28 març 2009
Fem el clàssic – 10 qms. tot xerrant
Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d’anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n’hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d’arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d’aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.
Després d’un any, la Mari Pau s’atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit “clàssic”
Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font
En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l’Emilio
Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel
L’Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se’n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L’Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l’ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.
No hi ha resposta
