14 febr. 2009
Estrena de circuit fins a Castell Arnau
Soc sincer si de vegades intento ser original i sé que no ho aconsegueixo i tot i així m’hi esforço.
Fer un circuit nou, haver-lo preparat i esperar que a tothom li vaig prou bé com per quedar un bon record, penso que és complicat. Anar a una font d’aigua fresca a mig camí, una fotografia en un entorn prou bonic i que saps que algun dia pot ser només un record per culpa de la industrialització i l’urbanisme; que us he de dir. Que almenys podem compartir-ho mentre correm, amb gent que ens agrada, tot petant la xerrada i alguns patint més que altres, com la Marta que feia dies que no es provava i sembla que ha estat llarg per ella.
Ha estat fantàstic que des de Viladecavalls hagi vingut la Montse Mazorriaga i a més tota la colla de magnífiques que entrenen habitualment juntes, avui ens hagin vingut a entrenar plegades, com la Juani, Pili, .
Bé, baixant cinc quilòmetres fins un àrea de pic-ni de Castell Arnau, prop de la carretera de Sabadell i passant per davant dels Mossos, la Mancomunitat i el Consell Comarcal, per tornar a enfilar un camí que d’entrada ens ofereix una panoràmica de la nostra estimada Mola, amb una Masia que encara no li tenim el nom, i amb un dia de llums més properes a les primavera que a l’hivern, amb algun canvi oportú per fer bategar aquest muscle que nosaltres no deixem adormir.
Retornem pel camí paral·lel al golf, anem veient que encara queda algun pi tombat pels efectes de fa tres setmanes del vent.
Abans del primer re-agrupament, tots prou contents
Passant el torrent de la Betzuca, que portava una mica d’aigua. La Marta, Montse, Rosa, Juani, Pili, amic Lluis, i Lluis junior
A veure si ens passen el nom de l’amic, que jo tinc una memòria tocada. Els Lluisos tancant la colla
Ple canvi, Jose Antoni, Agustin, Juan Carlos en primer terme
Dolors i Casi, Josep Mari i Jaume, Jordi i Albert
Quatre amigues: Marta, Pili, Montse i Juani
En Carles bebent un aigua ben fresca i bona
Entorn bonic
La Montse d’ençà la conec no deixa de sorprendre’m. Té una capacitat atlètica que vaig descobrir ja fa temps. Enguany a Sant Climent va acabar amb un bon esprint i a la Matagalls-Granollers, per pujades llarguíssimes, un fred d’impressió i vam fer una excel·lent prova de quaranta quilòmetres. Ara està molt il·lusionada en portar molts projectes atlètics, junt amb el seu marit en Bernat i els seus fills: l’Arnau i l’Olivia. L’Arnau és un fora de sèrie. L’any passat vam fer una caminada llarguíssima i va aguantar com el que més, a part que fa atletisme i és molt competitiu. Molts d’èxits per tots quatre
No hi ha resposta
