09 des. 2009
Setmana Especial
Per mi un altre dia memorable;
Aquesta setmana ens va deixar l’àvia Severina, que estava molt malalta i que per nosaltres ha estat com una mare. El meu fill, que se l’estimava molt, estava molt trist i ensupit i ell mateix va dir-me: “per distreure’m vindré a Mossèn Homs”. Em va fer feliç d’allò més i com que li calia material per córrer ens vàrem posar a treballar el tema per poder tenir una bona estrena, com aixi va ésser.
Com altres setmanes, sembla que la familia mossenaire no pot parar de créixer i a banda de tots els amics que tenim la sort de fer aquest entranyable entrenament, es suma que en venen de nous. Els uns per casualitat, per que ho han vist a algun lloc i d’altres de la ma dels seus amics, que els hi expliquen les virtuds d’aquesta trobada.
Com que el que més interessa i més al primera part, és no perdre a ningú del grup, anem per llocs prou coneguts per tothom i fem una de les soritdes més habituals tot envoltant la Residència d’avis per la vorera i baixant al torrent de la Betzuca i amb algun punt on tots fem pinya i el bon mossenaire va a cercar a aquell que ve a un ritme volgut i que no se’ l deixa per res.
Envoltem uns camps magnífics, ara en perill per les properes obres, fins a la font de l’Argelaguet que passem de llarg i fins l’encreuament, on farem, on un cop tots hi som, un primer canvi de ritme accelerat molt seguit per forces mossenaries i tot seguit un segon canvi que jo li dic de torre a torre i on en Joaquin Izquierdo em preguntava on era la Torre. És cert. No hi havia torre: vaja. Jo que li deia el circuit de les Torres.
Llavors pugem per lloc de conrreu, vorejant l’hípica i arribats prop de l’entrada, fem un descents fins al capdavall del camp de golf, i que també prop d’ell anirem amb una pujadeta fina fins el lloc acordat per fer la fotografia, on en Vicenç veu el lloc ideal per immortalitzar el moment.
Vull tornar a destacar que “el bon mossenaire, sempre espera”, però no parat, je, je… que quan arriben al punt s’aprofita per fer la xerradeta: eiiii !! però això ho trobo fantàtic.
A partir d’aquí, via lliure: duien 7,3 qm. plegats i la darrera part de l’entrenament es deixa tornar a gust de tothom, fins el camp base, tot seguint pel camí que ens fa endivinar l’entorn del Golf del Prat.
Un dia per recordar i molt emotiu per tot plegat.
Amb unes llums impressionants i un entorn ara en perill de desaparació
Gemma, tota contenta
Camp hípica
El bon mossenaire, va amunt i avall; els veieu quiets allà dalt de tot ? uiiiiiiii
Joi, seguit de prop pel seu marit en Jordi i Juan (s’estrenava de mossenaire)
Moments d’asfalt, amb en Carles i en José Antonio
Mossenaires en el moment més familiar. Senya-lo al meu fill: l’Oriol
L’Oriol: un gran nou mossenaire. A veure si s’anima a anar venint. Va ser la primera vegada que corria 10 qm., tot i que plegats ja hem fet marxes més llargues. S’ho va passar molt bé-
Tota la colla per sobre el pont del tren. Davant una nova mossenaire (no tinc el nom)
Es nota que son molt bons amics,
Una mica borrosos. L’Antonio Gil i un company
Tot fent estiraments
La Gemma amb una nova mossenaire,
Em sembla que es diu Manolo Rodríguez i és un crack, que a més organitza la milla de Sant Vicenç a favor de les malalties poc conegudes, del dissabte que ve i en paralel a TV3
Carles, va venir ara fa una colla d’anys i l’imatge característica és el mocador al cap i la seva elegància en el vestir. no ?
Quan no el coneixia gaire, recordo que ens preguntava quines espardenyes li aconsellavem, com podia millorar tot entrenant, com podia fer per millorar i un llarg etcètera, Doncs bé, es presenta a línia de sortida de la Mitja de Granollers i sense haver-ne fet cap: 1h25 Amb això estava dit tot: ens vam començar a conèixer i aviat es va veure que era un senderista expert, que no tenia per costum dedicar-se a córrer, però en canvi si que a proves de reconeguda duresa, com la Núria-Queralt, Matagalls, Montserrat- Reus i moltes més proves d’aquest tall, les feia amb moltes garanties i realitzant-les amb els més ràpids. Tot un exemple de fortalesa física i mental.
Hores d’ara, prepara tot tipus de proves, tant de muntanya com maratons, que també fa i a banda d’alguna lesió que a patit, continua gaudint com el que més de tot aquest món atlètic que ens envolta.
Comentaris tancats a Setmana Especial
