i fent que la gent millori la seva fortalesa i de passada es posi a prova. Com sabeu les sèries fan millorar. Son canvis que es poden fer o no, tenint en compte que no deixarem a ningú endarrerit: tant el que faci el canvi com el que no.
Ha vingut de nou en Pasqual, que feia prop d’un any que no el vèiem, que ens ha alegrat.
Tornàvem a tenir una bona representació de Mossenaires femenines, que ens pensàvem havíem espantat i com sempre diem, animeu a qui vulgueu a venir que l’entrenament és del tot vostre.
Doncs bé; qui em podria dir que tindria aquesta agradable sorpresa. En Joan Viñas, un psicòleg mossenarie i que li encanten tots els nostres projectes d’animar a la gent a córrer plegats, tant a nivell Mossenaire com Egarenc, va llegir un llibre i mentre ho feia pensava amb la meva modesta persona i ves per on, va anar a comprar un més per regalar-me’l, i li volia agrair públicament aquest gest i tan de bo aquest invent que portem entre tots pugui perdurar en el temps.El llibre és “De Que Hablo Cuando Hablo De Correr” De Haruki Murakami, i m’està agradant l’obra d’aquest important novel·lista que quan es lleva es posa a córrer cada dia.
Moments previs
L’Agustin sempre de bon humor, feia dies que no venia per què està d’obres.
I engeguem amb el Pasqual al capdavant que feia molt temps que no venia. A l’esquerra en Manel que arrossega alguna molèstia física que esperem que ben aviat sigui història, i de verd en Josep, que ara ja podrà venir més sovint. El de la gorra vermella no sabem qui pot ser.
amb el mossenaire nou al mig
L’Albert i la Irene, a punt d’obrir un important portal del que aviat tindrem noticia
Carles i Juaquin, vells amics
En Pasqual rialler.
Joan, que a l’endemà s’apuntava a la cursa de La Llagosta amb molt bon temps
Roser i en Pep
En Toni, l’Emili, en Joan i l’Oriol
L’Anna, Jaume i Gemma
En Manel, amb molt de compte
En Valenzuela i en Carles
Travessem el torrent de la Betzuca
En David i en Toni
En Josep
Toni i David
En Kim ens portava en Jaume Armengol, que vam conèixer a la Mitja de Terrassa i son amics. Avui s’estrenava de Mossenaire
L’Albert amb l’Anna Cos, una atleta de molt nivell i gran Mossenaire. A tothom els hi explica el nostre projecte i fa venir a molts amics.
I l’Adrià: el Mossenaire més jove i que notem que s’està fent gran
[img][/img]
Què maco !!!
Posat seriós i un habitual mossenaire. Li agrada l’esport i prova moltes distàncies. Se’l veu molt metòdic i ens fa molta il·lusió que trobi en les nostres trobades motius suficients per repetir, i la prova ha estat avui que ens ha portat un amic. Entre tots fem gran la trobada. Moltes gràcies Kim. què és com li agrada que el coneguin els amics.
Deia en Kim; Hola amics, soc en Joaquim, aquest mes d’abril del 2011 faig 50 anys.
Sempre m’ ha agradat l’esport, veure’l i practicar-lo. De nen jugava a futbol nit i dia, a partir dels 20 anys vaig decidir canviar al ciclisme, pujar la Mata, Montserrat, Bracons, Caro, Fredes, Coll de Pal, Envalira, Tourmalet, Aubisque, La Croix de Fer, Galibier, Alpe D’huez….. son records inoblidables de la meva vida.
Ara fa 1 any i mig vaig caure, sense saber perquè, a la carretera de Castellar i en veure’m al mig de l’asfalt sol i ferit vaig donar gràcies perquè en aquell moment cap vehicle se m’hages emportat. No va costar gaire trobar unes sabatilles i un munt de bons amics per anar a córrer. Des del desembre del 2009 he participat en 8 curses de 10k.(Bombers 2011 43m.31s.), 9 mitges .(Granollers 2011 1h.42m.10s.), i 1 marató (BCN 2011 4h.05m.05s.), No cal dir que l’experiència de preparar i fer la marató ha sigut inoblidable.
D’ara en endavant, desitjo tenir salut i continuar venin per gaudir de la vostra companyia tot fent l’esport que tan ens agrada.
Comentaris tancats a Gratificant trobada
