05 abr. 2011
Que bonica és la primavera si corres
Un veritable dia de primavera amb un entrenament força maco, amb un circuït que travessa corriols bonics, fonts, baixades i pujades i com a colofó aquest bon ambient. No ha arribat a deu quilòmetres. El recorregut una combinació de circuits que, en principi passàvem pel camí asfaltat de Can Bon Vilar, llavors per corriols que passem per camps on comencen a brotar les herbes fruit de les llavors que acabaran fent el de cada any: convertint-se en civada pel bestiar.
En primer lloc passem prop de la font de l’Argelaguet: un indret que sempre ens agrada. Baixem per la bifurcació que tant coneixem tots i es proposa el conegut canvi, que avui si ha estat seguit per un munt de mossenaires.
S’ha distribuït la teoria del bon mossenaire, que no és altre que ens fem tots costat i ens anem esperant per anar el màxim de junts, sobretot els encreuaments.
Travessem amb cura la carretera de Matadepera, a l’alçada del bosc de Can Deu i farem un tercer canvi. Ens hidratarem a l’àrea de lleure i de tornada fins al lloc de sortida, que ens dona nom com és la Masia de Torre Mossèn Homs, on ens farem la fotografia de recordatori, junt amb els amics que en comptes de venir a córrer han fet una bona opció, com és d’anar a caminar pels entorns una horeta.
Moltes gràcies a tots, de nou i dissabte hi tornarem per si t’hi animes.
En Pau, és aquella persona que sense fer soroll, tothom estima. Modest, i que aprecia qualsevol entrenament que culmini amb un bon esmorzar. L’anomena sessió tècnica o ST. Ell sap quina és la veritable capital del Vallès Occidental: però no desvetllarem aquest secret, per què el que més ens interessa és fer amics i dels bons.
En Fran observa com arribem els que anem corrent des de casa i portem ja uns quatre quilòmetres i arribem puntualment a la sortida
Moments en que estretim vincles. Avui tornava en Pedro Molina, que lluita amb la seva salut i l’hem vist fantàstic
Una bona engegada
Com li dèiem a en Carles a l’hora de la fotografia; molts dies anunciem mossenaires nous i llavors deixen de venir. Ell porta ja tres entrenaments, ens ha trobat a la xarxa i, encara que porta poc temps a la nostra ciutat, l’esport forma part de la seva vida.
Josep i Joan en primer terme
aquest sonat em sona
L’Antonio Blanco.
En Joan, que fa poc que ha estat un avi molt orgullós de ser-ho i ha fet una marató amb el seu fill tot dedicant-li al seu net.
El Jose i el Jose
En Jordi Garreta, un Pantaurell molt bo, ràpid i modest, encara que sempre arriba dels primers a les curses
En Valenzuela
Jose, seguit per en Kim
En Margarit i en Granados
En Carles i en Javi
En Fran, que l’endemà corria a Girona una cursa de 10 qm en poc més de 49 minuts.
l’Adrià no falla mai
Avui en Manolo anava queixos, estava un xic cansat i acompanyat d’en Ramon
Pau i Jordi
José Manuel i Pedro
i l’Anna, que junt amb la seva mare, la Rosa, ha estat la representació mossenaire femenina. Seguit per en Xavi Miquel
La Rosa Cos, mare de l’Anna i germana de l’Anna Cos
En Jordi Portero, mig amagat darrera, enguany a esclatat com a corredor de llargues distàncies, com la mitja de Terrassa on va fer una gran marca
I la característica dels mossenaires: esperar-nos. El bon mossenaire espera i recull a qui ve més endarrerit
Aquí en Pau ens anuncia que retorna caminant al camp base. Compatibilitza una estona corrent amb una altre caminant. Es un bon sistema per poder gaudir de la seva companyia. Aquí es veu la tècnica dels mossenaires: anem amunt i avall i si no veieu de blau en Manel Bernal.
En Carles ha accepta la proposta de canvi en pujada que sempre fem a aquest lloc, acabant en les primeres posicions
Aquí ha costat a tots una mica, per ser la primera pujadeta i accelerant.
per fer la fotografia és important donar-li a la tecla ON. oi Pep ?
Ara veig a en RAfa
En Rafael Atienza, ens regala cada setmana un munt de moments irrepetibles
El canvi de la recta de Can Deu només me l’ha aguantat en Carles López, jeje
i ara se’ns va a exercir de Mossenaire autèntic: gràcies Carles pel teu gran suport durant tants anys
Què faríem sense tots vosaltres, Joan i Jordi, i en Carles: fantàstic !!!
I a Sant Julià, un altre traguinyol
Observeu en Pau i en Jose, com amb el dit ens assenyalen la Lluna, em sembla que destacàvem que com a Sabadellencs febles i com els costa córrer, per tanta contaminació, etc. et.c, la fotografia la farem quan vinguin a caminar. Evidentment de dia no es veu la Lluna.
També ens preguntàvem que els hi hem fet a les noies que fa setmanes que ha baixat la seva companyia.
m’agrada !!
l’Antoni Gallardo enguany és l’any de descobrir-se com a corredor. Incansable esportista. El vaig conèixer per què col·laborava com a empresari de l’empresa Eledevall econòmicament en projectes associatius com l’Esplai Guadalhorce o l’Arec Terrassa. Sense oblidar que per les seves característiques físiques i joventut, te molt marge de millora atlètica i ens congratulem en comptar amb els seus savis consells, ja que a més investiga per millorar dia a dia.
És infatigable en tot el que es proposa, i a més coneix les noves tecnologies que aplica també als seus entrenaments. Moltes vegades ens brinda el circuit, gràcies al seu gps.
Vam animar-lo a fer la seva primera mitja marató, i ho va fer a Terrassa i es pot dir que em molt bona nota, per què va acabar amb bones sensacions i segueix molt animat: la prova és que a dia d’avui tots els dissabtes pugem corrent des de casa i sol acumular vint quilòmetres.
Puc parlar més d’ell, donat que com que els dissabtes pugem plegats, sempre aprens coses noves i a més te al cap un munt d’idees que esperem pugui posar a la pràctica al costat de tots els mossenaires. Gràcies per tot, Antoni.
Una nota; llegeixo el que m’envia l’Antoni una vegada he escrit el texte anterior, per què no m’influeixi massa i ara que l’he llegit em sento molt agraït per les teves paraules i agraeixo a l’esport l’oportunitat d’haver-te conegut i et desitjo tota mena d’èxits, Antoni.
L’Antoni deia el següent:
Ja feia dies que veia que em tocaria l´honor de ser mossenaire.
El problema és que jo no tinc currículum corredor.
Tot i això em considero algú al que li agrada l´esport en general i a més el cos m´ha demanat sempre practicar-ne.
De fet el que si he fet regularment els últims 5 anys és pàdel.
Dit això, apart de la mitja marató de Terrassa d´aquest any, feta en 1h 46m no tinc gaire més.
Jo diria que la meva trajectòria com a corredor afeccionat de veritat comença fa un any.
Passat de kilos i necessitat de millorar la meva forma física, per que a més m´ajuda molt a suportar l´stress de la feina, començo a córrer als matins.
Val a dir que l´únic que em donava forces per llevar-me a les 5h 45 m, quasi cada dia, era que així em trobava més fort per córrer per La Mola el diumenge. Això m´agrada, al mig de la natura, amb el canvi dels paisatges segons l´època de l´any, amb l´aire net… i baixar, que m´ho passo pipa saltant com les cabres pels camins.
I així anava fent fins que em trobo al Pep. Ja el coneixia d´abans però, ens retrobem per qüestions de feina i em torna a recordar les sortides del mossenaires de dissabte. I és clar, em convida a provar. Què us he de dir, ja el coneixeu… 😉
Aquí sí que va canviar tot un dissabte de setembre del 2.010 que començo a venir. L´ambient del grup, la forma de sortir a entrenar i sobretot el Pep em fan descobrir alguna cosa que mai havia sentit.
Córrer ja no és un peatge per mantenir-se al pes adequat i estar en forma. Poc a poc, gaudeixo fins i tot dels entrenaments solitaris a on vas reventat per lesions o per cansament.
Inclús diumenges em desperto a les 6 del matí, amb il.lusió per posar-me les sabatilles i sortir a trepitjar tota la terra i l´asfalt que pugui.
M´acostumo a les distàncies una mica més llargues. Amb molta por faig La Mitja, pensant que no l´acabaria. Ja no vinc en cotxe els dissabtes, surto des de casa per que… m´agrada córrer!.
Pràcticament no faig cap cursa. El temps que no tinc per a la família entre setmana l´he de trobar el cap de setmana. Ara estic pensant a fer Carros de Foc sol pel juliol. Al meu ritme i avia´m que pot sortir.
Així que em sento el més novell dels mossenaires. Tots sou gent amb experiència en curses, en ritmes, en temps per kilòmetre… Maratonians, ultrafondistes, duatletes, triatletes, orientació, curses de muntanya…
N´estic molt content de pertànyer al grup, d´apendre dels vostres comentaris i de gaudir de la qualitat humana que demostra qui té paciència amb els que no poden tant.
Però, i que ningú se m´ofengui, gràcies Pep, ets l´ànima del grup.
En el meu cas has estat qui m´ha mostrat aquest esport d´una manera desconeguda fins ara. Potser sense saber-ho m´has enganxat a una forma de viure que em fa sentir bé, fort i crec que més optimista.
Va per tu…
Comentaris tancats a Que bonica és la primavera si corres
