Arxivar per 3, gener de 2009

03 gen. 2009


La Nostra Sant Silvestre Manlleuenca

Classificat com a General

Mancaven encara uns dies per decidir-se per les curses a fer, i tot i tenir la Sant Silvestre Manlleuenca (la sansi dels Costa), com a cursa preferent, ens trobàvem que enmig dels menjars familiars, i ens volíem donar un parèntesi després d’una pila d’anys d’anar-hi, sempre amb bons records. Ves per on, l’Oriol ens diu que li faria il•lusió fer-la i: dit i fet. No tinc un no, per anar a fer una cursa i més quan hi van degust.
Sortim direcció a Manlleu, tot vigilant de que no ens passés com fa dos anys a que el GPS ens va fer travessar Vic. Els vuitanta cinc que separen casa nostra de casa els Costa, no son res, pensant ho bé que ens ho passarem.
Posats a explicar i ara que ens refiem tant de les màquines, vaig posar i em va fer gràcia: carrer de l’Amistat. Aquest és paral•lel a l’Avinguda Roma, que és on es desenvolupa any rera any el feliç esdeveniment.
Amb prou temps, anem a recollir el pitrall, on el fill de la Rosa Maria i en Josep, que duia l’ermilla reflectant al revés i ens va fer gràcia, ens diu “ja heu mirat la llista”; i és que ho fan perfecte. Busques el teu nom i el número i et donen el pitrall. Com a una de les millors Sant Silvestre i la més antiga, fins el més petit detall. La Rosa Maria fent de reportera. Els dic als de casa, anem a saluda’ls, per què son com de família, després de tants d’anys de trobar-nos per qualsevol raconet de Catalunya en la cursa més inesperada.
Per sort veiem uns amics, com en Joan Massachs i la Nuria Ruiz, que venen des de la primera edició. En Joan ha fet les vint-i-dues. Fem una xerradeta; recordem que la Núria ja hi portava a la seva neboda, que ara és tota una senyora; i jo renovo per la Penya 100 un any més. Soc de quatre associacions atlètiques, però aquesta és especial. Una gent amb una estimació immensa per l’ultrafons i de la que enorgulleixo de pertànyer.
Bé, parlant de la cursa: ens anuncien que enguany havíem augmentat les barrers de turrons, però que com que no s’esperàven tanta gent, podria ben bé passar que al final manqués alguna. Crec que no va passar, però motivava més per córrer. Una barra Manlleuenca no pot mancar al costat del raïm que ens pendrem més tard davant del televisor i la torre agbar amb el Molina de debò i el de Polònia.
Surto enmig de la gentada, i encara que costa agafar un ritme pel munt de gent, després de mig quilòmetre ja vaig a una bona velocitat de creuer. Una volta curta i tres de llargues per completar els 4.800 metres i buscant amb la mirada la complicitat de la Marisol cada cop que ens creuem. Passo meta fregant els dinou minuts, una mica més lent que fa anys, tot i que al darrer havia anat al costat de la Marisol. Travesso meta, recullo barra, els dono als nens i vaig a fer els darrers metres tots dos i, unes fotografies; torno a xerrar amb en Joan i la Núria i cap a casa. Un bon balanç i una any més content de fer la darrera cursa de l’any a Cals Costa.






Comentaris tancats a La Nostra Sant Silvestre Manlleuenca

03 gen. 2009


Primera mossenejada de l’Any

Classificat com a General

Primer dissabte de l’any i primeres alegries. Pensava, com li deia a en Pere, que
avui seriem pocs. De fet d’un temps ençà, som una gran colla. Per mi és enriquidor
poder anar ampliant la quantitat d’amics que gràcies a aquest invent dels dissabtes
anem confluint per aquests indrets. El que vinc a dir moltes vegades, que és més
mèrit vostre que no pas meu. Jo faig les fotografies per encomanar aquest plaer
a gent, com tu que em llegeixes, per què ho visquis des de casa i si pots un dia
ens visitis. Un clar exemple ha estat en Josep, que la setmana passada s’estrenava
i avui ja ha dut a dos bons amics, que alhora que son mossenaires. Per cert que
no en sé els noms. Sembla que tornaran. A la fotografia son els dos amics de més
a la dreta, al costat de’n Josep que va de groc.
Avui també venia des de Viladecavalls en Bernat, que mica en mica va afinant
aquest potencial que porta i que gaudeix d’allò més de tot aquest mon del córrer.
Venia amb la intenció de conèixer com anar al bosc de Can Deu, donat que no
sap encara com arribar-hi. Ah, avui feia de guia en Vicenç: el circuït triat, molt
bonic i variat i permet gaudir de l’entorn i d’algun canvi. També, quan venim per
aquí ens trobem un grupet, que sol venir en Miquel de Sabadell i que alguna
vegada hem retratat i compartir estona. També venia l’amic de patiment del Casi,
en Mariano. És el bon home que riu de vermell i mocador al cap blau.
I, l’altre dia mentre llegia la crònica de la Mari Pau i veia les fotografies de la
Dolors, vaig veure un nou mossenaire que no podia entendre com havia vingut
a parar aquí. De fet, la pròpia Mari Pau el va fer participar a la brillant juguesca
que cada any amb gran estimació per tots nosaltres, prepara : la Sant Silvestre
Underground de Mossèn Homs.
Llegeixo la crònica i no penso que aquest home que descriu pugui ser el meu
admirat conegut de fa molts anys i dels primers que em donaven consells en el
mon de les curses de 100 quilòmetres: en Manel Murillo. De fet havia tornat per
vosaltres, que el vau fer molt feliç i si, té moltes històries per explicar. Avui, creia
important que fos el mossenaire de la setmana, encara que no ho podrà lluir per
que es veu que no fa servir massa internet. L’invent nostre ens proporciona aquest
luxe d’esdeveniments enriquidors. Si no fos per coses com aquestes, no valdria
la pena trobar-se metòdicament tots els dissabtes de la vida a les vuit de mati per
fer un entrenament plegats.
També en José Carlos, que ha passat una temporada una mica malament per
temes de salut, se’l veia bé, i li pregava estigués bé de cara la primavera, quan
canviïn l’hora per tornar als entrenaments d’entre-setmana pels voltants de l’Ègara.
Bé, de tots tinc alguna història i segur que us estic avorrint, per la qual cosa, me
la guardo per la setmana que ve que segur que tornem a tenir molt bones
companyies.
Ah, el circuït: Golf, hípica, torrent de la Betzuca, font Argelaguet. Gairebé no vam
enfangar-nos, excepte al creuar el torrent.


En Pere, que més tard allargaria el seu entrenament fins a 6 h.,

fins la Mola-Castellsapera i no sé quantes coses més


L’Antonio i en Joan, en un dels reagrupaments


Zarco i Blanco, amb el nou mossenaire


Nou mossenaire, seguit de prop per José Carlos i David


Mariano, una mica abrigadet


Carles, i en Fran


Antoni, Casi i Josep Serna, en el grup del darrera en ple canvi


Una bona colla


el canvi és fins la rotonda, ehhhh !!


En Bernat buscant el lloc adequat per no enfangar-se
Al darrera també amb dubtes


Josep Mª salvant els impediments del terreny


Manel Murillo i en Marià: bones converses


els del darrera també ens esperem. Bon principi


Dubtes d’on seguir: cap a Argelaguet

l’Antonio i en Joan


Un munt de dissabtes que baixo per la carretera, m’aturo a saludar a en
David Guarch a la seva parada de fruita. Intercanviem quatre paraules,
ens preguntem com estem i seguim al tanto de com ens trobem. Per cert,
ell està lesionat després d’anar a competir a l’estranger.


En Manel Murillo, el vaig conèixer per premsa i quan, per diferents motius que he
explicat alguna vegada, decideixo fer curses de 100 quilòmetres. En aquella època
entre els màxims exponents i dels millors del mon hi havia en Manel. Li deia l’altre
dia que al cent de pista donava recomanacions i recordava que a Cantàbria el
vaig anar a saludar, i tal com ell era: t’ajudava en paraules de persona molt entesa.
Doncs bé, aquest dissabte ha descobert aquest raconet de la mà de la Mari Pau,
que avui no ha vingut per estar de vacances fotogràfiques amb el seu marit, en
Paco. Murillo, no ha parat d’explicar anècdotes per fer-se més proper i he pensat
que era una bona oportunitat per fer-lo mossenaire de la setmana, en la segona
ocasió que ens fa companyia: posar algunes fotografies de quan va ser per quatre
vegades campió d’Espanya. A més va representar a la Nació Espanyola als
campionats mundials, amb un paper força destacat.
En definitiva, un plaer haver tingut l’oportunitat de poder entrenar amb ell i sembla
que serà un mossenaire més.

He posat algunes fotografies que he trobat per casa;

Comentaris tancats a Primera mossenejada de l’Any

Anteriors »