21 des. 2008

6 hores nocturnes – corredors.cat

Publicat en 15:33 sota General

Ara estic content d’haver pogut participar a la prova, que a
més va dedicada la seva recaptació a la Marató de TV3 que
enguany tracta de les malalties mentals, i per que vius
l’ambient des de’l rovell de l’ou. Fer aquesta prova, que és
molt exigent i fer-la al costat dels que estan participant a les
24 h., almenys mentalment, penses: “si, si, jo estic fet pols,
però faig quatre vegades menys estona que ells”, i t’alleugereix
una mica.
Quan prèviament, a casa ja estava “guarnit” per l’ocasió per
presentar-me a les pistes, la meva reflexió era: “ves a dormir
que tens son”, encara que sentir-se compromès per l’entorn
fa que t’hi sentis obligat. Primer per que t’has apuntat i després
per què altres com tu estaran a la sortida i els hi has dit que
hi series.
Les primeres voltes em van passar volant, tot escoltant bona
música i intentant aïllar-me’n per tenir concentració, i que en
aquestes circumstàncies costa per ho reduït de l’espai. Quan
vas prop d’un grup t’encomanes del ritme i vas fent l’efecte
goma, i moltes vegades no saps on posar-te. Prefereixo anar
sol, i en canvi acompanyat va millor: Tota una contradicció.
Vaig tenir un gran baixón cap a la quarta hora: la lluita era
“Camino, paro, plego” o “no caminis, no paris i menys: pleguis”.
En aquest moment tinc que reconèixer que estar prop de
gent que cada volta t’anima i el fet voler acabar la feina no
t’ho permet, També no haver-me retirat mai en els anys que
porto de cap prova, tot i que una vegada vaig acabar a
l’hospital de Valdecilla. Cadascú de les persones que vetllen
per nosaltres, fa una feina de vegades sense saber-ho a
ajudar-nos a acabar aquests reptes que juguen tant amb la
ment.
Recordaré especialment en Sergi, que de vegades pensava:
“que aquesta volta no et vegi, pobre”, per què em sembla
que les meves cent-quaranta-set voltes em va dir alguna
cosa per animar. Jo diria que totes. Només paraules
d’agraïment, i de vegades penso que dono massa feina als
que m’envolten.
El mateix Alberto, que va fer una carrera impressionant, i un
final amb una rapidesa que feia fredrar, moltes voltes que
segur que em veia defallir, tenia paraules d’ànims, com quasi
tothom, massa, curat i com no en Paco Robles, que admiro
com ningú per la capacitat ultrafondista que sempre ha
demostrat. Per acabar-ho d’adobar al final explicava amb la
seva modèstia, les seves quatre proves del Montblanc
acabades, entre el munt de coses que ja sé que fa i com
com si res. Dir que no m’atreviré mai a optar a aquests reptes.
Diguem que estic al límit de ho aspirable.
Veure a en persona a l’Arribas, que el coneixia d’haver-lo
tractat a l’època de correritirar, en va encantar. Aquelles
persones que saps que si tinguessis prop de casa, seria dels
que més et faries. I en Xavi, el Vilafranquí de Sabadell, que
em pocs dies s’ha batejat a Calella amb un rendiment més
que acceptable i que jo diria que a Can Dragó el “cigaló de
magno” previ li va fer posar l’ull al fred marbre de Can Roca
en més d’una ocasió.
Què dir de’n Bosch, que venia de coneix-se’l també de Calella,
una persona afable i amb un humor que encomana: va estar
impressionant fent la mateixa quantitat de quilòmetes, i que
es deia a ell mateix que; res de res. Mai més. Encara que la
paraula mai em sembla que en el nostra vocabulari equival
a un pot ser. Tenim capacitat per tornar-hi.
I en Massaguer, que sabem que posis on el posis, fa bon
paper. Em vaig tenir de disculpar, per que em va gastar una
broma i no vaig reaccionar bé en el seu moment: segur que
per mi no era el millor moment. Va fer una carrera fàcil i en
cap moment li vaig veure símptomes negatius. Bé, si un.
Quan duia l’etiqueta per marcar el moment final, els que
l’envoltàvem ens animava a l’esprint final i, va i perd l’etiqueta,
tenir de recular a cercar-la. Un entrebanc que el va fer renegar,
educada-ment , com li diuen els de l’Es-K-mot el geniut de
l’Empordà.
L’organització molt bona; molt implicada i en Debutante, que
té continus tocs de bon humor i és una persona amb una
gran capacitat creadora. El vas veient en tot moment fent
alguna cosa per tots i cadascú de nosaltres i es multiplica;
tant el veus a un punt de la pista amb el seu portàtil llegint
coses del fil que corredors.cat té obert i que des de casa la
gent envia, com et canta els quilòmetres que duus, ja que a
la nit a les pistes no posen els altaveus per no molestar al
veïnat, com t’improvisa el que segur té pensat des de casa
i que porta a terme amb molt bon resultat .
En Luigi, que sabent com li agrada la muntanya, es tanca a
una corda de quatre-cents metres, et permet tenir-lo prop i
veure com va sobre posant-se a les contrarietats i sortintse’n.
Bé, quan vas acabant la crònica i llegeixes les vostres,
t’adones que a tots ens “corren” per dins uns sentiments molt
bonics i us felicito i me’n alegro de poder compartir aquestes
estones i disculpar-me per voler-me aïllar amb els “cascos”,
i és que la pista si no intento oblidar que dono voltes com un
hàmster a la gàbia, m’acaba bullint el cap.
Acabo, felicitant a tots i cadascun dels que vau fer aquesta
particular prova: Melendez, Martí, Massaguer, Serrano,
Mayoral, Girona, Bosch, Planaguma, Robles, Vilardaga,
Hierro, Copete, Capdevila, Segura, Curull, Guimet, Maria del
Mar , Ascensión, Ayala, Arribas, Santiago, Tolosa, Gutierrez,
Bernaus, Becerra, Rafael Rodriguez. Fins aviat.

1 Alberto Melendez

72,948

2 Jordi Marti Olivella

67,443

3 Josep Massaguer Bou

66,667

4 Carles Serrano Guasch

65,231

5 Robert Mayoral Serrano

64,337

6 Jordi Girona Zaguirre

64,129

7 Rafael Bosch Figueras

62,006

8 Lluis Planaguma Grifol

61,3

9 Francisco Robles Adan

60,172

10 Jordi Vilardaga Prat

59,232

11 Pep Moliner Alcalde

59,023

12 Carlos Hierro Gonzalez

56,024

13 Luis Copete Peralta

55,772

14 Xavier Capdevila

55,556

15 Jose Antonio Segura Muñoz

54,702

16 F. Xavier Curull Fernandez

53,416

17 Joan Guimet Murcia

53,204

18 Maria Del Mar Garcia Taviro

51,798

19 Ascensión Julve Seta

49,748

20 Emilio Ayala Calvo

49,414

21 Luis Arribas Sandonis

47,044

22 Santiago Garcia Casado

45,437

23 Jaume Tolosa

42,8

24 Albert Gutierrez Gallemi

42,8

25 Josep Bernaus Goma

35,844

26 Bernardo Becerra Rivera

34,4

27 Rafael Rodriguez Rodrigez

29,2

3 respostes

3 respostes a “6 hores nocturnes – corredors.cat”

  1. spanjaarden 22 des. 2008 en 16:10 1

    Pep, yo también tengo esa sensación de que, si viviéramos más cerca, estaríamos todo el día conspirando por los senderos. Pero lo que tenemos es lo que tenemos. Ahora toca reinventarnos y … ¡no, que a los 100 de Terrassa no me pillas!

    Un abrazo
    Luis

  2. Luigien 23 des. 2008 en 11:47 2

    Una nova crònica escrita des d’un punt de vista vivencial.

    Em va semblar que feies la “teva” cursa i no vaig gosar petar la xerrada.

    Em fa la impressió com si aquesta experiència -per mi va ser una mica difícil- hagués estat un somni. Ara mateix ja tinc un record que perdurarà sempre.

    I ho vam compartir. Gràcies per posar-hi els mots

  3. Pepen 23 des. 2008 en 12:04 3

    Estic content d’haver pogut estar prop vostre i: Luis, et veig donant voltes per Terrassa, que la vida és molt llarga.

    Si, anava fent la meva, encara que anant tots pel mateix carril costa molt i de fet no em va sortir tan bé com pensava d’antuvi.

    Gràcies; sou impressionants.