07 març 2010
Marató de BCN 2010
Ha estat un dia genial. Veure tants i tants amics compartint el plaer i patiment alhora per ésser maratonià, que és un títol que es té i es torna a reivindicar; aquesta prova mítica que et porta al límit a moltes persones amb un objeciu comú: triomfar. Gent de molts llocs i que conec per sort de compartir diferents ambients que al llarg dels anys configuren el context on em bellugo.Bé, només em queda felicitar-vos a tots i mostrar als que he aconseguit retratar el vostres rostres d’alegria àdhuc en ple mur. He estat a la sortida, al quilòmetre catorze i al trenta-sis. Cal que us digui que m’he sentit molt feliç de saber que compartim el mateix esport, que ens fa ser una mica diferents i que a mi el que m’agrada és córrer i m’heu donat una sana enveja. Als amics que no us he retratat, disculpeu-me. Ara a reposar i a continuar maquinant el proper repte.
| MaratoBarcelona2010 | Consultal’Àlbum |
| Executala presentació de diapositives |
Comentaris tancats a Marató de BCN 2010
David se li cau la baba davant aquesta joia: l’Elsa El recorregut ens ha dut fins al bosca de Can deu, per llocs prou coneguts i amb les esperades típiques hem fet un entrenament molt interessant, amb una climatologia perfecte i un bon ambient incomparable. Un agraiment i dissabte us tornem a esperar i si fa dies que no vens, espabila que et trobem a faltar. 
Una recta agradable iel noidelabarba amb el seu pas decidit. 
Seguits de prop per l’Eugeni i en Vicenç 
En Lluis junior, després d’un parèntesi, torna a tenir bones sensacions. Ànims i aviat estaràs a tope. 
En Jaume en primer terme, seguit per tot el grup 
Aquest és un lloc bonic, Aquells arbres són com una illa enmig dels camps. En Marc, que ja és dels mossenaires més antics. 
L’Agustin pare i en Carles; dos grans atletes 
Fotografia en grup de record, amb molta gent estimada. 
Carles Salmeron i Jordi Garreta; aquesta setmana tenen tots dos la marató de Barcelona i ja tenen els deures fets. 
Ferran Galceran ens ha fet algun retoc i ens ha conduit el grup. Li desitgem que aviat torni a poder entrenar com a ell li agrada 
En Marc Roure, el nostre mossenaire de “Minyons”, no li agrada sortir a les fotografies: encara gaudeixo més de retrata’l. Per ell tot l’any màniga curta. 
Els germans Arévalo, amb l’entrenyable Antonio Blanco Un matí de dissabte, la Joi, que no coneixiem, estava tota preocupada al costat de Mossèn Homs pensativa d’on s’havia posat. Com que se que a tothom les primeres vegades els costa trobar amb qui anar, intento explicar com funciona el tema i no tan sols s’hi adapta, si no que ve sovint i no tan sols a entrenar, si no que fa curses locals i va perdent la por a les distàncies. És més, aquesta setmana celebrava haver realitzat la seva primera mitja marató de la vida. El seu temps 2h03′: perfecte !! Li desitgem tota mena d’èxits i li agraïm que ens ha enviat el seu currículum esportiu, que ens ha agradat molt. 
La Joi deia: Hola a tots i a totes: Sóc la Joi Casajuana. Vaig començar a córrer ara fa uns tres anys per culpa del meu fill petit, el Joel, de tretze anys, a qui li agrada molt participar a curses populars i sobretot al circuit de curses de Terrassa. Cada vegada que l’acompanyava veia l’ambient, i tot i que mai m’havia plantejat de córrer, em va començar a fer gràcia. Em vaig estrenar a la cursa de Matadepera i des de llavors he anat participant a gairebé totes les de Terrassa i a altres poblacions . Fa una setmana em vaig atrevir a fer la mitja de Gavà i penso que repetiré l’experiència, això sí, amb una mica més d’entrenament, que és el que em manca. M’agrada fer moltes coses, com per exemple ballar danses d’arreu del món i aprendre a tocar el violí quan ningú em sent, i això fa que moltes vegades no disposi de temps. Intento sortir a córrer un parell de cops per setmana però no sempre ho aconsegueixo. Ara fa uns mesos vaig conéixer els mossenaires. Algú me n’havia parlat i un dia em vaig atrevir a anar-hi sense conèixer a ningú. Em vaig presentar preguntant si era aquí on es trobava la gent que volia córrer i immediatament em vaig sentir acollida i gens extranya. Penso que és fantàstic que existeixi aquest grup i que per a molts anys!! 
