24 febr. 2010
Visita de l’Artur Mas a Terrassa
Com té per costum l’Artur Mas, l’hi agrada trepitjar territori i avui era a cals Egarencs, amb tot de visites programades i amb l’agenda condicionada per poder estar en contacte amb el màxim de col·lectius.
En Ricard, el nostre president de CDC, em convidava a anar a la seu del partit per rebre’l i poder-hi parlar. Bé, a mi no se’m dona gens bé parlar, i es millor escoltar. En canvi les fotografies ens proporcionen un bon record i se que son apreciades, miro de retratar l’ambient.
L’Artur somriu, i mira de saludar-nos a tots i buscant les mirades, buscant complicitats. Sol mirar com si et conegués i imagino que li agradaria coneix-se’ns a més d’un, potser a mi no, o per què no. Me l’enduria a córrer, segur.
Li demanen signar al llibre d’honor i se li regala un de Terrassa.
Ens anima i diu paraules per seguir treballant pel futur. Es presta a tot.
Us poso unes quantes fotografies, dels diferents moments.
Com sabeu, tinc mentalitat esportiva i un dels molts motius pels que m’agrada ser dins del CDC és per què hi ha persones que ens entenen als esportistes, una mica, i principalment en Rull i se que l’Artur li agraden també. De fet, l’esport té la capacitat de trencar murs. M’he apropat més i he passat de simpatitzant a militant, per què un dia vaig escriure a l’Artur, precisament tot dient-li que no m’agradava que s’anés dient que s’havia guanyat, quan el que guanya és el que sap sumar: em va contestar personalment i de retruc ara m’hi trobo molt bé amb gent que pensa molt com jo. en temes de societat. També quan vaig conèixer en Rull, que tot i tenir una capacitat de treball com pocs, t’hi pots apropar i t’hi sents bé. També, amb molta gent que hi colabora i que tinc la sort de compartir bons moments de debat d’idees. Bé, jo no xerro gaire, però aprenc molt i il·lusiona poder treballar pels demés, sense esperar res a canvi o si: un mon millor.
No hi ha resposta
