16 maig 2009
Correm feliços plegats
Dissabte una festa. Gent de vinguts de molts llocs per entrenar plegats.
Avui era un dia que prometia per passar una bona estona. Com cada setmana, nous mossenaires. Si la setmana passada teníem en Miquel i David, ara era en Carles i un nou David. Ja sabeu que pel fet de venir un sol dia, ja sou “mossenaires”, paraula acunyat pel 6q, ara lesionat i al que esperem es recuperi aviat.
Era per aprofitar anar per camins amples i baixem en direcció a Torrebonica, tot girant abans per un lloc frondós i esplanada interessant que ens porta al torrent de la Betzuca per trobar el camí del golf, un cop passat aquest. Re-agrupaments i cap a les dues torres. Algun amic fa al canvi i ara pugem per la vorera sorrosa, fins la rotonda de l’hípica. Aquí baixem fins el rierol, per enfilar-nos pel pujolet, quatre camins i pujada en direcció a l’Argelaguet.
Fotografia familiar al nostre racó favorit, poca gent prova el aigua i ara, per camins i companyies agradables, anem retornant cap al camp base. Balanç més que positiu; jo diria genial trobar tanta gent agradable per metre quadrat.
Baixant cap a Torrebonica
Deixem el camí ample per agafar el corriol
Els guardians de la rera-guarda
Dues grans atletes amb gran converses
cadascú amb el seu pensament: aquí s’havien passat de llarg del camí, jeje
Primer pas pel torrent de la Betzuca
Parella d’inseparables
Tot un estil de córrer elegant
Baixem a la vorera
La Rosa escurça anant per allà
Ningú passa el rierol nedant
Fent equilibris
Moment de relax: l’aigua ens la mirem
Tot un senyor al mig del camí. Ep. ep, ep. Ha tallat ?
Tot hi estar lesionat, en Carles ens ve a veure. Esperem ràpida recuperació
En Rül forma part de tots nosaltres i és el que entenem com “fora de sèrie”. És més a l’endemà d’aquesta fotografia va quedar primer d’una marxa al Montseny i una setmana abans a una marxa molt dura ha estat segon, darrera d’en Paris Canals, un mite per molt corredors entre ells jo.
Bé molts dissabtes i ens hem conegut gràcies l’es-k-mot, un grup molt exitós de corredors.cat.
No soc qui per destacar les seves virtuts, però d’aparença modesta, per tot el que fa ja us dic que té molt mèrit i que s’adapta a tots els terrenys, tant asfalt fent maratons, mitges, com muntanya amb marxes d’allò més fermes. Gràcies per donar-nos l’oportunitat d’entrenar al teu costat.
Us recomano el seu recentment estrenat blog, per saber més coses d’ell.
Comentaris tancats a Correm feliços plegats
