28 des. 2009
Les Castellasses i La Mola
Va ser una proposta interessant, vaig creure i com així va ésser, anar al migdia del dia vint-i-quatre a la Mola, tot passant per llocs per mi desconeguts.
El dia abans en Xavi feia la proposta, per anar-hi amb en Robert i en Pau i aviat m’hi vaig apuntar.
Arribo amb prou temps al lloc de trobada i a l’hora no hi havia ningú i la pluja era incessant i anava a més. Tenia dubtes de si m’havien dit que si plovia s’anul·lava, però aviat apareix a tota pastilla en Pau, dient que en Robert està venint i que Xavi està encallat a l’autopista. A més, al matí al fòrum mossenaire hi penjava un avís al que responia l’Alex i també va venir.
Posats en matèria i tocant l’una del migdia, sortim des de Can Robert i per dreceres conegudes, fins a Can Poble, alternant el caminar principalment, amb el córrer i no sabria dir ben bé on, ja anem per un camí per a mí desconegut i que, tot i divertit, es podia un perdre. En Pau ens fa tocar l’agulla de les Castellasses.
Aquestes fotografies estan a la xarxa. Hi havia poca visibilitat i s’endevinav que hi havia aquesta agulla.
Llavors passem per una baumes fantàstiques
i imagino que es tenia, en algun moment de veure aquesta bonica imatge que no vaig veure en cap moment, vol dir que hi haurem de tornar, no Xavi, Pau, Robert. Alex i tothom que vulgui ???? eh ??
Tornem endarrera, i de vegades no encertem per pocs metres el camí. El pas aeri que tant m’havia preocupat, gràcies a un filferret es feia molt fàcil i ara en Xavi feia broma, amb el que ens esperava: la canal de l’elefant. Uff, sona feixuc. O, però que divertit. Jo al darrera tot veient com se’n sortien. Després passem per sota unes baumes i cap al Saüc i Canal del Cavall. Aquí en Pau fa un joc de peus que per poc es trenca coll i barres. Però res, tan sols enfangat fins les celles.
Molta cuixa a l’aire però aquest Sabadellecs de Vilafranca i Castellar, estan pelats de fred, je !.
Fotografia d’una companyia que recordaré. oH i tant !!
A dalt la Mola, ens mengem els entrepans, cerveses i altres caldos. Ens fem unes quantes fotografies de record i baixem per camins prou coneguts. Això si, sovintegen converses molt agradables i que et fan adonar que has encertat amb la companyia i el lloc triat. Gràcies.
Ja havent menjat ens diposarem al descens
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=677724
No hi ha resposta
