26 gen. 2009
Can Palet – La Mata
Sembla que no tinguem res més que fer, però aprofitar el cap de setmana per anar a córrer, significa molt. Treure’t la mandra i tenir la natura prop, tot i més d’un m’ha renyat per haver anat a entrenar per una carretera amb poca vorera o gairebé gens. La carretera de Talamanca m’agrada des de ben jove, quan amb un troç de ferro que li deia bicicleta anava fins a Coll d’Estenalles, li diem la Mata, i un cop arribar allí a uns vuit-cents-metres sobre el nivell del mar, et deixaves anar direcció a casa, amb poques pedalades i baixant a tota castanya. M’ho passava diví.Ara, d’ençà no hi pujo en bicicleta, alguna vegada i vaig tot corrent, com ahir que hi anava també amb un aparell d’aquests que et diuen la distància exacte, un gps. Vaig pujar molt content de tenir tanta informació al meu abast i escoltant música, concretament Flash fm. A casa em marcava tres-cents i a dalt vuit-cents quaranta. Déu n’hi do. Vaig estirar una mica prenent el sol, em begué mitja botelleta de aquarius de taronja, una barreta energètica i tornada avall. Mentre pujava vaig adonar-me de la quantitat de coneguts que vas veient dins dels cotxes: l’Eugeni Guarch que aparcava a Torre de L’Àngel per fer camins.Unes cabretes que se li van escapar al pastor, també. De fet jo que no soc massa de camp, quan veig aquestes bestioles amb els banyots recargolats, no les tinc totes. Quan el vaig veure al bon home amb la resta del ramat, li vaig comentar. Es va desesperar una mica. Estàvem al costat del Mas de la Barata i els animalons un quilòmetre i mig més avall. Bé, una matinal que vaig córrer a un promig de sis minuts per quiòmetre i em van sortir 32,39 quiòmetres i 3h06′ de temps invertit. Molt content.
No hi ha resposta
