02 maig 2009
Munt de Colors
Setmana pletòrica de colors i d’amics d’entrenar plegats pels entorns d’aquesta bonica masia. Al veure aquest cel tan blau ens les prometíem amb molta gent, com ve caracteritzant la trobada ja clàssica entre nosaltres tots els dissabtes de l’any.
Com he dit abans, l’atmosfera neta i la claredat molt agradable per contemplar els camps amb els colors verds tan intensos amb tan bones companyies.
La preocupació radicava en trobar un circuit equilibrat i que a més fos bonic i va ser el que vam innovar fa unes setmanes, el que ens durà baixant pel circuït del costat del golf fins la torre elèctrica. Avui no he pogut animar el canvi per unes molèsties que arrossego, però molts amics l’han fet, com és tradició. En Vicenç ha recordat perfectament per on passaven els camins i s’ha arribat a la font de Castellarnau. Tot seguit hem trepitjat un xic d’asfalt, passant per davant dels antic instituts Arrahona i Egara, ara seu dels mossos d’esquadra. Pujadeta per darrera la mancomunitat i prop (crec) del consell comarcal i aquí la part divertida. Un fangueig de debò on he rigut per dins i per fora. Ara adjuntaré fotografies il·lustratives. A partir d’ara na fent i tornada per l’estació antiga de renfe de Torrebonica.
El grup ha estat divers: de sortida un dels dos grups ha anat a fer una mica més suau, creiem i nosaltres el que he esmentat.
Agraïment a tots vosaltres per mantenir la flama de la trobada i fins aviat.
En Manel ara sempre ens porta el seu petit amic, moltes vegades enfilat
Després de molts dies, ens torna en Josep, una mica en baixa forma. Esperem l’evolució positiva.
El canvi de les torres, que he vist en aquesta ocasió des de la rereguarda
El com ens esperem els mossenaires. Això ens fa especials: aquesta generositat amb els amics.
A punt de situar-nos
També fem una mica d’asfalt i en pujada
Natatxa, molt convençuda i forta, seguida de prop de’n Manel i el seu petit amic
Aquí només ho veu clar en Joan Carles que agafa la directe. En José Carlos i en Carlos, giren cua
Identifiqueu aquest trasero i espardenyes pesades ?
Un toll de res, agafat pel costat
Un home que coneix tan de món i sempre ens regala la seva presència des de la Garriga, també buscant el camí eixut
Quina meravella
Josep ja més animat de cara amunt
Yves, vingut des de la Garriga. Un amic mossenaire que té un currículum atlètic d’allò més bonic. Per exemple l’ultratrail del Montblanc, de 180 quilòmetres que enguany tornarà a repetir al costat de’n Massaguer
El Bisbalenc de la Garriga, Massaguer, i el Sant Quirzenc en Xavi Vilanova
Teresa, Manel, Pep, Andrés, Josep Massaguer, Xavi Vilanova i Natatxa, Josep Salvia i Yves
L’Agustí parlant a contrallum
Joan Carles, parlant a contrallum
En Dani, parlant a contrallum
Aquí es barregen amics dels dos grups, caminadors i corredors, amb la masia de Mossèn Homs amb la magnífica presència de gent vinguda de tot arreu.
Teresa, Josep, Mari Pau, Xavi Papell, Dolors, Esteve, Natatxa, Josep, Yves
Andrés, Joaquín, Anna Cos, Xavi, Pau, Xavi Miquel
Un altre sense cable
Aquí el fotògraf és l’Yves i jo l’afegit, escoltant el sempre bon jan de’n Xavi Miquel
En Jordi Mangot és el pioner de moltes coses. Persona que ha fet molt per l’atletisme popular de Terrassa. Va portar el cent de pista a Can Jofresa i vet a qui que casualment tenim en Manel Murillo, que ha estat quatre vegades campió d’Espanya, així com subcampió europeu i ha participat amb diferent sort en un total de quaranta-tres competicions de cent quilòmetres i moltes altres maratons. Tots dos, autèntic mites del nostre esport ultra-fondista.
Xavi Vilanova, va venir per sort per coneixements de fòrums com el de corredors.cat i és un autèntic apassionat d’aquest esport. FA tot tipus de proves, des de caminades junt amb la seva muller, com curses d’ultrafons i maratons. Bé expressament des de Sant Quirze on moltes dies fa una convocatòria per qui vulgui per pujar la serra de Galliners, que té la sort de tenir al costat de la seva localitat. És una sort poder compartir estones amb ell.
No hi ha resposta
