24
febr.
2010
Pep Moliner
Com té per costum l’Artur Mas, l’hi agrada trepitjar territori i avui era a cals Egarencs, amb tot de visites programades i amb l’agenda condicionada per poder estar en contacte amb el màxim de col·lectius.
En Ricard, el nostre president de CDC, em convidava a anar a la seu del partit per rebre’l i poder-hi parlar. Bé, a mi no se’m dona gens bé parlar, i es millor escoltar. En canvi les fotografies ens proporcionen un bon record i se que son apreciades, miro de retratar l’ambient.
L’Artur somriu, i mira de saludar-nos a tots i buscant les mirades, buscant complicitats. Sol mirar com si et conegués i imagino que li agradaria coneix-se’ns a més d’un, potser a mi no, o per què no. Me l’enduria a córrer, segur.
Li demanen signar al llibre d’honor i se li regala un de Terrassa.
Ens anima i diu paraules per seguir treballant pel futur. Es presta a tot.
Us poso unes quantes fotografies, dels diferents moments.
Com sabeu, tinc mentalitat esportiva i un dels molts motius pels que m’agrada ser dins del CDC és per què hi ha persones que ens entenen als esportistes, una mica, i principalment en Rull i se que l’Artur li agraden també. De fet, l’esport té la capacitat de trencar murs. M’he apropat més i he passat de simpatitzant a militant, per què un dia vaig escriure a l’Artur, precisament tot dient-li que no m’agradava que s’anés dient que s’havia guanyat, quan el que guanya és el que sap sumar: em va contestar personalment i de retruc ara m’hi trobo molt bé amb gent que pensa molt com jo. en temes de societat. També quan vaig conèixer en Rull, que tot i tenir una capacitat de treball com pocs, t’hi pots apropar i t’hi sents bé. També, amb molta gent que hi colabora i que tinc la sort de compartir bons moments de debat d’idees. Bé, jo no xerro gaire, però aprenc molt i il·lusiona poder treballar pels demés, sense esperar res a canvi o si: un mon millor.
24
febr.
2010
Pep Moliner
Tot el que ve a continuació no és fet meu, si no d’un bon amic que li vaig demanar i penso que va quedar magnífic !!
Gràcies Carles
dèia:
Al mirar per la finestra no t’ho creies. Un dia esplèndid, ni rastre dels nuvols, res de pluja,
el cel net, net de veritat i que preveia un matí maco maco.
Els mossenaires van arribant com formiguetes de mica en mica i es que es notava que el calendari de
curses apreta i els corredors s’han de preparar bè. Decidit el cami a seguir i que no ens voliem
enfangar, tot un classic desprès de les pluges, comencem el trajecte direcció l’hospital.Els camins
estan fenomenals gairebè sense bassals i anem fent via. L’Antonio ha sigut un acompanyant fidel a
l unica xicota de la colla d’avui, la Najoua. Els mès forts van i venen i ès que dòna gust veure la
gent tan forta. El “Casi” tenia una molèstia que no el deixava anar tan bè com sempre i s’el veia
patir una mica. Ja pujant del golf ens hem trobat un grupet de corredors, un d’ells el “Guime”,
anaven de baixada i a mig camí. El sol ens ha acompanyat durant tota l’estona i aixo es reflectia
en el bon ambient hi ha hagut en tot moment.i les fotos
http://picasaweb.google.es/carleslh/MossenHoms20_02_2010?authkey=Gv1sRgCJKJ4Jb3qJjxxAE#  
|
|
Pep Moliner |
 Publicat: Dl Feb 22, 2010 12:07 pm Assumpte: |
 |
|
| Crec, sense temor de exagerat, que és un dels documents fotogràfics més ben fets des de que es fa reportatge setmanal i tot gràcies a en Carles López i els mossenaires que ens vam tenir la sort de tenir dissabte per terres mossenaires.Carles, ets genial i en saps un munt. M’ha encantat tot el reportatge. Ha quedat perfecte.Gràcies per dedicar-te i per la feinada que et vaig buscar i la seriositat que manifestes.
Molt content i sembla com si hi hagués anat gràcies a tu. Aquestes coses m’animen molt a creure en que el projecte és de tots i per tots i espero que duri molt de temps, encara que algun dia algú de nosaltres no hi pugui anar.
Està envoltat de gent i de molt bona gent, s’ho val. |
|
Si voleu posar res al fòrum o veur’el
Fòrum de l’entrenament
