Arxivar per 1, maig de 2009

01 maig 2009


Corrent al cros d’Artés

Classificat com a General

Anar per llocs nous, a curses tan ben organitzades, per recorreguts plens de natura i tot molt ben posat, i el tracte que reps: per mi el millor.
He pogut saludar a dos amics mossenaires, en Josep, que ve sovint amb l’Antoni a entrenar els dissabtes. També en Joan Simón, que des de fa molts anys que mantenim la salutació; és de Santpedor i va fent maratons de fa una bona colla d’anys.
El pitjor, ja quan he sortit del cotxe he notat que tinc una molèstia preocupant, que quan començo a escalfar noto més i ja mentre es disputava la cursa acuso sobre-manera. Un dolor, una punxada que no em deixa fer la passa com voldria i la sensació que va més. Això m’ha fet anar molt prudent, tot i que les molèsties eren intenses.
Tots els quilòmetres estaven posats i segons el meu gps, estaven molt ben posats. He fet el primer 5000 a ritme de 5’05, que per lo malament que estava corrent, n’estava prou content. A més, la primera part era de fina pujada.

Camins atractius

Notava molèsties a l’adductor, que em van fer anar malament

Intento dominar a les baixades, no massa bé. Em passa molta gent

lloc bonics, gent peculiar


mitja riatlla

La Teresa, companya d’un dels meus clubs “Penya 100 D.Catalan”, té un gran cor, et tots els sentits. La recordo fa anys quan feia el 100 de pista de Terrassa i portava cigrons amb una bossa, i cada volta en posava un dins un pot i quan acaba mirava si n’hi havien dos-cents cinquanta, que volia dir que havia fet tota la distància.

En Robert el tinc vist des de que vaig començar a córrer curses populars. És una persona molt agradable i cordial. Sempre va amb grans barbes, que és una de les característiques físiques que no passa desapercebuda. És el marit de la Teresa i una vegada vaig estar a casa seva fent el dinar anual de la Penya. A la pujada a la Mola de Nadal, sempre el podreu veure i és de Manresa.


Per aquí bé en Josep, de groc. Una mossenaire que ve els dissabtes.

el seu amic que vaig conèixer, just aquest dia.

Josep, en pujadeta

Va fer una gran cursa en Josep

No la conec, però és del Terrarunners

Patint,

em van passar tots

Comentaris tancats a Corrent al cros d’Artés

01 maig 2009


Corrent al cros d’Artés

Classificat com a General

Anar per llocs nous, a curses tan ben organitzades, per recorreguts plens de natura i tot molt ben posat, i el tracte que reps: per mi el millor.
He pogut saludar a dos amics mossenaires, en Josep, que ve sovint amb l’Antoni a entrenar els dissabtes. També en Joan Simón, que des de fa molts anys que mantenim la salutació; és de Santpedor i va fent maratons de fa una bona colla d’anys.
El pitjor, ja quan he sortit del cotxe he notat que tinc una molèstia preocupant, que quan començo a escalfar noto més i ja mentre es disputava la cursa acuso sobre-manera. Un dolor, una punxada que no em deixa fer la passa com voldria i la sensació que va més. Això m’ha fet anar molt prudent, tot i que les molèsties eren intenses.
Tots els quilòmetres estaven posats i segons el meu gps, estaven molt ben posats. He fet el primer 5000 a ritme de 5’05, que per lo malament que estava corrent, n’estava prou content. A més, la primera part era de fina pujada.

Camins atractius

Notava molèsties a l’adductor, que em van fer anar malament

Intento dominar a les baixades, no massa bé. Em passa molta gent

lloc bonics, gent peculiar


mitja riatlla

La Teresa, companya d’un dels meus clubs “Penya 100 D.Catalan”, té un gran cor, et tots els sentits. La recordo fa anys quan feia el 100 de pista de Terrassa i portava cigrons amb una bossa, i cada volta en posava un dins un pot i quan acaba mirava si n’hi havien dos-cents cinquanta, que volia dir que havia fet tota la distància.

En Robert el tinc vist des de que vaig començar a córrer curses populars. És una persona molt agradable i cordial. Sempre va amb grans barbes, que és una de les característiques físiques que no passa desapercebuda. És el marit de la Teresa i una vegada vaig estar a casa seva fent el dinar anual de la Penya. A la pujada a la Mola de Nadal, sempre el podreu veure i és de Manresa.


Per aquí bé en Josep, de groc. Una mossenaire que ve els dissabtes.

el seu amic que vaig conèixer, just aquest dia.

Josep, en pujadeta

Va fer una gran cursa en Josep

No la conec, però és del Terrarunners

Patint,

em van passar tots

Comentaris tancats a Corrent al cros d’Artés