Arxivar per 13, gener de 2011

13 gen. 2011


Cros de Banyoles – del circuit Gironí

Classificat com a Competicions,General

Penúltim cros del circuit Gironí a l’Estany de Banyoles al Parc de la Draga.
Avui anava per primera vegada a córrer per un lloc idíl·lic. Més ben ambientat no podia estar. Envoltat de bells paisatges que aviat enyoraré donat que la temporada està a punt de tocar a la fi. Estic il·lusionat amb la meva desena posició que vaig festejant setmana darrera setmana. Conec visual-ment alguns dels veterans i se més o menys el lloc que puc ocupar. També se que tampoc puc jugar-me lesionar-me i hores d’ara he anat a tots ells i no tinc cap símptoma de lesió. És més, aquest proper diumenge debuto a la temporada amb mitja i ho faré a la meva ciutat, i el temor de patir algun cruiximent muscular el tinc.

Als primers compassos del cros, encara prop  de corredors que normalment sempre tinc al davant,  En aquest cas  duc en Francesc Torner i més avançat una nova amistat que vaig poder xerrar una bona estona,  (noi de groc) en Manel Anton. M’ha explicat coses molt interessants i una filosofia de vida que m’ha encantat. A més hes nascut el mateix any que jo.


el ritme final em va sortir a 3’46 el qm., i aquest companys de cursa van passar-me, encara que una bona estona vaig anar amb el xicot de lila, fins les darrers moments que no vaig gosar prémer l’accelerador

les vistes som impressionants. Un plaer córrer per aquests indrets.

amb aquest noi vam fer una bona estona i a més ens ajudàvem i van haver-hi detalls agradables i gentils.

algun revol ell anava per dins, algun altre hi anava jo. En algun lloc perillós, com ara unes tanques, ens avisàvem

en algun moment semblava que jo anava més ràpid, però aviat va trobar un amic de club i llavors vaig anar ja sol, per darrera d’ells dos. L’un era de la meva categoria i va entrar sis segons abans.

per passar per un lloc que hi havia un pont de fusta, van posar una catifa taronja, sobretot per qui duia sabatilles de claus, cosa que no vaig fer, precisament per aquest motiu. Hi havia un altre lloc igual en un altre punt.

ja quan vaig veure que duia força avantatge amb els que en venien darrera i sense voler disputar amb els del davant, vaig relaxar-me un xic, tot gaudint de per mi unes velocitats fora del comú en mi.

aquesta diferència era la que tenia i vaig conformar-me, donat que aquí quedaven poc més de dos-cents metres

La meva fotògrafa favorita, que avui m’ha acompanyat i que hem passat una jornada agradable acompanyats per en….

Nuck, que s’ho ha passat pipa i també s’ha fet un fart de córrer

I a més, ha lligat amb uns congèneres.

I el colofó, entrar el desè i recollir una medalleta de mans de les autoritats. Sempre és emocionant dur cap a casa un petit reconeixement, tot i ser un corredor tan modest i lentot, que al desè li donin aquesta distinció és molt gratificant

Us ben asseguro, amics que em llegiu, que des d’aquí dalt es veu tot molt bonic . l’home que tinc al costat és el que va onzè del circuit i que tan sols una vegada he entrat per davant i va ser al cros de Girona. És molt agradable, per què normalment tots ens donem les mans i ens felicitem i ens desitgem sort.

Ens hem menjat una boníssima botifarra a la brasa i hem begut una xocolata desfeta ben calenta, hem anat cap al cotxe i com cada setmana les mateixes carreteres de les darreres setmanes escoltant música i xerrant amb la Marisol, fins a casa que s’arriba a l’hora de dinar.

No se com explicar-ho. Tot i que, tots tenim problemes de molts tipus, com ara feina i coses per l’estil, això no vol dir que posar un ingredient com fer el circuit de  cros Gironí, fa que valgui la pena entrenar amb els amics entre-setmana i els dissabtes, per tenir una mica de forma per no fer-me mal i poder disputar aquesta mena de proves.

Ara veurem quan tornem a l’asfalt, que gairebé el tinc oblidat des d’abans de l’estiu i aquest diumenge tenim la mitja de Terrassa.

Algun dia d’aquest segurament posaran la classificació del cros i a manca d’una prova. A veure com anem.

Classificació del circuit

I el rei de la casa es posa a punt pel viatge de retorn cap a casa

En definitiva, una bona experiència novament que he volgut compartir amb tu, i que agraeixo hagis llegit.

Comentaris tancats a Cros de Banyoles – del circuit Gironí

13 gen. 2011


El primer entrenament de l’Any a Torre Mossèn Homs

Classificat com a General

Una fotografia que cerquem tradicionalment és la de l’Ajuntament de Matadepera. Llueix un rètol il·luminat que amb els bons desitjos de unes bones festes, que aquests dies son nombroses: des de la nit de Nadal fins el dia de Reis n’hi ha un munt.


Com es pot veure i tenint en compte que era el primer dia de l’any, ha estat un dia amb poca concurrència i hem fet un circuit similar al de la seetmana passada, però en comptes d’endinsar-nos per camps que possiblement estarien enfangats, em discorregut paral·lels a la riera de les Arenes fins el Polígon Industrial de Can Mir, i per la vorera fins a la rotonda de la Carretera de Castellar en poc més de deu quilòmetres.
La peculiaritat és que la segona part és de baixada i fa que esdevé fàcil.


Quan passem per Matadepera encara resta el rètol de la Marató de TV3 que enguany anava dedicada a les malalties medulars. Fins el dia trenta-ú de gener encara es poden fer aportacions per ajudar a subvencionar la seva investigació.


L’Ator, el bíguel mossenaire arriba dels primers a les cantonades. Avui en Carles, que surt d’una lesió al peu, ja sembla que està molt millor, del que ens alegrem


Els germans Expòsito, són habitual a les trobades i avui era un dia que es necessitava tenir-ne ganes, per ser un dia festiu. Com que treballen al seu negoci que obren tots els dissabtes, el Califòrnia Esports, no tenien tanta pressa per marxar per què no tenien d’obrir.


Estem fent un dels circuits que sovintegem al mig de la setmana quan entrenem els Egara-Mossenaires, en direcció Nord


En Pau,descobria per primera vegada la font de Can Roure i s’ha alegrat que aquest circuït l’hem homologat com a “Circuït Mossenaire”


Hem agafat un punt diferent per la fotografia, just a la zona d’aparcament de Can Roure. També venia la Isabel, que a més ens va dir que també havia corregut algun cros aquesta temporada


Hi havia moments que inclús s’ha caminat, just al quilòmetre cinquè del recorregut


Aquesta Masia de Cant Torrella ha estat recentment rehabilitada com a Restaurant; i de debò que fa molt bona pinta. Els entorns els han deixat molt ben cuidats, també.


En José Expòsito, ben envoltat de bones vistes a les nostra estimada Mola


Molts dissabtes, quan estem fent algun estirament, xerrada o el que sigui, el grupet que entrena en Lluís Maqueda s’atura per saludar-nos i parlar una mica amb nosaltres. Avui ens ha omplert de joia que al ser el primer dia de l’any, els components i deixebles de’n Lluís Maqueda han tingut aquesta deferència.


David Guarch, Lluís Maqueda, Carles Gonzàlez, Dani Guerra.
Penso que tots ells són com una pinya i podria dir que porten plegats un munt d’anys. N’hi ha molts més, que formen part d’aquest nucli d’amista, però tenint en compte que era dia ú i força d’hora, te molt de mèrit.
Estem molt contents de comptar amb la vostra amistat i fins sempre.

Comentaris tancats a El primer entrenament de l’Any a Torre Mossèn Homs