03 gen. 2011
Sant Silvestre Egarenca 2010
Les Curses de Sant Silvestre les he sovintejat durant anys, primer a la Sant Silvestre de Masnou que vaig anar molts anys i quan m’hi vaig estrenar amb aquest gust per les curses, sobretot a les que se’n alegren de veure’t. És un dir, que vaig a les que noto aquell bon sabor de bona gent i cursa amigable. Amb aquesta definició, i durant força anys he anat amb molt plaer a la Sant Silvestre de Manlleu, que a més es organitzada personalment per unes persones de les més autèntiques: la família Costa.
Animava a anar-hi als meus fills, a la meva dona, als meus amics. Durant anys hi hem anat i hem gaudit d’allò més.
Enguany i gràcies a la xarxa i a les trobades habituals i com que per la vella Ègara proliferen les colles, cosa que a molts com a mi ens omple de satisfacció. Els diumenges surten colles per tot arreu i quan no vaig a cap competició, m’hi apropo i sempre em sento ben acollit. També un amic de la xarxa, en Paco, va començar a fer-me veure un altre manera de viure l’atletisme. També cuida d’una forma apassionant un blog, on hi encabeix caricatures de tots els seus amics i escrits, anècdotes, informació i un munt de coses. A més, veient com entrena i els seus resultats a les curses, es pot qualificar d’atleta amb molt bones condicions per aquest esport. M’he vist publicat més d’una vegada, com és a la crònica de la Sant Silvestre i a més em deixa molt més bé del que em mereixo.
Doncs bé, una vegada posada aquesta introducció, i que he anat coneixent gent de l’entorn que a més i fent servir la xarxa social del facebook, es van posar un nom en pla cunyont: Nenazas Running. Això no vol dir, que sigui noies. Són bona gent que els agrada compartir experiències, curses, entrenaments, fotografies. Organitzen àpats i el millor de tot: llauren el terreny per fer profundes amistats, amb aquest fil que ens uneix com és: córrer.
Vaig posar-me el cap que aniria a fer la Sant Silvestre que per segon any es feia des de la Plaça de Can Roca, amb l´única condició de presentar-se a les sis de la tarda i recorre avingudes importants, el parc de Vallparadís i pulmó de la ciutat, la zona sanitària de Mútua de gran prestigi i el cor de la ciutat, com Plaça Vella amb la fotografia davant la Casa de la Vila.
Mentre corríem anàvem parlant amb molta gent, amb ganes de passar-ho bé, riure i xiular tot baixant la Font Vella.
Una vegada arribats de nou al punt de sortida, ens desitgem el millor pel proper any i ens queda aquell regust de que només per aquestes coses val la pena córrer.
Al fòrum vaig posar una referència que deia;
Us desitjo un bon any, i moltes gràcies per haver-me convidat.
La Sansi Egarenca Nenazas Running ha estat un èxit, també.Una jornada memorable la d’ ahir. M’he sentit en tot moment emocionat: córrer amb gent de tants clubs, independents, amics, i un llarg etcètera, pels carrers d’una gran ciutat com és Terrassa, amb molt bones vibracions i pels carrers del centre, on la gent es girava a mirar-nos i l’ensurt dels policies de l’Ajuntament quan ens hem fet la fotografia. De debò que vaig ser molt feliç. Per entendre’ns i com deveu entendre; l’esperit d’esperar-nos per arribar tots plegats.
fotografia mossenaire Idelfonso
també hi ha un munt de fotografies a;
Fotos de Paco Gómez
he penjat el recorregut al wikilok
Aquí podeu veure el circuït.
Molt encertat, i emocionant baixar totes les corredores i corredors per la Font Vella
i sobretot visiteu el blog de’n Paco, que només per ho bé que em deixa, i no se per què que estic que no hi quep.
Viernes 31/12/2010. 18 horas, puntualidad egarense.
http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/2011/01/2-san-silvestre-egarense-terrassa.html
No hi ha resposta
