blog d’en Pep

Seguint el cicle de conferències, dijous passat ens van regalar un pou de cultura ben fonamentada i tractada de forma interessant i un recull d’idees on sovintegen moments distesos i a voltes ens els guarneix amb alguna anècdota. Moments en que baixava la intensitat, i pocs instants després, ens tenia expectants, donat que en Salvador Cardús és d’una solvència més que contrastada. Com deia en Rull, que vol transmetre’ns nocions del seu currículum, aquest era dens i important tot ell.
Dues sensacions vaig treure; que la història ens diu que els Catalans estem sempre encallats a llocs similars i per il·lustrar-ho es va permetre llegir un poemes datats de fa més d’un segle on les aspiracions com a pais podrien ser similars a les actuals, i vistes de molt lluny, els Catalans ens podien sentir maltractats. Em va donar la sensació que la realitat és que anem encaixant els cops i que ens venen sovint per tot arreu i tenim la mentalitat de qui dia passa anys empeny. També, crec, que qui pensa amb la independència, a l’endemà d’obtenir-la no es sabria ben bé que fer-ne, donat que no queda clar com funcionaríem, però en canvi en molts col·lectius cada cop se’n parla més. Temes com l’energia per exemple. Va repassar l’actualitat, com l’estatut, i vaig gaudir per la seva forma d’expresar-se, cosa que ja esperava.
Il·lustro amb alguna fotografia de record i et convido a venir a la propera que tindrà lloc la setmana vinent. Anima’ t !

Carles, el meu germà

Un dia per tot, i és això. Disfressar-se i mostrar-se diferent a un mateix per unes hores i ensenyar-ho als demés. Bé, en el meu cas impossible. No recordo haver-me disfressat a no ser en èpoques infantils, però vagament alguna vegada i sense ser massa participatiu. Això, en canvi, és un tret característic del meu germà: en Carles; l’he vist un munt de vegades anar a gaudir i ho fa amb autèntic plaer. He rigut veient com feia “l’indi“, mai millor dit.
Vaig anar a veure’l, com altres anys, per la crida que em va fer, donat que a ell si que li van els temes festius d’aquesta índole. És sorprenent la quantitat de vilatans que els agrada. Jo, com a públic passiu, vaig gaudir de la imaginació que te tantíssima gent i continuaré veient-ho des de la vorera i vestit de jo.
Penjo unes quantes fotografies que vaig fer i trobo genial la imaginació que hi posa tothom i ho ben fetes que estan les disfresses de la rua en general i la gràcia del to crític que mès d’una era basada. El sexe, l’exageració, les imitacions, la mofa per molts temes d’actualitat.
De mostra un botó

Fred. És el que molts tenim al cap i al cos. Fred.

No deixa de sorprendre’ns que hi hagi gent disposada a matinar, si a les vuit és aviat, per entrenar una estona acompanyat de persones com nosaltres, que mentre entrenem aprofitem per fer bones converses i afiancem amistats. Sempre tenim la sort de comptar amb gent nova, que ens enriqueix a tots i trobem a faltar a aquell que no pot venir.

Dit això, veiem que tots estem disposats a començar i es proposa un dels circuïts que personalment més m’agraden. El trobo equilibrat. Baixada i pujada amb suavitat. És veritat que n’hi poden haver de millors, però soc de la teoria que si aprenem el circuït i el repetim, sempre que ve gent sap el que l’espera sense sorpreses i més quan la majoria tenim compromisos una vegada acabat l’entrenament.

Envoltem el camp de coloms de davant de darrera la residència d’avis de Torre Mossèn Homs, anem pel mig de camps acabats de llaurar.

Anem corriolejant paral·lels a la Carretera Matadepera - Sabadell i arribem sobre el qm. tres i mig a Sant Julià, on fem un dels nostres habituals punts on compactem el grup. Anem per camins prou bonics fins arribar a les cases unifamiliars de Can Oriach i tenim el quilòmetre cinc i escaig. Ara pujarem per on s’havia desenvolupar el Cros de Sant Sebastià i ben bé aprofitant el magnífic bosc de Can Deu. A Sant Julià ens reunim per la fotografia i donarem via lliure per què tothom torni al seu gust fins la masia o camp base.

Un entrenament en un dia molt fred, però amb molta calor humana.

Gràcies a tots de nou: no deixeu de sorprendre’ns.

Flora i fauna en que ens trobem

Envoltats d’esplèndida natura, terrenys tous, aire sa i molt calor humà

Ben abrigats i en Martin lluint setmana darrera setmana la nostra samarreta

Camins força plans i bons per fer un bon entrenament i també una bona recuperació

La oportunitat d’entrenar amb grans atletes: en Diego i en Jose [noidelabarba]

i costava de reconèixer a en Toni

En Jaume, que serà el mossenaire de la setmana i ens explicarà coses importants

Com sempre les primeres vegades costa quedar-se amb els noms dels nous mossenaires, animats a venir pels nostres amics de la botiga de Califòrnia Esports, els germans Expòsito que quan hi va algú els animen a venir. A veure si repeteixen i retenim els noms.

Tota la colla, mossenaires nous i bon humor. Avui no teníem representació femenina.

L’Antonio Blanco ens mostra la nova moda en gorres

En Jaume Farrés, el coneixem de retruc, com ens explicarà i és un plaer poder entrenar amb ell i segur que aprendrem força coses, donat que se’l veu expert amb molts temes. El principal: compartir l’estimació per l’esport i la natura.

Ens deia en Jaume:

Hola a tots.
Soc el Jaume Farrés, el germà de la Glòria i cunyat del Climent Palet. (Situats?) El meu és un breu currículum atlètic tot i tenir prop de mig segle. La meva principal afició és caminar per la muntanya. El meu pare en va ser el responsable. (Gràcies) Això de córrer ho havia fet de jove quan no en deien running ni trail. (1978) L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a entrenar amb els Pantaurells. Vaig dir que sí, des de llavors, a l’agenda, els dimarts tenen sentit. (21:15 Queviures Ubach) La primera cursa (Festa Major de Terrassa), segona (El Bolet / Ullastrell), tercera (Mitja Terrassa 2010).
L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a Torre Mossèn Homs, Pep Moliner, 1 hora, 8 matí, espai natural periurbà. Vaig dir que sí. (Gràcies) M’hi trobo bé. Aquest és el millor motiu per seguir venint. No puc cada dissabte, però us puc assegurar que si cada dimarts penso amb els Pantaurells cada dissabte tinc un pensament pels corredors de Mossèn Homs. (Moments, que sumen) Que segueixi el bon rotllo.

Ara el CDC Terrassenc ha organitzat el segon cicle de conferències que ens dona la visió particular del conferenciant, on se’ns apropa a persones conegudes en diferents àmbits com son en Miquel Calçada, Salvador Cardús, Enric Vila, Patrícia Gabancho. Persones amb pensament profund que no ens deixaran indiferents. De moment vaig tenir la sort de poder escoltar en Miquel i amb el seu tarannà proper i agradable, i amb pensament compromès ens deixava reflexions personals d’una persona implicada amb la regeneració del pensament. Munt d’anècdotes i moltes que feien somriure, altres ens feien pensar cap on ens veiem abocats. Basat en els “Valors de País”.
Quan s’estima tot el que ens envolta, es fa necessari que algú vetlli per les consciències Catalanistes i penso que des de les seves pròpies ideologies ens fan reflexionar i enriquim el nostre pensament.
Ja ho sabeu, si voleu venir a passar una bona estona, anem per la segona que promet ser molt interessant.

Com es ja habitual vaig fent alguna fotografia del moment per si voleu veure-les.
DIAPOSITIVES

En Miquel dúia ben preparat el que volia dir, i renoi que va tocar tot el que va voler

Si voleu venir, només cal que ho feu.

Tant en Rull com en Ricard, donen el toc adient i van presentar els valors d’en Miquel, que tan bona vetllada ens va donar.

Avui mentre pensava on podíem anar, sabia que la majoria de circuïts estarien enfangats i seria inevitable que els mossenaires no patissin moments de fangueig. Això si, el dia ha estat lluminós i el sol ens alegrava l’entrenament d’allò més.
Entrenament ha consistit en baixar pel camí del golf i fer la fotografia en un punt on un mossenaire il·lustre, el pare Agustín, tenia que marxar per arribar per compromisos a casa. L’Agustín pujava des de casa i a tres quarts de vuit estàvem al Monument de la Dona Treballadora i ha pogut conèixer al seu homònim el tiet Agustí, que pujava amb el nebot Albert. També en Mirabet, què com no podia ser d’una altre manera ve des de prop de la Rambla d’Ègara: vol dir que fa un entrenament cinc estrelles i tres forquilles.
Un canvi en baixada, des de la bassa de rec del golf fins la primera torre elèctrica, foto, pujada per la vorera, fins l’hípica, baixem fins els troncs, on encara no ens cau ningú, una pujadeta exigent, parell de revolts o tres, quatre camins, pujada a l’Argelaguet i d’aquí camins amples per completar un entrenament magnífic de 10 quilòmetres i mig.

Joan i Javi, anar baixant

Creuem un pont recentment reformat

En Mohamed ens l’hem trobat per casualitat; vindrà algun dia a entrenar. El conec de fa temps, quan corria per les pistes de Can Jofresa i és un home amb molta resistència. El que recordava, fa anys i el que a mi em va fer molta il·lusió quan el vaig conèixer, és que em parlava en un català perfecte, com no podia ser d’una altre manera. Segur que domina tres o quatre idiomes a la perfecció i l’idioma de córrer també.

mp se pas que feien en mirabet i en Xavi Miquel

Com sempre, una gran colla que entrena plegada. És impressionant !!

Aquí surto

Punt on continuàvem resta en Massaguer i la Rosa. Nosaltres continuarem avall

Pel costat de la tanca de l’hípica

Es un raconet molt bonic i sovintegem per la zona

Juan Carlos i l’Albert Argelaguet. Li tinc que preguntar si la font és seva.

L’Emilio és un clàssic de la trobada. Seriós sempre i alhora content.

Vicenç, seria el mossenaire de la setmana

David, no falla mai i té un gran sentit de l’humor.

En Fran i en Jordi. En Jordi està preparant la marató enguany i crec que dues

Josep Serna; un clàssic també. Oita que anava content

Xavi Miquel, amb tot un bon estil

Carles Salmeron, en forma de nou

Dolors i Casi. la Dolors porta unes bones sesions rodant per fer la marató amb garanties

Vicenç Sant Calpe és un gran atleta. La seva modèstia no deixa indiferent. Sense fer massa soroll, això si sempre en te una que dir amb aquella ironia que el caracteritza. A mi em va anar molt bé per gaudir un munt enguany de la seva companyia a la Matagalls-Montserrat.

El recordo fent la marató d’Empuries, i molt caps de setmana s’apropa a les diferents curses que s’organitzen per tot el calendari. Crec recordar que ha fet alguna marxa d’aquelles que només pocs s’hi veurien encord.

De vegades es desplaça amb la seva furgoneta i pot reposar, donat que la te preparada com si fos una autocaravana.
Si ens fa arribar el seu currículum atlètic el penjarem més tard.
Estem molt contents de que faci tan temps que creu amb aquest projecte compartit de córrer plegats i li desitgem molts d’èxits.

si vols posar algun comentari , aquí

Diumenge vam estar a la proclamació del candidat Artur Mas
a la presidència de la Generalitat, que no es poca cosa.

Triar a les persones que faran que els propers anys deixin de ser tan conflictius a la terra que per casualitat em va veure néixer i estimo, em fa anar a aquest tipus d’actes, i visc més de prop el caliu de persones que trien una manera de pensar similar a la meva. Maneres de veure com organitzar-nos.

Com que el comitès locals Terrassencs de CiU van organitzar d’anar-hi amb autocar, vaig portar-hi a la meva família que per primera vegada anava a veure un esdeveniment com el del diumenge des de dins. Van confessar que els va agradar. El fet que no els interessi “la política”, feia encara més interessant mirar les cares que posaven.

Tots el detalls possibles, pantalla immensa, una presentadora virtual coordinada per una noia, símils amb pel·lícules, espots i tot focalitzat a fer que a les persones amb inquietuds com nosaltres podéssim afirmar que va ser una acte ben treballat. A mi que m’agrada el grafisme, vaig veure un combinat d’imatges que jugaven amb els logos, que em va encantar.

Si voleu veure tot l’acte a:

El president Pujol, segueix en bona forma i és molt estimat. M’agrada especialment la seva agilitat mental. És per això que es fan imprescindibles les seves intervencions. Se l’estima i se’l respecte.

En Duran, considerat un dels millors polítics del panorama actual, bon analista i treballador. Va enviar missatges importants i finalment;

l’Artur, que a més era el seu aniversari, i que no crec que fos un fet casual. Un ferm candidat a treure’ns a tots del desànim que ens ha portat darrerament la gent que fa política, que ens governa i que dona la sensació que no ho saben fer bé. No saben fer servir les eines i tot sembla fruït de la improvisació, i la gent planera, com jo, ens desencantem i ens desanimem.

Vaig fer una col·lecció de fotografies que exposo, per si és del vostre interès.

DIAPOSITIVES

Tags: Artus Mas

Feia dies que no anàvem a l’Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l’antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n’hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s’aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d’invents per foragitar les aus com; discos, cd’s, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.

Vistes senyorials de Torrebonica

Després de la pujada anem plans

Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells

Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.

Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt

Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco

Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí

David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport

Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de’n Barto i també de’n Garreta. Ja aprendrem els noms, s’hi tornen. Tant de bo.

Fotografia antiga

En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S’ha d’anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d’esperar cinc segons per veure si se l’hi escap la rialla per sota el nas.

I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.

Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.

En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S’està estrenant en moltes proves i se’l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.

Deia en Joan;

Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.

Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,…Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.

Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.

He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,…per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).

M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.

Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.

Joan